Sami d'Ume

El sami d'Ume és una llengua sami parlada per unes desenes de persones a Suècia i a Noruega. Es tracta d'una llengua en perill d'extinció.

Sami d'Ume

ubmejesámiengiälla
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	100  (2023 )
Autòcton de	Nordland
Estat	Noruega i Suècia
Classificació lingüística
llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües fino-sami llengües sami llengües sami occidentals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	5 en perill crític
Codis
ISO 639-3	sju
Glottolog	umes1235
Linguasphere	41-AAB-ca
Ethnologue	sju
UNESCO	419
IETF	sju
Endangered languages	3007

Fonologia

Vocals

Vocals curtes Anterior Central Posterior Tancada i y ɨ ʉ u Semitancada e o Semioberta ʌ Oberta

Vocals llargues Anterior Central Posterior Tancada ʉː uː Semitancada eː Semioberta ɛː ɔː Oberta ɑː

Sistema d'escriptura

Fins al 2010, el sami d'Ume no tenia un estàndard oficial d'escriptura, encara que fos la primera llengua sami que s'escrigué d'una manera corrent en una escola cristiana fundada a Lycksele el 1632, on el sami d'Ume era parlat. Es publicà el Nou Testament en sami d'Ume el 1755 i la primera Bíblia completa el 1811.

El grup de treball per al sami d'Ume s'encarrega de mantenir l'ortografia oficial, la seva publicació més recent és del 2016.

Lletra	Fonema
A a	/ʌ/
Á á	/ɑː/
B b	/p/
D d	/t/
Đ đ	/ð/
E e	/e/, /eː/
F f	/f/
G g	/k/
H h	/h/
I i	/i/
Ï ï	/ɨ/
J j	/j/
K k	/hk/, /k/
L l	/l/
M m	/m/
N n	/n/
Ŋ ŋ	/ŋ/
O o	/o/ (només en diftongs)
P p	/hp/, /p/
R r	/r/
S s	/s/
T t	/ht/, /t/
Ŧ ŧ	/θ/
U u	/u/, /uː/
Ü ü	/ʉ/, /ʉː/
V v	/v/
Y y	/y/
Å å	/o/, /ɔː/
Ä ä	/ɛː/
Ö ö	/œ/ (només en diftongs)

Remarques:

• La llargària vocàlica és ambigua per a les lletres ⟨u⟩, ⟨ü⟩ i ⟨å⟩. En obres de referència, la llargària és indicada per un màcron (⟨ū⟩, ⟨ǖ⟩, ⟨å̄⟩). En ortografies més antigues, la llargària es podia indicar escrivint dues vegades la vocal.
• No hi ha cap distinció entre consonants llargues i geminades, totes dues s'escriuen amb una doble consonant. En obres de referència, les geminades s'indiquen amb una línia vertical (⟨bˈb⟩, ⟨dˈd⟩ etc.).