Salvem el soldat Ryan

Salvem el soldat Ryan (títol original en anglès Saving Private Ryan)[1] és una pel·lícula bèl·lica i èpica de 1998, dirigida per Steven Spielberg i escrita per Robert Rodat. Ambientada durant la invasió de Normandia, en el marc de la Segona Guerra Mundial, el llargmetratge destaca per la seva representació gràfica de la guerra, i per la intensitat dels primers 27 minuts de pel·lícula, que inclou la descripció de l'assalt a la platja Omaha durant el Desembarcament de Normandia. L'argument segueix les peripècies del capità dels Rangers John H. Miller (Tom Hanks) i el seu esquadró (Tom Sizemore, Edward Burns, Barry Pepper, Giovanni Ribisi, Vin Diesel, Adam Goldberg i Jeremy Davies) mentre busquen un paracaigudista, el soldat de primera classe James Francis Ryan (Matt Damon), qui és el darrer supervivent de quatre germans.

Infotaula de pel·lículaSalvem el soldat Ryan
Saving Private Ryan Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Cartell de la versió original
Fitxa
DireccióSteven Spielberg Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSteven Spielberg, Ian Bryce, Mark Gordon i Gary Levinsohn Modifica el valor a Wikidata
GuióRobert Rodat Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Williams Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJanusz Kamiński Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMichael Kahn Modifica el valor a Wikidata
VestuariJoanna Johnston Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAmblin Entertainment, Mutual Film, Paramount Pictures i DreamWorks SKG Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUIP-Dunafilm Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena24 juliol 1998 Modifica el valor a Wikidata
Durada169 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès (principalment) Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeIrlanda, comtat de Wexford, Curracloe (en) Tradueix, Hatfield, Calvados, Thame i Cementèri american de Colleville-sur-Mer (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost70.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació482.349.603 $ (mundial)
217.049.603 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema bèl·lic, drama i cinema d'acció Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Temaoperació Overlord, Operació Overlord, Segona Guerra Mundial, camaraderia, operació de rescat, suïcidi altruista i Sole Survivor Policy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNormandia i Omaha Beach Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióSegona Guerra Mundial i 1944 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0120815 Filmaffinity: 824508 Allocine: 18598 Rottentomatoes: m/saving_private_ryan Letterboxd: saving-private-ryan Mojo: savingprivateryan Allmovie: v163037 TCM: 335178 Metacritic: movie/saving-private-ryan TV.com: movies/saving-private-ryan AFI: 67247 TMDB.org: 857 Modifica el valor a Wikidata

La pel·lícula va rebre crítiques molt positives, aconseguint aglutinar nombrosos premis tant per la pel·lícula, el repartiment i l'equip, a més de molts bons ingressos en taquilla. El llargmetratge va generar un total de $216,8 milions de dòlars només als Estats Units, convertint-la en la pel·lícula més taquillera de 1998 als Estats Units, i $481,8 milions de dòlars a tot el món, essent la segona més taquillera d'aquell any. A més, la pel·lícula va rebre 11 nominacions als premis Oscar, incloent el de millor pel·lícula; Spielberg va aconseguir el seu segon Oscar a millor director, i la producció es va endur encara quatre premis més. Saving Private Ryan va publicar-se en VHS el maig de 1999, recaptant encara $44 milions de dòlars en vendes.

El 2014 la pel·lícula va ser seleccionada per ser preservada al National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, essent catalogada com "culturalment, històricament o estèticament significant."[2]

Argument modifica

Durant la Segona Guerra Mundial, després del desembarcament dels Aliats a Normandia, a un grup de soldats americans se li encomana una perillosa missió: posar fora de perill al soldat James Ryan (Matt Damon) i portar-ho a casa. No els serà fàcil, ja que l'única cosa que saben del soldat Ryan és que es va llançar amb el seu esquadró de paracaigudistes darrere de les línies enemigues.[3]

Idea original modifica

La pel·lícula és inspirada per la verdadera història dels germans Niland, soldats americans durant la Segona Guerra mundial. Tot i això el guió de la pel·lícula és en gran part ficció.

Repartiment modifica

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Al voltant de la pel·lícula modifica

  • Primer dia de rodatge: 27 de juny de 1997.
  • 2.000 armes (reals o fictícies) van ser fetes servir pel rodatge de l'escena del desembarcament.
  • Un 90% dels plans van ser rodats amb Steadicam.
  • Algunes associacions americanes religioses van voler tallar les primeres escenes de la pel·lícula perquè les jutjaven massa violentes.

Realisme i errors de les escenes de la pel·lícula modifica

Salvem el soldat Ryan ha rebut molt bones crítiques sobre el realisme de les escenes de combat. Alguns dels actors principals de la pel·lícula entre els quals Edward Burns, Barry Pepper, Vin Diesel, Giovanni Ribisi i Tom Hanks van seguir un entrenament militar de diversos dies, reproduint les condicions trobades pels soldats americans a la batalla de Normandia per preparar-se pels seus papers.[5] La seqüència que reproduïa el desembarcament a Omaha Beach va ser escollida la millor escena de guerra de tots els temps per la revista anglesa Empire. Filmada a Irlanda (originalment Steven Spielberg desitjava filmar la major de les escenes exteriors a Normandia però hi va haver de renunciar per raons fiscals, només es va rodar a França la seqüència en el cementiri americà de Colleville-sur-Mer i l'escena va costar 11 milions de dòlars i va implicar més de 1.000 figurants que eren majoritàriament reservistes de l'exèrcit irlandès. Les barcasses de desembarcament incloïen 2 exemplars de la Segona Guerra mundial. De 20 a 30 persones amputades van ser figurants per interpretar els soldats greument ferits en el desembarcament. Es van fer servir càmeres submarines per mostrar els soldats, a l'aigua, afectats per les ràfegues alemanyes (s'estima que a Omaha més d'un quart de les pèrdues americanes va ser per ofegament).

Existeix no obstant això alguns errors sobre certes escenes. Algunes, segons Steven Spielberg,[6] són voluntàries per reforçar l'aspecte dramàtic d'alguns moments de la pel·lícula, d'altres com per exemple els blindats alemanys ho són per raons tècniques.

  • En l'escena del desembarcament, els obstacles en fusta sobre la platja no es van posar en el bon sentit. El tronc oblic hauria de ser orientat cap al mar i no cap a la platja. La seva funció era d'aixecar i esbudellar les barcasses.
  • En l'escena que es desenvolupa sota la pluja al petit poble de Neuville-au-Plain hom pot veure pomes a terra, al costat d'una carreta tombada: és un error, ja que les pomes no es cullen el juny.
  • En l'escena que es desenvolupa al poble de Ramelle: la presència d'un campanar després d'un atac alemany és molt improbable atès que totes les posicions elevades, i per tant avantatjoses, eren sistemàticament destruïdes abans d'entrar en un poble. Jackson i Parker s'arrisquen molt prenent posició en aquest campanar, ja que destruir les posicions elevades (com les sitges de gra) és l'objectiu -no oficial- principal tant pels aliats com pels alemanys.
  • En l'escena abans que el metge mori, es veu la tropa de soldats i se'n compten 8, mentre que en aquell moment, no n'hi hauria d'haver més que 7, ja que acaben de perdre un dels seus companys.
  • El carro alemany Tigre I que es veu al poble de Ramelle ha estat muntat sobre un xassís de carro rus T-34. Aquest "arranjament" s'explica per la impossibilitat de disposar d'un autèntic Tigre I en situació de marxa. Tot i això, el "maquillatge" del carro rus és fet amb cura. Històricament parlant, posar els Tigre de cara a soldats americans a Normandia és un error. En el moment en què es desenvolupa l'acció de la pel·lícula, la primera unitat equipada amb Tigre present a Normandia, el 101è batalló SS de carros pesants, combat de cara als britànics al voltant de Villers-Bocage. Els carros de la pel·lícula porten l'emblema d'aquesta unitat.
  • La 2a divisió SS Das Reich apareix a la pel·lícula a la batalla de Ramelle. Aquesta divisió no va anar a Normandia fins a finals de juny. Certament enfrontant-se a les tropes americanes, però després de l'acció de la pel·lícula. Hauria estat més apropiat fer aparèixer la 17a divisió SS "Götz von Berlichingen" per exemple.
  • Els ponts del riu Merderet no eren un objectiu de la 101a divisió aerotransportada sinó de la 82a.[7]
  • L'edat dels soldats alemanys a la pel·lícula no correspon al de la 12a Panzerdivision SS Hitlerjugend (20.000 homes) que estaven estacionats prop de les platges del desembarcament: l'edat mitjana d'aquestes tropes era de 18 anys.

Crítiques modifica

Spielberg ha estat criticat per al fet d'haver escollit una història marcant únicament l'heroisme dels americans, mentre que de fet diversos altres països van tenir més baixes. També ha estat criticat per a una certa idealització dels oficials que apareixen a la pel·lícula.

Referències modifica

  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Salvem el soldat Ryan». [Consulta: 30 gener 2018].
  2. Grow, Kory «'Big Lebowski,' 'Ferris Bueller's Day Off' Added to National Film Registry». Rolling Stone, 17-12-2014. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-06-29. [Consulta: 19 abril 2018].
  3. "Argument de "Saving Private Ryan" a Ya no me aburro más (castellà)"
  4. «premis».
  5. Al darrere de les escenes
  6. Saving Private Ryan, The Men, The Mission, The Movie: A Steven Spielberg Movie by Steven Spielberg. Newmarket Press 1998
  7. D-Day: Normandy 1944 - U.S. Airborne in Cotentin Peninsula

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvem el soldat Ryan