Jozef Tomko

Jozef Tomko (nascut l'11 de març de 1924) és una cardenal eslovac de l'Església Catòlica. Va exercir com a Prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles entre 1985 i 2001, i va ser elevat al Col·legi de Cardenals el 1985.

Jozef Tomko

(2018)
Biografia
Naixement	11 març 1924 Udavské (Eslovàquia)
Mort	8 agost 2022 (98 anys) Roma
Sepultura	Cathedral of St. Elizabeth (en)
President emèrit del Pontifici Comitè pels Congressos Eucarístics Internacionals
23 d'octubre de 2001 – 1 d'octubre de 2007
← Edouard Gagnon Piero Marini →
Dades personals
Nacionalitat	Eslovàquia
Religió	Catolicisme
Formació	Pontifícia Universitat Gregoriana Universitat Pontifícia Lateranense Pavol Horov Gymnasium (en)
Activitat
Camp de treball	Església Catòlica, missionary work (en) i literatura religiosa
Ocupació	bisbe catòlic (1979–), sacerdot catòlic (1949–), escriptor religiós, professor d'universitat, missioner, escriptor
Ocupador	Pontifícia Universitat Gregoriana
Consagració	15 settembre 1979 per Joan Pau II
Proclamació cardenalícia	25 de maig de 1985 per Joan Pau II Cardenal-Prevere de Santa Sabina
Premis
(1r setembre 2022)  prix d'État Jozef-Miloslav-Hurban (fr)  Conferit per Boris Kollár (en) , president del Consell Nacional d'Eslovàquia (28 octubre 2002)  Cross of the President of the Slovak Republic, 1st Class (en)  Conferit per Rudolf Schuster, president d'Eslovàquia (2001)  doctor honoris causa per la Universitat Pavol Jozef Šafárik de Košice Conferit per Universitat Pavol Jozef Šafárik de Košice (29 març 1995)  Gran Creu de l'Orde de la Doble Creu Blanca Conferit per Michal Kováč, president d'Eslovàquia (1988)  Gran Creu de l'Orde de la Corona de Roure
Ut Ecclesia aedificetur
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org
Llista Cardenal 25 maig 1985 – 1r octubre 2007 Gran Canceller de la Universitat Pontifícia Urbana 1985 – 2001 Arquebisbe catòlic 15 setembre 1979 – Arquebisbe titular 12 juliol 1979 – 25 maig 1985 ← Egano Righi-Lambertini – Pier Luigi Celata → Diòcesi: arquebisbat de Doclea

Biografia

Primers anys i ordenació

Jozef Tomko va néixer l'11 de març de 1924 a Udavské, prop de Humenné, a Txecoslovàquia (ara part de la República d'Eslovàquia). El 1943 va ingressar a la Facultat Teològica de Bratislava, i va ser enviat a Roma per estudiar a la Ateneu Pontifici Lateranense i a la Universitat Pontifícia Gregoriana, d'on va obtenir el seu doctorat en teologia, dret canònic, i ciències socials. Tomko va ser ordenat sacerdot per l'arquebisbe Luigi Traglia el 12 de març de 1949 a Sant Joan del Laterà.

Treball pastoral i acadèmic

Va continuar els seus estudis a les Universitats Lateranense i Gregoriana mentre feia treball pastoral a Roma i a Porto i Santa Rufina fins al 1979. Entre 1950 i 1965, va exercir com a vice-rector i més tard rector de la Pontifícia Universitat Nepomucenum. Va ser professor a la Universitat Internacional Pro Deo entre 1955 i 1956. Durant aquest període, monsenyor Tomko va participar activament en l'establiment de l'Institut Eslovac dels Sants Ciril i Metodi a Roma. Va visitar diverses vegades les comunitats eslovaques als Estats Units, Canadà i diversos països europeus. Tomko durant dècades ha abordat els temes dels catòlics eslovacs a través de Ràdio Vaticana i també en els últims anys a través de la televisió catòlica Lux.

Cúria romana

Tomko va elevat al rang de Chamberlain Privat supernumerari el 5 de desembre de 1959, i va entrar al servei de la Cúria Romana en 1962, com a auxiliar en la Secció de Censura de llibres de la Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe. Pel que fa a les mesures menys severes adoptades contra els teòlegs dissidents, va comentar una vegada que «ja no s'apliquen ni la cambra de gas ni la cadira elèctrica». Durant el Concili Vaticà II (1962-1965) va treballar com a consultor per a la Congregació de la Doctrina de la Fe i més tard es va convertir en un membre de la Pontifici Consell per a la Família. Tomko va esdevenir Prelat Honorífic de Sa Santedat el 17 de juny de 1970. A més dels seus deures acadèmics, va ser nomenat sots-secretari de la Congregació per als Bisbes el 1974. Va ser professor visitant a la Universitat Gregoriana entre 1970 i 1977.

Bisbe

El 12 de juliol de 1979, Tomko va ser nomenat secretari general del Sínode dels Bisbes i Arquebisbe titular de Doclea pel Papa Joan Pau II. Va rebre la seva consagració episcopal el 15 de setembre següent pel mateix Joan Pau II, a la Capella Sixtina amb l'arquebisbe Eduardo Martínez Somalo i el bisbe Andrew Gregory Grutka servint com a co-consagradores. El 18 d'octubre de 1979 es va convertir en membre de la Pontifícia Comissió per a la interpretació dels decrets del Concili Vaticà II tant pels dos grups liberals i conservadors. Tomko més tard va ser nomenat Pro-Prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles el 24 d'abril de 1985 i Canceller de la Pontifícia Universitat Urbaniana.

Cardenal

Joan Pau II el va crear cardenal diaca de Gesù Buon Pastore alla Montagnola al consistori el 25 de maig de 1985 i va ser nomenat prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles. Durant el seu mandat, el cardenal es va convertir en un estret confident del Papa Joan Paul, i va servir com un enviat papal especial a diverses celebracions i esdeveniments religiosos en una varietat de diferents països. Va ser nomenat membre del Consell de Presinodal pel Sínode especial dels Bisbes d'Àsia al setembre de 1995. Després de deu anys com a cardenal diaca, va optar per ordre dels cardenals preveres (assumint el títol de suposant que l'església titular de Santa Sabina) el 29 de gener de 1996.

Congressos eucarístics

Tomko va ser nomenat President del Comitè Pontifici per als Congressos Eucarístics Internacionals el 23 d'octubre de 2001, posant fi als seus setze anys de permanència com a prefecte de l'Evangelització dels Pobles, convertint-se en prefecte emèrit. En aquest càrrec, va presidir la delegació de la Santa Seu al Congrés interreligiós d'Astana, Kazakhstan, el 23 i 24 de setembre de 2003. Va perdre el dret a participar en futurs conclaves papals en arribar a l'edat de vuitanta anys l'11 març 2004 .

En qualitat de legat papal va presidir el 48è Congrés Eucarístic Internacional de Guadalajara, Mèxic, l'octubre de 2004.

A la mort de Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, Tomko i totes les principals autoritats del Vaticà, d'acord amb el costum, va perdre automàticament les seves posicions durant el període de sede vacante. Va ser confirmat més tard com a President dels Congressos Eucarístics Internacionals pel Papa Benet XVI el següent 21 d'abril. El cardenal Tomko més tard es va retirar del seu càrrec com a president l'1 d'octubre del 2007.

Treball posterior

El Papa Benet XVI va crear una comissió de cardenals per investigar les recents filtracions de documents reservats i confidencials a la televisió, als diaris, i en altres mitjans de comunicació. Es van reunir per primera vegada el dimarts 24 d'abril de 2012. El cardenal Herranz serveix com a President; els altres membres són els cardenals Tomko i De Giorgi.

El dissabte 11 d'agost de 2012, el Butlletí de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu afirmava que el Papa Benet XVI havia nomenat cardenal Tomko com a l'enviat especial a la Solemne Celebració Jubilar que tindria lloc a Lviv, (Ucraïna) el dissabte 8 de setembre de 2012, amb motiu de la 600 aniversari de l'arxidiòcesi metropolitana de Lviv dels llatins.

A la inauguració papal de Francesc el 19 de març de 2013, el cardenal Tomko va ser un dels sis cardenals que van fer l'acte públic de l'obediència en nom del Col·legi Cardenalici al nou Papa en el seu inauguració papal.

Al febrer de l'any 2015 va assistir al consistori de cardenals en temes de reforma de la Cúria romana.

Obres

• Light of Nations (Rome 1972)
• On Missionary Roads, 2007, ISBN 978-1586171650

Honors

Gran Creu de l'orde de la Corona de Roure (Luxemburg 1988)

Gran Creu de l'orde de la Doble Creu Blanca (1995)

Gran Creu de l'orde del Libertador San Martín, Argentina (Buenos Aires 1999).

Doctor Honoris Causa per la Universitat Catòlica de Ruzomberok (26 d'abril de 2006)

Doctor Honoris Causa per laFacultat de Medicina de la Universitat Pavol Jozef Safarik de Kosice per la seva contribució al desenvolupament de la cultura, educació i humanitat a Eslovàquia (11 de desembre de 2001)

Placa Daurada del Ministeri d'Afers Exteriors i Europeus de la República Eslovaca (2009)

Referències

Precedit per: -	Secretari adjunt de la Commissió Teològica Internacional 1969 - 1971	Succeït per: Jozef Zlatňanský
Precedit per: Goffredo Mariani	Sotsecretari de la Congregació per als Bisbes 1974 - 12 de juliol de 1979	Succeït per: Marcello Costalunga
Precedit per: Egano Righi-Lambertini	Arquebisbe titular de Doclea 12 de juliol de 1979 - 25 de maig de 1985	Succeït per: Pier Luigi Celata
Precedit per: Władysław Rubin	Secretari general del Sínode de Bisbes 12 de juliol de 1979 - 24 d'abril de 1985	Succeït per: Jan Pieter Schotte, C.I.C.M.
Precedit per: Dermot Ryan	Pro-prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles 24 d'abril de - 27 de maig de 1985	Succeït per: ell mateix com a prefecte
Precedit per: -	Cardenal diaca di Gesù Buon Pastore alla Montagnola 25 de maig de 1985 - 29 de gener de 1996	Succeït per: James Francis Stafford
Precedit per: ell mateix com a pro-prefecte	Prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles 27 de maig de 1985 - 9 d'abril de 2001	Succeït per: Crescenzio Sepe
Precedit per: Dermot Ryan	Gran canceller de la Pontifícia Universitat Urbaniana 27 de maig de 1985 - 9 d'abril de 2001	Succeït per: Crescenzio Sepe
Precedit per: -	President de la Commissió Interdicasteral per als Religiosos Consacrats 18 de març de 1989 - 9 d'abril de 2001	Succeït per: Crescenzio Sepe
Precedit per: Gabriel-Marie Garrone	Cardenal prevere de Santa Sabina des del 29 de gener de 1996	Succeït per: al càrrec
Precedit per: Edouard Gagnon, P.S.S.	President del Pontifici Comitè pels Congressos Eucarístics Internacionals 23 d'octubre de 2001 - 1 d'octubre de 2007	Succeït per: Piero Marini