Selecció de futbol de l'URSS
selecció nacional de futbol masculina
La selecció de futbol de l'URSS representà a la Unió Soviètica a les competicions internacionals de futbol. Era controlada per la Federació de Futbol de l'URSS.
 | |||
| Àlies | L'armada roja | ||
|---|---|---|---|
| Associació | Federació de Futbol de l'URSS | ||
| Confederació | UEFA | ||
| Seleccionador | Anatoli Bixovets  | ||
| Capità | Oleksi Mikhailitxenko | ||
| Més participacions | Oleh Blokhín (112) | ||
| Màxim golejador | Oleh Blokhín (42) | ||
| Codi FIFA | URS | ||
| Classificació FIFA | - | ||
| Millor clas. FIFA | 1 (juliol 1960) | ||
|
| |||
| Primer partit | |||
 Unió Soviètica 3–0 Turquia  (Moscou, URSS; 16 novembre 1924) | |||
| Últim partit | |||
 Xipre 0–3 Unió Soviètica (Larnaca, Xipre; 13 novembre 1991)  Escòcia 3–0 CEI  (Norrköping, Suècia; 18 juny 1992) | |||
| Major victòria | |||
 Unió Soviètica 11–1 Índia  (Moscou, URSS; 16 setembre 1955)[1]  Finlàndia 0–10 Unió Soviètica (Hèlsinki, Finlàndia; 15 agost 1957) | |||
| Major derrota | |||
 Anglaterra 5–0 Unió Soviètica (Londres, Anglaterra; 22 octubre 1958) | |||
| Copa del Món | |||
| Participacions | 7 (Primera el 1958) | ||
| Millor resultat | Quart lloc, 1966 | ||
| Eurocopa | |||
| Participacions | 7 (Primera el 1960) | ||
| Millor resultat | Campions, 1960 | ||
| Jocs Olímpics d'Estiu | |||
| Participacions | 5 (Primera el 1920) | ||
| Millor resultat |  Medalla d'or (1956 i 1988) | ||
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Futbol | |||
| Jocs Olímpics | |||
|
Melbourne 1956 | Futbol masculí | |
|
Múnic 1972 | Futbol masculí | |
|
|
Montreal 1976 | Futbol masculí | |
|
|
Moscou 1980 | Futbol masculí | |
|
|
Seül 1988 | Futbol masculí | |
Caiguda de l'URSS
modificaEl 1991, l'URSS es va dissoldre i es va separar en 15 estats independents, els quals van formar les seves pròpies seleccions de futbol:
Armènia
Azerbaidjan- Plantilla:Country data Belarús
Estònia, existent prèviament entre 1920 i 1939.
Geòrgia
Kazakhstan- Plantilla:Country data Kirguizstan
Letònia, existent prèviament entre 1922 i 1940.
Lituània, existent prèviament entre 1923 i 1939.
Moldàvia
Rússia, existent prèviament entre 1912 i 1922.
Tadjikistan
Turkmenistan
Ucraïna
Uzbekistan
La FIFA reconeix la selecció russa com l'antecessora i l'actual successora de la dissolta selecció de l'URSS, malgrat que els equips soviètics estaven formats en gran part per jugadors originaris d'altres repúbliques soviètiques, com per exemple, Ucraïna.
Participacions en la Copa del Món
modificaCampions Finalistes Tercers Quarts
| Historial a la Copa del Món | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Edició | Ronda | Posició | PJ | PG | PE | PP | GF | GC |
 1930
|
No hi participà | |||||||
 1934
| ||||||||
 1938
| ||||||||
 1950
| ||||||||
 1954
| ||||||||
 1958
|
Quarts de final | 7s | 5 | 2 | 1 | 2 | 5 | 6 |
 1962
|
Quarts de final | 6s | 4 | 2 | 1 | 1 | 9 | 7 |
| 1966
|
Quart lloc | 4s | 6 | 4 | 0 | 2 | 10 | 6 |
 1970
|
Quarts de final | 5s | 4 | 2 | 1 | 1 | 6 | 2 |
 1974
|
Desqualificat per refusar de viatjar a Xile després del cop d'estat de 1973 | |||||||
 1978
|
No es classificà | |||||||
 1982
|
Segona fase | 7s | 5 | 2 | 2 | 1 | 7 | 4 |
| 1986
|
Vuitens de final | 10s | 4 | 2 | 1 | 1 | 12 | 5 |
 1990
|
Primera fase | 17s | 3 | 1 | 0 | 2 | 4 | 4 |
| Total | Quart lloc | 31 | 15 | 6 | 10 | 53 | 34 | |
Participacions en l'Eurocopa
modifica
Jugadors històrics
modificaVegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- Arxiu de resultats (anglès)
- Arxiu de jugadors i golejadors (anglès)
- Russia Dades de la selecció russa incloent la de l'URSS Arxivat 2007-03-13 a Wayback Machine. (anglès)
- Selecció nacional de Rússia (anglès)(rus)
Referències
modifica- ↑ «Soviet Union 11:1 India». eu-football.info. [Consulta: 23 març 2016].