Obre el menú principal

Santa Maria de Pinós

Santa Maria de Pinós o Santuari de Pinós o Mare de Déu de Pinós [2] és una església del municipi de Pinós al (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Santa Maria de Pinós
SANTUARI DE PINÓS.JPG
Dades
Tipus església
Característiques
Estil arquitectònic Gòtic tardà, renaixement
Altitud 904 msnm[1]
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaSolsonès
MunicipiPinós
Localització Des d'Ardèvol carretera al Santuari de 3 km. Pinós (Solsonès)
 41° 50′ 17″ N, 1° 32′ 24″ E / 41.838044°N,1.540096°E / 41.838044; 1.540096Coord.: 41° 50′ 17″ N, 1° 32′ 24″ E / 41.838044°N,1.540096°E / 41.838044; 1.540096
IPA
Identificador IPAC: 17539
Modifica les dades a Wikidata

SituacióModifica

Es troba a la carena de la serra de Pinós, molt a prop del seu punt culminant, considerat el centre geogràfic de Catalunya. S'hi puja des d'Ardèvol per una carretera asfaltada de 3 km. o bé, pel sud, des del nucli de Pinós, en 1,6 km. A la plaça davant l'església hi ha la Creu de Terme i en un lateral l'Hostal del Santuari.

DescripcióModifica

 
Interior del temple

Santuari de planta rectangular cobert de doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal. El portal, al bell mig de l'austera façana, repeteix la fórmula del frontó triangular sostingut per dues columnes estriades amb capitells dòrics sobre massisses pilastres. Un òcul il·lumina l'interior de l'església i dos parells de finestres rectangulars a banda i banda de la porta són les úniques obertures de l'edifici. Al costat llevant de l'església santuari hi ha el gran edifici de l'hostaleria i les dependències annexes.[3]

Al cambril hi ha la talla policromada de la Mare de Déu de Pinós, barroca. Formava part d'un retaule que es va perdre l'any 1939. A sobre l'altar també es pot observar un fragment del retaule barroc amb l'escena de la trobada de la Verge.[3]

HistòriaModifica

Centre de devoció comarcal s'alça a més de 904 metres d'altitud, dominant una magnífica panoràmica. El Santuari fou edificat l'any 1312 pels hospitalers.[4] L´any 1505 en Bernat Casas, veí i pagès de Matamargó, quant feia camí cap a Biosca va parar a resar i en aquell moment se li va aparèixer la Verge i li va preguntar com anava la pesta que hi havia per tota la comarca des de feia temps i finalment li va dir que feia anys que s´havia perdut la devoció a la Verge i li manà que fes construir una Església per lloar Déu i la seva mare. Confirmat el fet de l´aparició pel Tribunal eclesiàstic s´hi va construir una nova església que no es correspon amb l'actual, que és posterior.[cal citació] El santuari surt esmentat en testaments del segle XIV i al XVI la devoció popular va prendre tanta volada que l'administrador Mn. Arcís Garriga sol·licità a Elisabet de Josa, senyora de la baronia, ajudes per la construcció de l'hostal i la casa. El comanador de Cervera, l'Ametlla i Puig-reig nomenava sempre el prior d'aquest santuari. És un dels molts llocs de Catalunya on la Verge recull l'advocació de Verge trobada.[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Pinós
  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Santa Maria de Pinós». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 març 2015].
  4. Vilà, L. / Corberó, J., El santuari de Nostra Senyora de la Serra de pinós, Ajuntament de Pinós,1995.