Santa Tecla (Barcelona)

església de Barcelona

L'església de Santa Tecla de Barcelona és un temple catòlic del districte de les Corts de Barcelona, construït entre 1961 i 1965 per Josep Soteras.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Santa Tecla
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona i la Maternitat i Sant Ramon (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióav. Madrid, 107-115 Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 45″ N, 2° 07′ 41″ E / 41.379194°N,2.128106°E / 41.379194; 2.128106
Activitat
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

La parròquia de Santa Tecla de Barcelona fou creada el 1946 pel bisbe Modrego dins el pla del Bisbat de recuperació i creació d'esglésies després de la Guerra Civil. El 1954 es nomenà Josep Bachs Cortina com a primer rector, que entre 1955 i 1956 adquirí un terreny de 210 m² ("5.500 pams") al carrer Violant d'Hongria 49 del barri de Sants, i hi construí una primera capella amb capacitat per a 300 persones.

L'actual edifici, a l'avinguda de Madrid 107 del districte de les Corts, fou construït entre 1961 i 1965 en un solar de 1.250 m² ("33.000 pams") cedit per l'Ajuntament de Barcelona. La nova església entrà en funcionament el 1965, amb Josep Bachs com a rector.[1][2]

A l'església es custodia una relíquia del braç de Santa Tecla, donada per la Catedral de Tarragona.[3]

L'edifici modifica

Es tracta d'un edifici d'estil neo-racionalista construït per l'arquitecte Josep Soteras, encara que també se l'ha considerat un exemple de brutalisme arquitectònic per l'ús del formigó i pel seu aspecte d'instal·lació industrial. Consta d'una única nau diàfana amb capacitat per a 800 persones, coberta amb una estructura de ferro que sosté una teulada de perfils triangulars. En contraposició, destaca l'esveltesa del campanar de 29,26 metres d'altura fet amb dues pilastres de formigó entre les quals hi ha un carilló de sis campanes, amb una creu de varetes de ferro al capdamunt.[4]

El seu estil modern va suposar un trencament en la construcció les esglésies, i va servir de model a d'altres temples com Sant Ot.[5][6]

Està catalogat com a bé cultural d'interès local amb nivell de protecció "C".[7]

En el petit parterre que dona a l'avinguda de Madrid hi hagué un monolit commemoratiu de l'obertura de l'avinguda de Madrid l'any 1966, que comptà amb la benedicció del rector de Santa Tecla.[8]

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Tecla
  1. Martí Bonet, Josep Maria. El martiri dels temples, 2008. ISBN 978-84-936895-1-3. 
  2. «El párroco de Santa Tecla». La Vanguardia (Hemeroteca), 12-09-1965, pàg. 27 [Consulta: 1r maig 2021].
  3. «Parròquia Santa Tecla de Barcelona». [Consulta: 2 maig 2021].
  4. «Parròquia de Santa Tecla - BARCELONA (CATALUNYA)». [Consulta: 8 maig 2021].
  5. «Església Parròquia de Santa Tecla». [Consulta: 1r maig 2021].
  6. «Iglesia Parróquia de Santa Tecla» (en espanyol europeu). [Consulta: 1r maig 2021].
  7. «PIU | Portal d'Informació Urbanística | Ajuntament de Barcelona». [Consulta: 1r maig 2021].
  8. «El domingo fue inaugurada la avenida de Madrid». La Vanguardia, 14-06-1966 [Consulta: 1r maig 2021].