Obre el menú principal

Serapió d'Alger (Irlanda o Anglaterra, 1179 – Alger, 14 de novembre de 1240) va ser un frare mercedari que va morir màrtir, el segon màrtir de l'Orde de la Mercè i el primer que fou canonitzat. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Infotaula de personaSerapió
Serapi
San Serapio, por Francisco de Zurbarán.jpg
Pintura de Zurbarán, 1628 (Wadsworth Atheneum, Hartford, Connecticut)
Biografia
Naixement 1179
Irlanda o Anglaterra
Mort 14 de novembre de 1240
Alger (Algèria)
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Frare
Període Generació del segle XIII i generació del segle XII
Orde religiós Mercedaris
màrtir
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació 23 de març de 1625, confirmació del culte, , Roma nomenat per Urbà VIII
Canonització 1743 , Roma nomenat per Benet XIV
Festivitat 14 de novembre
Esdeveniment significatiu Primer màrtir canonitzat de l'orde mercedari
Iconografia Hàbit mercedari, amb palma de martiri
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Segons la tradició, era anglès o irlandès, i a servir a l'exèrcit de Ricard I d'Anglaterra i Leopold VI el Gloriós durant la Tercera Croada.[1] Després va participar en la Reconquesta, a l'exèrcit d'Alfons VIII de Castella.

Llavors va trobar Sant Pere Nolasc i es va fer frare mercedari en 1222, segurament a Barcelona, oferint-se a anar a Alger per a ésser bescaviat per alguns presoners cristians. Amb sant Ramon Nonat va prendre part en diversos alliberaments de presoners a Alger i Múrcia, i va fundar el primer convent de l'orde a Mallorca, a més de contribuir a la seva expansió a les Illes Britàniques.

En la seva última missió, es va bescanviar per altres presoners a Alger, però com que el rescat que havia d'arribar per a alliberar-lo no va arribar a temps, i perquè mentrestant, Serapió predicava el cristianisme entre els presos,[2] va ser mort. Segons la llegenda, va ser clavat a una creu en forma d'aspa, li van traure els budells i van tallar-li els membres.[3]

VeneracióModifica

Va ser venerat com a màrtir des de llavors, al si de l'orde mercedari, i l'antipapa Benet XIII en reconegué el culte en 1428, com després Urbà VIII. La canonització oficial va arribar amb Benet XIV.

NotesModifica

  1. [enllaç sense format] http://orderofmercy.org/saints/st-serapion/
  2. Matthew Bunson, Margaret Bunson, Stephen Bunson, Our Sunday Visitor's Encyclopedia of Saints (Our Sunday Visitor Publishing, 2003), 743.
  3. Lo inglès, català, y africà (...) Sant Serapi (...) Breu memoria de sa Vida, 1731