Samuel Aranda

fotògraf espanyol

Samuel Aranda (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès, 1979) és un fotoperiodista català,[1] guanyador del World Press Photo of the Year i Premi Nacional Espanyol de Fotografia. Com a fotògraf independent Aranda publica en diverses publicacions, com ara The New York Times, The Guardian, Time, Newsweek, El País o el Magazine de La Vanguardia, encara que des de 2010 també treballa per l'agència Corbis Images.[2] Les seves principals influències són Joan Guerrero,[3] James Nachtwey i Stanley Greene.[4]

Infotaula de personaSamuel Aranda
Biografia
Naixement1979 Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFotoperiodista
Premis
World Press Photo of the Year (2011)
Premi Nacional Espanyol de Fotografia (2006)

Lloc websamuelaranda.net Modifica el valor a Wikidata

CarreraModifica

Aranda va començar a treballar com a fotògraf per al diari El País i El Periódico de Catalunya a l'edat de 19 anys. Dos anys més tard va viatjar a l'Orient Mitjà, on va cobrir el conflicte palestino-israelià per a l'agència EFE. El 2004 Aranda començat a treballar per l'AFP, que cobreix històries d'Europa, Àsia, Orient Mitjà i Àfrica.

L'associació de reporters gràfics ANIGP-TV va premiar el documental d'Aranda sobre els immigrants africans que intenten arribar a Europa amb el Premi Nacional Espanyol de Fotografia. Des de 2006 exerceix com a reporter gràfic independent.

El 2011 Aranda cobreix la primavera àrab a Tunísia, Egipte, Líbia i Iemen. El febrer de 2012 va ser guardonat amb el World Press Photo of the Year de l'any 2011;[5] la imatge guanyadora mostra una dona abraçant al seu fill,[6] que van resultar ferits durant els enfrontaments contra el govern del president Ali Abdullah Saleh, a Sanaa, Iemen, durant la primavera àrab.[6][7]

L'any 2013, juntament amb fotògrafs com James Nachtwey, Gervasio Sánchez i Xavier Cervera, i col·lectius com Ruido photo, Pandora i Calle 35, va ser convidat a participar en el III OjodePez Photo Meeting Barcelona, una trobada internacional de fotografia documental organitzada per La Virreina Centre de la Imatge i La Fábrica, i que en aquest certamen girava entorn del tema És la guerra!.[8]

PolèmicaModifica

La feina i la manera de fer d'Aranda no han estat exemptes de polèmica. A principis de 2013, un cop el seu nom ja era conegut arran del premi World Press Photo rebut l'any anterior, Random House Mondadori va demanar-li que els cedís gratuïtament una foto seva del poeta Marcos Ana per a il·lustrar un llibre que havien de publicar del grup Extremoduro; Aranda, al·legant que no treballava de manera gratuïta i que cobrava per les seves fotos, va intercanviar-se un seguit de correus electrònics amb el representant de l'editorial, que pretenia que el fotògraf ho fes desinteressadament. Gervasio Sánchez, del moviment "Stop Cláusulas Abusivas a los Fotógrafos", va publicar els missatges a Facebook;[9] en saber-se aquests fets la notícia es va escampar en forma de crítica a l'editorial i de reconeixement al gest del fotògraf per haver defensat el valor de la professió.[10][11][12][13][14]

Poc temps més tard va decidir lliurar els drets d'imatge de la fotografia que el va fer guanyar el World Press Photo, permetent que s'utilitzés per a la portada del disc i material promocional del grup canadenc Crystal Castles. Després que Madeleine Corcoran, de Duckrabbit, critiqués els valors del fotògraf acusant-lo de voler obtenir guanys econòmics i no tenir compassió, Aranda va explicar que va prendre aquesta decisió un cop ja la mare i el fill protagonistes de la fotografia l'havien autoritzat a fer-ho, i empès per les reivindicacions polítiques del disc.[14][15] En aquella ocasió va ser Joan Guerrero, en representació de l'associació Gramenet Imatge Solidària que presideix, qui va sortir en defensa seva reivindicant la faceta solidària d'Aranda.[16]

A principis de juny de 2013 una de les fotografies d'Aranda va ser objecte de polèmica per part del Ministre d'Afers Exteriors. En un dels seus reportatges[17] publicats al diari The New York Times el setembre de 2012 apareix una fotografia on es veu una persona cercant menjar en un contenidor; el treball d'Aranda es titulava A Espanya: austeritat i fam, i retratava les conseqüències de la crisi econòmica i social de l'estat mostrant la realitat en que viuen famílies desnonades, persones que busquen en les escombraries, i menjadors socials. En unes declaracions a LaSexta García-Margallo va acusar el fotògraf de mentir, insinuant que les fotografies havien estat preses a Grècia i no a Espanya; l'endemà Aranda, en una entrevista conjunta amb Emilio Morenatti (Premi Ortega y Gasset de Periodisme Gràfic 2013 i FotoPres 2009) al programa Àgora de TV3, va defensar-se assegurant que les fotografies havien estat preses a l'estat, i moltes a Catalunya; concretament, la imatge de la polèmica havia estat feta al Carrer Barcelona de Girona.[18]

ReferènciesModifica

  1. «Samuel Aranda Bio». Samuel Aranda, 2012. [Consulta: 13 febrer 2012].
  2. Samuel Aranda, a National Geographic (castellà)
  3. Sarah Phillips. «Samuel Aranda's best photograph: a woman protects her son» (en anglès). The Guardian, 07-11-2012. [Consulta: 27 juny 2013].
  4. Ujué Lorente; Juan Cañada, Jorge Latorre. «Samuel Aranda: "Cualquier madre puede sentirse identificada con la foto del premio"» (en castellà). Nuestro Tiempo, maig-juny 2012. [Consulta: 27 juny 2013].
  5. «Samuel Aranda wins the World Press Photo of the Year 2011». World Press Photo, 08-02-2012. [Consulta: 13 febrer 2012].
  6. 6,0 6,1 «La pietà araba – World Press Photo Award». DubaiBlog, 24-02-2012. [Consulta: 25 febrer 2012].
  7. Isabel Ferrer. «El español Samuel Aranda gana el World Press Photo» (en castellà). El País, 10-02-2012. [Consulta: 27 juny 2013].
  8. «James Nachtwey, Samuel Aranda y Gervasio Sánchez, en el III OjodePez» (en castellà). El Confidencial, 26-06-2013. [Consulta: 27 juny 2013].
  9. Petición de una fotografía gratuita de Radom House Mondadori a Samuel Aranda.
  10. «Random House quiere fotos gratis». castellà: Federación de Sindicatos de Periodistas, 10-03-2013. [Consulta: 27 juny 2013].
  11. «Una gran editorial le pide al ganador del World Press Photo del año pasado una foto gratis para un libro». castellà: Quésabesde.com, 27-02-2013. [Consulta: 27 juny 2013].
  12. «Intento de una gran editorial de hacer un libro con las fotos gratis incluyendo al ganador del World Press Photo Samuel Aranda» (en castellà). Blog de Paco Elvira, 08-03-2013. [Consulta: 27 juny 2013].
  13. «La Primavera Árabe según Samuel Aranda» (en castellà). Culturízame. [Consulta: 27 juny 2013].
  14. 14,0 14,1 Iker Morán. «El malvado Samuel Aranda» (en castellà). Quésabesde.com, 18-03-2013. [Consulta: 27 juny 2013].
  15. Bárbara Pavan. «Samuel Aranda es criticado por licenciar la fotografía ganadora del World Press Photo» (en castellà). ALTFoto, 13-03-2013. [Consulta: 27 juny 2013].
  16. «El fotógrafo Joan Guerrero y la asociación Gramenet Imatge Solidària salen en defensa de Samuel Aranda» (en castellà). Quésabesde.com, 09-04-2013. [Consulta: 27 juny 2013].
  17. Suzanne Daley; Samuel Aranda. «Spain Recoils as Its Hungry Forage Trash Bins for a Next Meal» (en anglès). Madrid: The New York Times, 24-09-2012. [Consulta: 27 juny 2013].
  18. Joan Salicrú. «Samuel Aranda: "Totes les fotos del meu reportatge a 'The New York Times' es van fer a Espanya"». Santa Coloma de Gramenet: El Periódico de Catalunya, 19-06-2013. [Consulta: 27 juny 2013].

Enllaços externsModifica