Obre el menú principal

L'arquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina ) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla. El 2010 tenia 405.542 batejats d'un total de 408.481 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Filippo Santoro.

Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Tàrent
Archidioecesis Tarentina
Cattedrale di san cataldo.JPG
La Catedral de Tàrent

Localització
Roman Catholic Diocese of Taranto in Italy.jpg
 40° 25′ 05″ N, 17° 14′ 27″ E / 40.4181°N,17.2408°E / 40.4181; 17.2408
Itàlia Itàlia
Flag of Apulia.svg Pulla

Parròquies 89
Conté la subdivisió
Població
Total 408.481 hab.
• Densitat 386,82 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Pulla
Superfície 1.056 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació segle V
Patrocini Gran Mare de Déu
Catedral San Cataldo
Organització política
• Arquebisbe metropolità Filippo Santoro
Altres

Lloc web webdiocesi.chiesacattolica.it/webdiocesi2/taranto/index.html
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

TerritoriModifica

L'arquebisbat comprèn 18 municipis de la província de Tàrent: Carosino, Crispiano, Faggiano, Fragagnano, Grottaglie, Leporano, Lizzano, Martina Franca, Monteiasi, Montemesola, Monteparano, Pulsano, Roccaforzata, San Giorgio Ionico, San Marzano di San Giuseppe, Statte, Tàrent i Torricella.

La seu arquebisbal és la ciutat de Tàrent, on es troba la catedral de Sant Cataldo i la Cocatedral de la Gran Mare de Déu.

El territori s'estén sobre una superfície de 1.056 km², i està dividit en 89 parròquies, agrupats en 11 arxiprestats i una unitat pastoral.

HistòriaModifica

Segons la tradició local, san Pere hauria fundat la primera comunitat cristiana a Tàrent, i consagraria Sant Amasià com el primer bisbe. Un altre bisbe atribuït per la tradició a Tàrant va ser San Cataldo, qui hauria viscut a la segona meitat del segle V. Lanzoni mostra com aquests dos sants no podrien haver estat bisbes de Tàrent.

El primer bisbe històricament documentat va ser Pere (o Innocenzo, segons Ughelli, Cappelletti i Gams), esmentat en una carta del Papa Gelasi I ( 492 - 496 ).

Sota el pontificat del Papa Gregori el Gran, la seu episcopal va ser ocupada per tres bisbes: Andrea (590), Giovanni (601)[1] i Honori ( 603 ). Joan III al 978 va ser el primer a rebre el títol d'arquebisbe. És ben sabut que Tàranto, encara que els governessin els bizantins, mai van incorporar el ritu grec-bizantí.

Drogone el 1071 va erigir la Catedral, després de l'anterior fos destruïda pels sarraïns.

L'arquebisbe Angelo, que ocupà la seu de Tàrent entre els segles XI i XII, va ser enviat en diverses ambaixades a prop d'Innocenci III.

El cardenal Marcantonio Colonna ( 1560 ) va introduir la reforma tridentina i va establir el seminari arxidiocesà el 1561 o el 1563.

Cronologia episcopalModifica

EstadístiquesModifica

A finals del 2010, la diòcesi tenia 405.542 batejats sobre una població de 408.481 persones, equivalent al 99,3% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 345.000 345.800 99,2 197 141 56 1.751 75 242 43
1970 358.400 358.999 99,8 196 116 80 1.828 95 500 67
1980 401.313 403.208 99,5 212 116 96 1.892 107 534 73
1990 413.085 417.168 99,0 215 117 98 1.921 1 104 463 80
1999 405.563 408.218 99,3 219 132 87 1.851 12 96 358 83
2000 408.212 411.655 99,2 218 132 86 1.872 15 95 376 83
2001 391.941 395.178 99,2 227 139 88 1.726 15 94 369 86
2002 406.703 410.203 99,1 222 138 84 1.831 17 93 325 86
2003 406.954 410.502 99,1 227 142 85 1.792 17 95 350 87
2004 405.870 409.350 99,1 223 143 80 1.820 15 90 366 82
2010 405.542 408.481 99,3 236 167 69 1.718 16 70 314 89

NotesModifica

  1. Menzionato tuttavia in un falso diploma di Gregorio Magno; cfr. Lanzoni, op. cit., p. 317.
  2. Segons alguns autors va ser bisbe entre 1007 i 1028
  3. Segons una tradició historiogràfica, recollida per Eubel, Cappelletti i Gams, el successor hauria de ser Giacomo da Viterbo, O.P., arquebisbe de Tàrent entre 1270 i 1273; però en realitat va ser bisbe de Ferentino entre 1276 i 1298 (cfr. Kamp, Kirche und Monarchie, I,2, p. 705)
  4. Assassinat a Grottaglie; cfr. Crassullo, Chronaca de Rebus Tarentinis
  5. Nomenat arquebisbe titular de Madito i administrador apostòlic de Teramo.

FontsModifica

Vegeu tambéModifica