Schoepita
La schoepita o epiianthinita va ser nomenada en honor d'Alfred Schoep (1881-1966), professor de mineralogia a la Universitat de Gant, Bèlgica, que ha contribuït en gran manera a la mineralogia de l'urani.
Schoepita | |
---|---|
Fórmula química | (UO₂)₄O(OH)₆ • 6H₂O) |
Epònim | Alfred Schoep |
Localitat tipus | Shinkolobwe mine (en) |
Classificació | |
Categoria | Minerals òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.GA.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.GA.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.13 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | Ortoròmbic |
Color | Groc, groc llimona, groc marronós, ambre |
Exfoliació | Perfecta |
Fractura | Trencadís |
Duresa | 2,5 Mohs |
Lluïssor | Adamantina |
Color de la ratlla | Groga |
Densitat | 4.80 g/cm³ |
Pleocroisme | visible |
Fluorescència | sí |
Mineral radioactiu | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1962 s.p. |
Símbol | Sho |
Va ser descrit per primera vegada a partir de les mostres de les mines de Shinkolobwe al Zaire l'any 1923.
Formació i jaciments
modificaLa schoepita és una rara alteració hidrotermal a partir de la uraninita en els dipòsits d'urani, encara que també es pot formar directament des de l'iantinita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[1]
Propietats
modificaEl mineral es presenta de forma transparent a translúcid de color groc, groga llimona, groc marró i ambre. Ortoròmbic. Cristalls en forma de quadre encara que és variable quant a les forma (s'han assenyalat més de 20 formes de cristall).
Quan s'exposen a l'aire, als pocs mesos d'estar exposat es transforma en metaschoepita (UO₃ • nH₂O, n < 2). Les mostres de schoepita són fortament radioactives en partícules α i β i els rajos γ. La duresa és de 2,5 i la densitat és de 4,8 g/cm3.
Referències
modifica- ↑ «Schoepite from Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 1r febrer 2024].