Sclerophrys xeros
El Sclerophrys xeros, o gripau del subdesert, és un gripau de la familia dels bufònids. Va ser descrit com a Bufo xeros el 1976.[1] De 2006 fins a 2016 va ser classificat com a Amietophrynus xeros. El 2016 Ohler & Dubois van reorganitzar el tàxon i classificar-lo en el gènere dels Sclerophrys.[2] L'epítet xeros prové del grec ξηρός xērós ‘sec’.[3]
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 54799 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Amphibia |
| Ordre | Anura |
| Família | Bufonidae |
| Gènere | Sclerophrys |
| Espècie | Sclerophrys xeros (Mills Tandy, Jocelyn Tandy, Ronalda Keith i Alex Duff-MacKay et al., 1976) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Amietophrynus xeros
|
| Protònim | Bufo xeros |
.svg){kind=icon}
Descripció
modificaEl gripau Sclerophrys xeros és una espècie de mida mitjana amb un cap ample i el musell arrodonit. Les femelles mesuren de 55 a 87 mm i els mascles 52 a 86 mm. Al dors té berrugues còniques amb puntes negres. El color varia del crema o gris pàl·lid al marró fosc. Té tres parells de marques simètriques amb els cantells foscos i diverses taques fosques. La part inferior és crema amb quantitats variables de piguellat. Les goles de les femelles son pàl·lides i les del mascles són més fosques. Els mascles també tenen sacs bucals (a la gola) i algunes taques vermelles irregulars a l'exterior de les cuixes.[4] Aquest gripau viu a altituds entre 200 i 1.800 m
Comportament
modificaAquest gripau viu en regions àrides i pot estivar per períodes llargs. Al nord de la part occidental d'Àfrica és en activitat en el període entre setembre i març. S'aparella als mesos de setembre i octubre. La femella pon els ous en bassals i basses provisionals dins les lleres de rius. És principalment nocturn i s'alimenta de invertebrats petits: aranyes, escarabats i altres insectes.
Distribució
modificaÉs troba a Algèria, Camerun, el Txad, Djibouti, Eritrea, Etiòpia, Gàmbia, Guinea, Kenya, Líbia, Mali, Mauritània, Níger, Senegal, Somàlia, Sudan, Tanzània, Uganda, Sàhara Occidental així com possiblement a Angola, Benín, Burkina Faso, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Guinea Bissau, i Nigèria.
Els seus hàbitats naturals són la Sabana, masses subtropicals o tropicals de matolls, prats secs subtropicals o tropicals de poca altitud, rius intermitents, aiguamolls d'aigua dolça, brolladors d'aigua dolça, deserts calents, i terra cultivable. El seu estat de conservació és avaluat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura com de risc mínim.[5]
Referències
modifica- ↑ Tandy, Mills; Tandy, Jocelyn; Keith, Ronalda; MacKay, Alex Duff «A New Species of Bufo (Anura: Bufonidae) From Africa's Dry Savannas». The Pearce-Sellards Series. Texas Memorial Museum, 12-1976. ISSN: 0079-0354.
- ↑ Ohler, Annemarie; Dubois, Alain «The identity of the South African toad Sclerophrys capensis Tschudi, 1838 (Amphibia, Anura)» (en anglès). PeerJ, 4, 11-01-2016, pàg. e1553. DOI: 10.7717/peerj.1553. ISSN: 2167-8359. PMC: PMC4715445. PMID: 26788431.
- ↑ Pabón S. de Urbina, José M.; Reglà i Jiménez et alii, Vicenç. «ξηρός». A: Diccionari manual grec clàssic-català. Barcelona: Larousse, 2011, p. 416. ISBN 978-84-7153-909-0.
- ↑ Roedel, M. O.. «Amietophrynus xeros». AmphibiaWeb, 26-02-2001. [Consulta: 24 setembre 2014].
- ↑ IUCN SSC Amphibian Specialist Group 2013 versió 2013.2 Amietophrynus xeros 2014-09-24