Obre el menú principal

Saqueig de Badalona

El saqueig de Badalona de 1564 fou un atac pirata a la costa catalana.

Infotaula de conflicte militarSaqueig de Badalona
Guerres otomanes
Saqueig de Badalona situat respecte Espanya
Mers el-Kebir
Melilla
Orà
Vélez de la Gomera
Cullera
Formentera
Pollença
Maó
Gibraltar
Palamós
Badalona
Barcelona
Badalona
Dénia
Alacant
Alboran
Ciutadella

White pog.svg Campanya de conquesta de Cisneros (1505-1510)
Blue pog.svg Atacs musulmans del segle XVI
Data 25 de juny de 1564
Lloc Badalona
Resultat Victòria otomana
Bàndols
Corona d'Aragó Pirates musulmans
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

Article principal: Pirateria berberesca

A principis de segle XVI la política d'expansió de la monarquia hispànica al nord d'Àfrica prenent places costaneres sense penetració en el continent s'aturà arrel del fracassat Setge de Gerba[1] i la participació de la corona espanyola a la Lliga Santa, prioritzant els assumptes d'Itàlia, i l'imperi otomà, que dominava el món islàmic i s'havia aliat amb el Regne de França, transformà la Mediterrània d'un "llac cristià" a un mar perillós en el qual el comerç havia d'enfrontar-se al perill corsari.

Els atacs pirates es produïen la primavera i l'estiu, que era quan les aigües estaven més calmades, i eren breus,cops d'efecte que acabaven abans que l'exèrcit o les milícies dels pobles tinguessin temps de reaccionar. Khair ed-Din Barba-rossa va atacar el 1527 el litoral del Principat de Catalunya atacant les costes del Rosselló i l'Empordà, i després la zona de Badalona,[2] i el 24 d'abril de 1532 els turcs capturaren 28 pescadors de Barcelona.[3] el maig de 1550 la costa valenciana[4] i el 30 de juny de 1558 es saquejava Ciutadella.[5]

El desembarcamentModifica

El 25 de juny de 1564 setze galiotes musulmanes desembarcaren al litoral de Badalona, on hi havia pescadors que vivien a l'Arenal, que si veien les fogueres enceses al turó de Montgat o a Montjuïc, pujaven a refugiar-se a Dalt de la Vila.[6] Els atacants cremaren part de la casa de n'Alsina de Badalona, part de la casa de Mossén Stantí en el Cap del Besòs i unes garberes de forment, van prendre blat, 355 xais dels corrals dels carnissers de la Ciutat i capturaren una dona i dues criatures.[7]

ConseqüènciesModifica

L'hegemonia turca va començar a decaure amb la Pau de Cateau-Cambrésis 1559 entre la monarquia hispànica i el Regne de França i les derrotes otomanes a la Malta en 1565 i Lepant en 1571.[8]

ReferènciesModifica

  1. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Vol. VII. Barcelona: Edicions Pàtria, 1934, p. 219. 
  2. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 96 entrada: "Barba-rossa". ISBN 84-297-3521-6. 
  3. Rúbriques de Bruniquer: Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. vol.2. Impr. d'Henrich, 1913, p. 255. 
  4. Miquel Cifre Cifre. «La desgràcia dels Turcs a Pollença». [Consulta: 20 desembre 2012].
  5. Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.2. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 349. ISBN 8478262997. 
  6. Soler i Amigó, Joan. «Barres i onades». Museu de Badalona, 1982.
  7. Reglá, Juan. Bandolers, pirates i hugonots: a la Catalunya del segle XVI. Editorial Selecta, 1969, p. 48. 
  8. Fuentes i Vicent, Manuel. «Quan el perill ve de la mar». [Consulta: 12 març 2016].