Basílica de Sant Marc

Venècia
(S'ha redirigit des de: Sant Marc de Venècia)

La basílica de Sant Marc (en italià: Basilica di San Marco, en vènet: Baxéłega de San Marco) és l'església principal de Venècia, de gran importància religiosa, històrica i, ara, turística.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Basílica de Sant Marc
Imatge
Nom en la llengua original(it) Basilica di San Marco Modifica el valor a Wikidata
EpònimMarc Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCatedral, basílica menor i atracció turística Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteDomenico I Contarini (mul) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construcció828 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aMarc Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica
arquitectura romana d'Orient Modifica el valor a Wikidata
Mesura62,5 (amplada) × 76,5 (longitud) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVenezia-Murano-Burano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSan Marco Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 26′ 04″ N, 12° 20′ 23″ E / 45.4344°N,12.3397°E / 45.4344; 12.3397
Format percampanar de Sant Marc
Gate of Flowers (en) Tradueix
Slabs of Christ and the Four Evangelists (en) Tradueix
Pediment St. Mark's Basilica (en) Tradueix
Facades of St. Mark's Basilica (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1987 (11a Sessió)
Activitat
Diòcesipatriarcat de Venècia Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbasilicasanmarco.it Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica
 
Basílica de Sant Marc

Una primera església es va aixecar en aquest lloc el 828/829 per allotjar dignament el cos de sant Marc (evangelista), les relíquies del qual havien estat portades, segons sembla, d'Alexandria.[1] A més de la devoció al cos del sant, la basílica estava estretament vinculada a l'autoritat dels duxs. Aquella primitiva església va acabar incendiada el 976 i refeta amb rapidesa. La devoció a les relíquies havia popularitzat el lloc; aquest fet, juntament amb l'augment de la potència econòmica de Venècia, va permetre, el 1063, l'inici de la construcció de la basílica actual. Deu anys després ja era acabada, però la seva decoració va anar enriquint-se en el decurs dels anys amb la intervenció de la ciutat, que també resultava afavorida per la protecció del mateix patró: sant Marc.

Exterior

modifica
 
Mosaic del portal de San Alipio (segle xiii)

Exteriorment, l'església presenta una sèrie de cinc portals, sota cinc arcades decorades en diverses èpoques. D'aquestes portes, cal esmentar especialment la primera de l'esquerra (anomenada de San Alipio), que encara conserva un bell mosaic del segle xiii, que curiosament representa la mateixa basílica de l'època. Sobre els portals corre una terrassa on es troben les reproduccions dels cavalls de Sant Marc, fets de bronze daurat que ara es conserven a l'interior de la basílica. L'església està rematada per una sèrie de cúpules revestides de plom i que caracteritzen l'edifici.

A la dreta de la basílica (és a dir, al sud) es troba la Piazzetta di San Marco. Encastats a l'edifici, es poden veure les figures en pòrfir dels tetrarques; al seu costat unes columnes siríaques, del segle vi, que es van portar a Venècia al segle xii, des de Sant Joan d'Acre. La façana nord (a la Piazzetta dei Leoncini) és la més recent i s'hi pot veure una bona mostra d'elements arquitectònics de la primitiva església encastats als murs.

El nàrtex, amb forma de ela, està revestit de marbres policroms. Les voltes presenten una esplèndida decoració amb mosaic, de diferents èpoques; hi destaquen els corresponents al segle xiii per la seva antiguitat i particular bellesa (el més antic és el mosaic de la Creació).

Interior

modifica

L'interior mostra un ambient característic, que li és donat per la seva arquitectura, de planta de creu grega, i les cúpules íntegrament recobertes de mosaics amb fons d'or. Hi ha unes galeries elevades, suportades per columnes, que conformen unes tribunes estretes que hom diu que eren reservades antigament a les dones. El paviment del segle xii mostra també una bella decoració en mosaic.

Del seu mobiliari, destaca particularment el retaule d'or (la Pala d'Oro) de l'altar major, una extraordinària peça d'orfebreria amb elements ben antics (segle v) i d'altres de posteriors. La configuració actual li fou donada el 1345.

El tresor mostra, entre d'altres, una excepcional sèrie de peces procedents de Constantinoble. Des del nàrtex, es pot accedir al nivell superior, on hi ha un museu on es conserven els originals dels cavalls de Sant Marc que es van portar de l'hipòdrom de Constantinoble.

Mosaic de la Creació

modifica
 
Creació, nàrtex de la basílica

La basílica destaca especialment per la quantitat de mosaics que adornen el seu interior. Entre aquests mosaics, representació típica de l'art romà d'Orient, es troba el mosaic de la Creació. El mosaic de la Creació, d'estil romà d'Orient i ubicat al nàrtex nord de la basílica, fou compost al segle xiii.

L'obra embelleix una cúpula en el nàrtex nord de l'església; aquest té la peculiaritat de reunir les escenes principals del Pentateuc, nom del conjunt dels cinc primers llibres de la Bíblia, des de la creació fins a la història de Moisès.[2] Aquest conjunt de mosaics es van anar realitzant al llarg del segle xiii.

El mosaic de la Creació fou construït juntament amb les representacions de la història de Caín i Abel, i de Noé. Varen finalitzar-se l'any 1220.

Tot aquest conjunt de mosaics forma part del cicle iconogràfic dedicat a l'Antic Testament, que avança d'esquerra a dreta ocupant totes les cúpules del nàrtex. Totes les escenes tenen com a punt en comú fer esment de l'aliança de Déu amb els humans, des de la creació fins a Moisès.

Orígens

modifica

Una dada sobre quin model va escollir l'autor per crear les escenes bíbliques, fou el de les il·luminacions extretes de la Bíblia que es coneix amb el nom de Cotton. Aquesta Bíblia fou escrita i il·lustrada en els segles vvi i el seu origen és d'estil oriental (Constantinoble o Alexandria); actualment es troba al Museu Britànic de Londres.

Característiques

modifica

Un dels trets característics dels mosaics, i de l'art romà d'Orient, és la representació que es fa de Déu, que apareix en forma d'home jove, que molts poden identificar amb Jesucrist, com a signe de la nova aliança. El mosaic de la Creació és format per tres cercles concèntrics, a l'entorn d'un espai buit (a diferència del tapís de la Creació de Girona, l'interior del qual és ocupat pel pantocràtor).

  • Primer cercle: està ocupat per cinc escenes; parla dels tres primers dies de la creació.
  • Segon cercle: està ocupat per vuit escenes que narren des de la creació dels astres fins a la creació de l'ésser humà, i el setè dia, on es representa Déu-Crist entronitzat i atorgant la benedicció a tota la creació, que se li sotmet.
  • Tercer cercle: parla de la creació de la dona, del pecat d'Adam i Eva, i la sortida del paradís.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Demus, Otto. The Church of San Marco in Venice: History, Architecture, Sculpture. Washington: Dumbarton Oaks Research Library and Collection, 1960. 

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
  • Article sobre la basílica de Sant Marc.
  • Web oficial de la basílica de Sant Marc (italià) (anglès).