Viquipèdia

Santa Maria in Via Lata

L'església Santa Maria in Via Lata és una basílica menor dedicada a la Mare de Déu situada a Roma al rione de Pigna, a la Via del Corso. És la seu de la diaconia[1] cardinalícia de Santa Maria in Via Lata.

Plantilla:Infotaula indretSanta Maria in Via Lata
Imatge
Tipusbasílica menor
església Modifica el valor a Wikidata
EpònimVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVia del Corso, 278 - Roma Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPigna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 53″ N, 12° 28′ 53″ E / 41.898154°N,12.4813°E / 41.898154; 12.4813
Característiques
Patrimoni monumental d'Itàlia
Història
Creaciósegle V Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Segons la tradició, sant Pau va viure a la cripta sota l'església, durant dos anys, mentre que era assignat a residència, a l'espera del seu procés.[2] La llegenda tanmateix es refereix igualment a l'església San Paolo alla Regola.

La diaconia cardenalícia de Santa Maria in Via Lata queda establerta al voltant de l'any 250 pel Papa Fabià.

L'església Santa Maria in Via Lata era un lloc de culte, situat al principi en un oratori del segle V, anomenat Septa Julia: aquest es troba ara al subsòl de l'església. La capella d'origen es va construir en un antic magatzem romà que feia aproximadament 250 metres de llarg: les ruïnes són encara parcialment visibles.

Fins fa poc, a la cripta, es trobaven diversos frescos medievals: van ser despenjats i ara estan exposats al museu de Crypta Balbi. Al seu lloc han quedat reproduccions d'aquestes pintures així com alguns marbres de Cosmati i una columna de marbre que, segons la tradició medieval, hauria servit per lligar l'apòstol Pau. Per acabar, en una sala de la cripta, es troba un relleu en marbre creat per un ajudant de Pietro da Cortona. L'església es va construir al voltant de l'any 700.

L'estructura superior de l'església va ser afegida el segle IX. Les decoracions de l'estructura inferior van ser creades entre el segle VII i el  IX. Després van ser suprimides per conservar el paviment d'estil cosmatesc.

En la reconstrucció de l'església, cap a 1491, Innocenci VIII va fer precintar, com a record, el seu emblema del costat dret de l'església, sobre la Via Lata. Aleshores es van retirar les restes del nou arc, Novus Arcus, erigit per Dioclecià l'any 303/304.

L'església va ser renovada l'any 1639 per Cosimo Fanzago, però la façana amb les seves columnes corínties, que donen l'empenta vertical, no es va acabar fins a l'any 1658-1660; van ser concebudes per Pietro da Cortona, com un arc de triomf.

Antonio Tebaldeo, poeta i amic de Rafael, va ser enterrat al fons de l'ala nord l'any 1537: la seva tomba es va crear l'any 1776.

L'any 1653, el compositor Luigi Rossi es enterrat a l'església. A la seva capella Sant Quiriace, es pot veure dos busts esculpits, els memorials de dos membres d'una família Bonaparte enterrats allà: l'un, esculpit per Pietro Tenerani, en memòria de Zenaide Bonaparte, morta l'any 1854 i l'altre, esculpit per Andrea Tombini, en memòria del seu fill Joseph Lucien Bonaparte, mort l'any 1865.

L'església Santa Maria in Via Lata format part de les esglésies estacions de la quaresma.

Descripció - Obres d'art

modifica

L'altar Madonna Advocata (1636) és l'un dels escassos quadres en una església, atribuït a Giacinto Brandi. La copa a l'absis és fabricat a partir d'alabastre i de Lapislàtzuli. Les relíquies d'Agapit, diaca i màrtir del segle III es troben sota l'església.

El primer retaule és el martiri de sant Andreu (1685) de Giacinto Brandi, mentre el segon retaule és un sants Josep, Nicolas i Biagio de Giuseppe Ghezzi. A la capella, a l'esquerra de l'absis, es troba una Mare de Déu amb infant i sants Ciriac i Caterina de Giovanni Odazzi. El segon altar a l'esquerra té un sant Pau bateja Sabina i els seus fills de Pier Leone Ghezzi mentre el primer retaule és una Mare de Déu i els sants de Pietro de Pietri.

  •  
    Columnes de la façana
  •  
    Pronaos
  •  
    Interior
  •  
    Nau
  •  
    Cripta, amb la columna anomenada de "Sant Pau"
  •  
    Cripta, amb marbre cosmatesc

La diaconia

modifica

El diaconat de Santa Maria a Via Lata va ser establert cap a l'any 250 pel papa Fabià. Es tractava d'un oratori ubicat en un edifici comercial que en els darrers temps havia ocupat les arcades de la Via Lata (durant temps identificat erròniament amb la Saepta Iulia) a l'emplaçament del qual, cap a l'any 700, la basílica de Santa Maria in Via Lata (avui Via del Corso a Roma). No era una diaconia regional, sinó un dels quatre diaques palatins els cardenals dels quals assistien el papa en les celebracions litúrgiques. Des del 1144 tenia un capítol canònic, i durant molt de temps va ser la seu del cardenal protodiaca (el diaca més antic).

Titulars

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ «Diaconia - Cathopedia, l'enciclopedia cattolica». [Consulta: 14 abril 2020].
  2. ↑ «Ciaoflorence Tours & Travel». [Consulta: 14 abril 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 (anglès) The Cardinals of the Holy Roman Church-Colonna
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Santa_Maria_in_Via_Lata&oldid=33558343»