Saqueig de Cadaqués i Palamós

(S'ha redirigit des de: Saqueig de Palamós i Cadaqués)

El saqueig de Cadaqués i Palamós fou un atac otomà a la costa catalana el 1543.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentSaqueig de Cadaqués i Palamós
Map
 42° 17′ N, 3° 17′ E / 42.29°N,3.28°E / 42.29; 3.28
Tipussaqueig Modifica el valor a Wikidata
Part deSpanish-Ottoman War (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps5 octubre - octubre 1543 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCadaqués (Alt Empordà)
Palamós (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Participant

Antecedents

modifica

El 1542, Francesc I de França preparava la guerra contra Carles V, i va acordar amb Solimà I el Magnífic l'obertura dels ports de Marsella i Toló a les flotes otomanes, i les flotes turques podien castigar el litoral català des de més a prop i les tropes franceses tenien via lliure per envair la frontera del Rosselló.[2]

Khair ed-Din Barba-rossa va arribar a Marsella el 5 de juliol de 1543[3] i després de saquejar Niça es va dirigir a Toló per passar l'hivern i atacar la costa catalana.[1]

El 5 d'octubre de 1543, 23 galeres otomanes de Khair ed-Din Barba-rossa van desembarcar a Cadaqués.[4] Els vilatans estaven previnguts i havien fugit així que els atacants van saquejar totes les cases i enderrocar l'església. L'endemà, un miler de milicians de Girona, Palafrugell, Siurana, Verges i Rocabertí van dirigir-se a Roses per defensar-la del possible atac. La matinada del dia 7, els otomans i tropes de reforç enviades van arribar a Sant Feliu de Guíxols des de Girona,[1]

Els otomans van atacar Palamós, primer disparant els canons des de les galeres per desembarcar a la platja gran, entrant a la vila a través d'un forat als murs conegut com les escales del Perill, i tot i que bona part dels defensors van optar per fugir de la població, un petit grup va seguir lluitant fins al darrer alè. Els atacants van cremar l'esglesia de Santa Maria[3] i destruir la iconografia cristiana i prenent les campanes, el vaixell del mossèn de Calella de Palafrugell i una galera de l'emperador i cremant o destruir la resta dels edificis.[1]

Conseqüències

modifica

El desastre de Palamós va ser conegut arreu i fins i tot el papa Pau III va intervenir per ajudar a retornar la vila a la normalitat. Molts habitants varen fugir i un gran percentatge no tornaren mai més, es quedaren a viure pels pobles veïns.[5] Les naus tornarien cap a Constantinoble la primavera següent, tot vorejant i saquejant les costes italianes.

El litoral català fou atacat de nou el 1545.[6]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Aguilera, Gemma. «Pirata a la vista! Els atacs corsaris a l'Empordà del segle xvi». Sàpiens, 07-10-2009. Arxivat de l'original el 31 de gener 2020. [Consulta: 31 gener 2020].
  2. Knecht, Robert J. Renaissance Warrior and Patron: The Reign of Francis I (en anglès). Cambridg: Cambridge University Press, 1994, p. 479. ISBN 0-521-57885-X. 
  3. 3,0 3,1 Bosch i Cuenca, Pere. «La còlera de Barba-rossa». El Punt Avui, 13-01-2019. [Consulta: 1r febrer 2020].
  4. Trillas, Joan. «Una crònica esfereïdora». El Punt Avui. [Consulta: 31 gener 2020].
  5. Trijueque i Fonalleras, Pere. Pirates, Esclaus i Captius a Palamós. 21. Universitat de Girona. Càtedra d'Estudis Marítims, 2007, p. 47 (Quaderns Blaus). ISBN 9788461188055. 
  6. Bassegoda i Hugas, Bonaventura; Garriga i Riera, Joaquim; París, Jordi. L'Època del Barroc i els Bonifàs. Edicions Universitat Barcelona, 2007, p. 479. ISBN 8447531953.