Obre el menú principal

Sant Joan Baptista de Torreblanca

Les ruïnes de Sant Joan Baptista de Torreblanca són al vessant de migdia del serrat al cim del qual hi ha les restes del castell de Torreblanca, sobre la riba dreta del Segre, damunt de la confluència d'aquest riu amb el torrent de Torreblanca, entre Ponts i Artesa.[1]

Infotaula d'edifici
Sant Joan Baptista de Torreblanca
SANT JOAN BAPTISTA DE TORREBLANCA - IB-042.JPG
Absis de l'església de Sant Joan Baptista de Torreblanca (2016)
Dades
Tipus església
Característiques
Estil arquitectònic romànic
Construcció segle XII
Altitud 462 msnm
Ubicació geogràfica
Estat Ruïna progressiva
Noguera
 41° 56′ 15″ N, 1° 09′ 35″ E / 41.937451°N,1.159856°E / 41.937451; 1.159856
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Aquesta església fou segurament la primitiva parròquia de Torreblanca. La seva història s'ha de relacionar amb el proper castell de Torreblanca que, segons tots els indicis es correspon amb el castell de Castelló documentat des del segle XI. Potser, durant l'edat mitjana aquesta església era coneguda amb el nom de Sant Joan de Castelló.[1]

ArquitecturaModifica

És un edifici en un estat de ruïna progressiva que encara permet destriar les característiques de la seva arquitectura, exemple molt singular de les darreres manifestacions de les formes llombardes. L'estructura respon a un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular reforçada per quatre arcs torals i capçada, a llevant, per un absis semicircular. La volta es conserva només al terç de llevant de la nau, que fou partida en la seva meitat per un mur que tanca la meitat de ponent. Els arcs torals són suportats no per pilastres adossades sinó per veritables columnes circulars, integrades per dos o tres tambors. Arrenquen d'una base troncocònica amb capitells d'estructura simple que presenten una decoració incisa en baix relleu. L'obertura de l'absis a la nau és resolta amb un arc presbiteral que és format per un doble arc toral. Entre les dues columnes que el suporten s'obre una petita estança amb un nínxol que podia ser la base d'un campanar prismàtic de torre, desaparegut.

 
Interior

Els murs material entre columnes són buidats per uns arcs formers, llevat de l'extrem de llevant on s'obre una porta amb llinda i al nord, on s'obre una absidiola semicircular que forma una capçalera triabsidal asimètrica. És una tipologia de capçalera singular però no estranya en l'arquitectura alt-medieval de la regió del Segre Mitjà, tant en edificis del segle XI com del segle XII. L'aparell constructiu és format per carreuons ben escairats, disposats en filades molt uniformes i regulars.

L'absis té tres finestres de doble esqueixada, perfectament integrades en la decoració absidal, formada per arcuacions llombardes sota el ràfec en sèries de dues entre lesenes. A la façana sud es conserva una altra finestra d'una sola esqueixada invertida. També dues portes, la ja esmentada amb llinda, molt austera i la situada a ponent, que era la principal, resolta amb arc de mig punt.

Tot i les tipologies i l'ornamentació de l'arquitectura llombarda, l'església presenta les formes constructives pròpies del segle XII.[1]

Ruta per accedir-hiModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan Baptista de Torreblanca  
  1. 1,0 1,1 1,2 Adell i Gisbert, Joan-Albert; Puigferrat i Oliva, Carles. «Sant Joan de Torreblanca». A: La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 425-426 (Catalunya Romànica, XVII). ISBN 84-7739-811-9.