Noè
Noè o Noé[1] (hebreu: נוֹחַ בן-לֶמֶך, Nōah ben Lemech; àrab: نوح بن لمک, Nūh ibn Lamak) és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.[2] És citat en el Gènesi, capítols cinquè al desè. Malgrat que el personatge de Noè i el Diluvi Universal siguin propis de la tradició hebraica i, per extensió, de la cristiana i la islàmica, es tracta d’una llegenda ja present a la mitologia sumèria i a la grega, amb el seu paral·lel Deucalió.
 Arca de Noè, Französischer Meister, Magyar Szépművészeti Múzeum, Budapest. 1675. | |
| Nom original | (he) נֹחַ  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | hebreu: נוֹחַ בן-לֶמֶך (Nōah ben Lemech); àrab: نوح بن لمک (Nuh ibn Lamekh) Mesopotàmia |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Patriarca, únic home just salvat del Diluvi universal |
| Activitat | |
| Ocupació | agricultor |
| patriarca | |
| Celebració | Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam (n'és profeta), Fe Baha'i |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 18 de novembre (catòlics, ortodoxos i luterans) |
| Iconografia | Ama l'arca; construint-l'arca, deixant anar el colom des de l'arca |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Naamà |
| Fills | Sem, Cam i Jàfet |
| Pare | Lèmec |
| Cronologia | |
Genesis flood narrative (en)  | |
| mort
| |
Naixement de NoèModifica
Noè era la desena generació des d'Adam; era fill de Lèmec i d'ell descendeix tota la humanitat a través dels seus fills Sem, Cam i Jàfet. Segons una tradició apòcrifa jueva, Noè va néixer circumcís, amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Quan el seu avi Matusalem va veure el nounat, va viatjar fins a la fi del món per parlar amb el seu pare Henoc, qui li va posar al nadó el nom de Noè (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial.
Noè i el diluviModifica
Al cap de sis-cents anys Déu li va manar que construís una gran arca de fusta de xiprer on hi posaria una parella de cada animal a fi de salvar-los d'un gran diluvi universal que havia de negar el món i fer desaparèixer la maldat que pujava en els homes. Déu l'escollí a ell per ser l'únic pur que quedava.
Quan l'Arca estigué carregada amb les parelles d'animals i la família de Noè, va començar a ploure i no va parar durant quaranta dies i quaranta nits en què les aigües van arribar fins a set metres per damunt de les muntanyes. Quan va parar la pluja, no es veia terra enlloc, només aigua. I així durant 150 dies. El dia dissetè del setè mes, l'arca quedà varada al mont Ararat[3] però no fou fins al primer dia del desè mes que veieren per primer cop terra ferma.
Tot just desembarcar, Noè va preparar un altar i va oferir sacrificis a Jahvè. Noè i la divinitat van fer un pacte: Déu es comprometia a no eliminar mai més la raça humana i a canvi, els descendents de Noè podrien menjar tots els animals i totes les plantes de la Terra, però no podrien menjar la seva pròpia sang.
Noè, pare de la humanitatModifica
Noè va ser qui va plantar la primera vinya. Un dia va beure massa i es va emborratxar i despullar. El seu fill Cam ho va veure i ho va dir a Sem i Jàfet qui el van tapar sense veure'l, motiu pel qual Noè maleí Canaan (fill de Cam) perquè fos esclau de Sem i Jàfet, en un episodi conegut com la maledicció de Cam.
Després del diluvi encara va viure tres-cents cinquanta anys de manera que va morir als nou-cents cinquanta anys. Ell fou l'últim dels grans patriarques antediluvians que van tenir tanta longevitat, perquè després del diluvi universal, Déu va reduir dràsticament la durada de la vida dels homes fins a arribar, en poques generacions, als 120 anys.
Els descendents dels seus fills s'escamparen per la Terra i la repoblaren. Tradicionalment es creu que:
- els descendents de Sem van repoblar Àsia
- els descendents de Cam van repoblar Àfrica
- els descendents de Jàfet van repoblar Europa
Al segle xviii va sorgir la teoria racista i pro-esclavatge que els fills de Cam foren ennegrits de pell per Déu per recordar permanentment el pecat que havia comès Cam en veure nu el seu pare.
La llegenda del diluvi universal és una de les creences que s'ha pogut establir amb més gran consens que el judaisme va absorbir de la mitologia sumèria.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Noè |
- ↑ Noé en pronúncia occidental i Noè en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil
- ↑ «Noè». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sagona, Antonio. The Heritage of Eastern Turkey: From Earliest Settlements to Islam (en anglès). Macmillan Education AU, 2006, p. 25. ISBN 1876832053.