Sant Martí de Cortsaví
Santa Martí de Cortsaví fou l'església parròquial de la comuna vallespirenca de Cortsaví, a la Catalunya del Nord. La seva advocació a sant Martí de Tours es va traslladar a la nova església de la població, convivint amb la de sant Jaume Apòstol, que era la del castell de Cortsaví, ara desapareguda.
Sant Martí de Cortsaví | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Sant Martí de Tours | |||
Dades | ||||
Tipus | Antiga església parroquial | |||
Construcció | segle xii | |||
Ús | església | |||
Cronologia | ||||
1159 | consagració | |||
Dedicat a | Sant Martí de Tours | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Romànic | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Cortsaví (Vallespir) | |||
Localització | Catalunya del Nord, Cortsaví (Vallespir) | |||
| ||||
Monument històric inventariat | ||||
Data | 26 octubre 1964 | |||
Identificador | PA00104008 | |||
Està situada[1] a llevant del poble, a uns 900 metres en línia recta
Història modifica
El primer document que esmenta l'església és del 993, quan Berenguer bisbe d'Elna la consagrà; i és esmentada novament el 1001 en la donació que aquest en feu a Sintil·la, abat d'Arles. Fou reconsagrada pel bisbe Arnau el 1158, possiblement a causa d'una reconstrucció total. El 1621 fou substituïda com a seu parroquial per l'antiga església del castell, fins aleshores dedicada a Sant Jaume, en una situació més cèntrica respecte al nucli urbà. Actualment el temple romànic és en procés de restauració.
Arquitectura modifica
El temple és de nau única, acabada amb un absis semicircular. Les parets són fetes de pedra tallada disposada en gran aparell. La teulada ha desaparegut amb el pas dels anys, i només resta la coberta de l'absis, de pissarra. La part superior d'aquest és decorada amb un fris de dents de serra[2] i per dessota s'hi obre una finestra senzilla. La porta és a la façana meridional, rematada per un timpà pla i amb una arquivolta en tres arcs en degradació. La nau comunica amb l'absis mitjançant un arc triomfal de grans dimensions; inscrits en la paret per sobre i als costats de l'arc hi ha dos petits òculs que devien contribuir a il·luminar (si bé escassament per les seves reduïdes dimensions) la nau.
Va ser declarada monument històric de França[3] el 1964.
Fotografies modifica
-
Vista general
-
L'absis
-
Vista lateral de l'absis
-
Finestra absidial
-
La nau, arruïnada
-
La nau restaurada
-
L'interior de la nau restaurada
-
Vista de la façana oest
-
L'absis
-
Vista de la façana sud
Bibliografia modifica
- Becat, Joan. «49 - Cortsaví». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Clos, Jany. «L'église Saint-Martin (Corsavy)». A: 66 églises et chapelles romanes en vallée du Tech. Itinéraires historiques, culturels, artistiques et paysagers au coeur du Pays Catalan. Ceret: Mag-grup, 2013 (Itinéraires romans en Catalogne). ISBN 978-2-9545023-0-4.
- Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya I: A-C. Barcelona: Editorial Claret, 1998, p. 649 - 650. ISBN 9788439346135.
- Gavín, Josep M. «Vall 27. Sant Martí de Cortsaví». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5.
- Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Toulouse-Barcelone: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2859982442. P. 275-276
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Cortsaví». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan; Catafau, Aymat. «Cortsaví: Sant Martí de Cortsaví». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1.
Referències modifica
- ↑ L'església de Sant Martí en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Com els que es poden veure al priorat de Marcèvol o a les esglésies d'Ix, Estavar i Llo
- ↑ Fitxa a la base de dades Merimée
Enllaços externs modifica
- Brevíssims apunts històrics i fotografia (francès)
- Brevíssimes notes i fotografia Arxivat 2013-04-30 a Wayback Machine. (francès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Cortsaví |