Obre el menú principal

Sepulcre de Ramon Folch de Cardona

a Bellpuig

El Sepulcre de Ramon Folch de Cardona és una obra de Bellpuig (Urgell) declarada bé cultural d'interès nacional. Està realitzat per l'escultor renaixentista italià Giovanni Merliano da Nola entre els anys 1522 i 1525 i que es troba instal·lat a l'església parroquial de Bellpuig, a la comarca de l'Urgell.[1] El 1925 el mausoleu va ser declarat monument historicoartístic.

Infotaula d'edifici
Sepulcre de Ramon Folch de Cardona
Ramon Folc de Cardona-Anglesola.jpg
Dades
Tipus sepulcre i monument
Part de Sant Nicolau de Bellpuig
Dedicat a Ramon Folc de Cardona-Anglesola
Característiques
Estil arquitectònic Renaixement
Ubicació geogràfica
Urgell
Localització Interior de l'església de Sant Nicolau
 41° 37′ 30″ N, 1° 00′ 44″ E / 41.625131111111°N,1.0122930555556°E / 41.625131111111; 1.0122930555556
BCIN
Tipus Monument històric
Identificador BCIN: 66-MH
BIC: RI-51-0000316
IPAC: 70
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

El mausoleu de Ramon Folc de Cardona té l'estructura d'un arc de triomf clàssic, en què se simbolitza la victòria sobre la mort a partir de la fama assolida amb les qualitats i gestes de l'heroi. La base conté un magnífic relleu que representa la batalla naval de Mers-el-Kébir (1505), guanyada per Cardona als berbers. El nivell principal és centrat pel sarcòfag, ornat amb escenes mitològiques i amb l'estàtua jacent del duc, vestit amb armadura i amb el cap reclinat sobre l'elm. En el segon nivell, sota l'arcosoli, hi ha un alt relleu que representa la Pietat. La clau de l'arc és presidida per l'escut d'armes. L'entaulament és sostingut per un fris al·lusiu a la batalla guanyada pel difunt, capità general de la Santa Lliga, als venecians vora el riu Brenta (1513). L'àtic és coronat per una Madonna en màndorla, sostinguda per dos àngels, símbol de la glòria cristiana. Els cossos laterals del mausoleu són enriquits amb escultures al·legòriques, situades dins fornícules, i trofeus.[2]

La qualitat dels abundosos elements figuratius i ornamentals que hi són esculpits, superposats als elements de definició arquitectònica, fan que el conjunt sigui una de les millors obres renaixentistes existents a Catalunya.[2]

Va ser construït amb una estructura de tipus arquitectònic en forma d'arc de triomf amb la significació de la victòria sobre la mort i amb un concepte a la iconografia d'ideologia humanista propi de l'escultura del Renaixement italià. Alexandre de Laborde al seu llibre Viatge pintoresc i històric a Espanya, fa una descripció de les més precises del monument:

« ...un monument és d'un treball superior a tots els que inclou la província. Aquest mausoleu, fet d'un bell marbre blanc, presenta un gran bloc d'arquitectura de trenta peus d'altura. Al centre hi ha un sepulcre de Ramon de Cardona sostingut per esfinxs i col·locat en un arcosoli semicircular que aguanta l'estàtua de l'heroi, estirat i armat a l'antiga. »
Alexandre de Laborde[3]

Aquest arcosoli el sostenen unes cariàtides junt amb unes pilastres d'estil jònic decorades amb atributs militars entre les que estan col·locades dues figures femenines simbolitzant la Pau. Per damunt de la figura del jacent es troba la representació en un alt relleu de l'Enterrament de Crist. A la imposta dintre d'uns grans medallons hi ha unes figures oferint al difunt una corona i una palma que signifiquen la Glòria i la Fama.[4] Al fris superior es pot veure les escenes de marxes de tropes i d'altres històries militars. Una gran cornisa, decorada amb gran detall, sosté en el centre la imatge d'una Mare de Déu amb l'Infant envoltada de dos àngels amb les ales esteses. A tots dos costats es troben unes estàtues assegudes. Sota la imatge Mare de Déu, es pot veure l'escut d'armes i la inscripció:

«Raimundo Cardona qui regnum Napolitanum/praerogativa pene regia tenens/gloriam sibi ex mansuetudine comparavit/Isabela, uxor infelix, marito optimo fecit/Vixit ann. XXXXXIIII mens. VIII dieb. VI ann. MDXXII»

La base del sepulcre està cobert amb relleus amb la narració de batalles terretres i marítimes portades a terme pel virrei Folc de Cardona. Al sòcol es troba la signatura de l'autor «Joannes Nolanus faciebat».[5]

HistòriaModifica

Aquesta obra es va realitzar en marbre blanc de Carrara, a Nàpols, d'on Ramon Folc de Cardona havia estat virrei des de l'any 1510 fins a la seva mort ocurreguda el 1522. La seva vídua Elisabet de Requesens i Enríquez va encarregar el mausoleu a l'escultor local Giovanni Merliano da Nola i va disposar el trasllat de les despulles del seu marit i del sepulcre a la seva vila natal de Bellpuig, on va ser situat al convent, que el difunt havia fundat, de Sant Bartomeu de Bellpuig.

El conjunt escultòric, finalitzat vers el 1525, fou transportat desmuntat a peces, per mar i per terra, fins a l'església del convent de Bellpuig, on el cos del virrei fou inhumat el 15 de març de 1531.

Quan el convent restà abandonat arran de la desamortització de 1835, el sepulcre fou traslladat a l'església parroquial de Sant Nicolau (1841-42), sota la direcció de l'arquitecte Pere Casalda. El sepulcre, que ja havia estat violentat durant la Guerra del Francès, sofrí l'incendi de l'església parroquial l'any 1936, però posteriorment fou restaurat.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sepulcre de Ramon Folch de Cardona  
  1. Sepulcre de Ramon Folch de Cardona, Catalunya és cultura, Agència Catalana de Turisme, Consulta 3 de març de 2012
  2. 2,0 2,1 2,2 «Sepulcre de Ramon Folch de Cardona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 gener 2017].
  3. Joan YEGUAS GASSÓ. Ed. Joan Yeguas. El mausoleu de Bellpuig. Història i art del Renaixement entre Nàpols i Catalunya, 2009. ISBN 846129582X. (1998) p.40
  4. DDAA. Historia del Arte Espasa (en castellà). Espasa Calpe, 2004, p.721. ISBN 84-89931-03-8. 
  5. Ramon Triadó, Joan. Art de Catalunya:Escultura Moderna. Barcelona, Ed. L'Isard, 1998, p. 41. ISBN 84-89931-03-8.