Sanatruk I d'Armènia
Sanatruk I o Sanadrug I (en armeni Սանա տ րուկ, en llatí Sanatrocès) fou un rei arsàcida d'Armènia, que va regnar de vers el 75 al 100.[1][2] Fou també rei d'Osroene (de 91 a 109).
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | valor desconegut  | ||
| Mort | 110 | ||
| Rei d'Armènia | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà | ||
| Família | |||
| Família | Arxakuní | ||
| Fills | Vologès I d'Armènia | ||
| Mare | Awde | ||
Problématiques
modificaAquest rei del qual les dates de regnat no estan pas testificades amb certesa, és molt poc conegut. Apropant els diferents textos antics de manera rigorosa, hi ha prou proves per concloure que Sanatroces (Sanatruk) ha d'haver regnat [3] a cavall del segle i al II sobre el regne d'Armènia.[4][5][6] Arrià en la seva Parthica lloa els merits d'aquest monarca i el posa al mateix plànol que els grecs i els romans més il·lustres,.[3][7] Els autors armenis en parlen com el fundador de la ciutat de Mcurkʿ.[8] Va ser enterrat en una tomba de construccions ciclopies a Ani,.[3][9] Podria ser el successor de Tiridates I. La tradició cristiana hagiogràfica li atribueix el martiri de sant Tadeu.[10][11][3] Tanmateix, podria haver-hi confusió amb un deixeble de Tadeu, anomenat Adeu per Moisès de Khorene o Aggai /Addai en la Doctrina d'Addai. En el moment de la seva partida, Tadeu va designar a aquest deixeble com « bisbe » de la ciutat d'Edessa. Segons Illaria Ramelli, la Doctrina Addaï menciona la mort d'Aggai pel trencament de les seves cames sota ordre de Sanatruk.[12] Tadeu per la seva part hi havia marxat d'Edessa per anar a evangelitzar el regne d'Izates II, és-a-dir l'Adiabene, i desapareix a continuació de tots els relats, i la seva mort no estant mai relatada.
La suposició que Sanatruk va sobreviure fins a l'època de la campanya de Trajà es contradiu pel fet que el tron d'Armènia estava als voltants de 110 en mans d'Axidarès d'Armènia,[3] nebot de Tiridates I i fils del rei part Pacoros II (77-110). Axidarès era rei d'Armènia amb el consentiment de Roma.[13] Quan Pacoros fou suplantat per Osroes I de Pàrtia, aquest va deposar a Axidarès i va instal·lar sobre el tron d'Armènia al germà d'aquest últim, Partamasiris, sense consultar l'emperador romà.[3] Fou aquesta violació del tractat de Rhandeia la que va donar a Trajà un pretext per fer la guerra.[3] Segons Cyrille Toumanoff, Sanatruk hauria controlat Armènia meridional cap al 114/117. Això podria explicar que se l'esmenti com un dels caps de la revolta contra Trajà quan ja clarament no era rei d'Armènia.[14]
S'ignora quina era la seva ascendència. Segons la hipòtesi de Christian Settipani, seria el fill de Mitridatès, un desconegut i efímer rei d'Armènia (72-76), i d'Awde, germana del rei Abgar VI d'Osroene.[15][16] Hauria portat el títol de rei d'Osroene del 91 al 109.
Notes i referències
modifica
- ↑ Segons Cyril Toumanoff, era rei d'Osroene i hauria controlat l'Armènia meridional vers 114/117.
- ↑ Christian Settipani, Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 (en) Marie-Louise Chaumont, « Armenia and Iran ii.
- ↑ Voir U. Ph. Boissevain, Hermès 25, 1980, p. 328-29, et dans ses éd. de Dion Cassius, vol. 3, les notes des p. 218-19.
- ↑ Moïse de Khorène, Livre II chapitres 35-36.
- ↑ Voir (alemany) Markwart, Untersuchungen zur Geschichte von Eran II, p. 221-22; Asdourian, op. cit., p. 100s[réf. incomplète]; (anglès) H. Manadian, The Trade and Cities of Armenia, p. 83.
- ↑ Parthica, fragment 47, éd.
- ↑ Pʿawstos Buzand 4.14 = Langlois, I, p. 250; Mar Abas Katina apud Pseudo-Sebeos = Langlois, I, p. 195; Moïse de Khorène, 2.36 = Langlois, II, p. 99.
- ↑ Pʿawstos 4 = Langlois, I, p. 261.
- ↑ Michel van Esbroeck, « Le roi Sanatrouk et l'apôtre Thaddée », dans Revue des études arméniennes, n° 9 (1972), p. 241-283.
- ↑ Sobre els problemes derivats d'aquesta tradició vegeu: F. Tournebize, Histoire politique et religieuse de l'Arménie, Paris, 1910, p. 410-413; L. S. Koyan, L'Église arménienne jusqu'au concile de Florence, 1961, p. 29s ;. aussi M. van Esbroek, Revue des études arméniennes, NS, 1972, p. 243-292, qui, contre toute probabilité, plaide en faveur de l'identité de ce roi d'Arménie avec le roi arabe de Hatra, Sanatruk Ier (ca. 177/178), fils de ʿAbd Simayā.
- ↑ (anglès) Illaria Ramelli, Possible Historical Traces in the Doctrina Addai Arxivat 2012-09-25 a Wayback Machine., p. 93, point 17.
- ↑ Dion Cassius, Histoire romaine, Livre LXVIII, chapitre 17.
- ↑ (anglès) Richard G. Hovannisian (dir.
- ↑ Christian Settipani, Nos ancêtres de l'Antiquité, Éditions Christian, 1991, p. 79.
- ↑ Christian Settipani, Nos ancêtres de l'Antiquité, Éditions Christian, 1991, p. 80.