Isabel de Requesens i Enríquez

(S'ha redirigit des de: Elisabet de Requesens i Enríquez)

Isabel de Requesens i Enríquez, També anomenada Isabel Enríquez de Requesens[1] o Elisabet de Requesens i Enríquez, (?, 1495/6 - Nàpols, 5 de març de 1532). Comtessa de Palamós, de Trivento i Avellino i senyora de la Baronia de Calonge, virreina consort de Nàpols.

Infotaula de personaIsabel de Requesens i Enríquez
Isabel Enríquez de Requesens
Elisabet de Requesens i Enríquez
P1080752 Louvre Raphael Portrait de Dona Isabel de Requesens INV612 rwk.JPG
Retrat de Raffaello Sanzio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1468 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
?
Mort5 març 1535 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
   Comtessa de Palamós
? – 1535
  Comtessa de Trivento
1505 – 1535
? →
  Comtessa d'Avellino
1505 – 1535
? →
  Baronessa de Calonge
1505 – 1535
? →
Dades personals
NacionalitatRoyal arms of Aragon (Crowned).svg Corona d'Aragó
Activitat
OcupacióNoble
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRamon Folc de Cardona-Anglesola Modifica el valor a Wikidata
FillsAnton
Ferran
Catalina
PareGalceran de Requesens
Beatriz Enríquez

Filla del primer comte de Palamós Galceran de Requesens i Joan de Soler i de la castellana Beatriz Enríquez de Velasco. Va quedar òrfena l'any 1506 amb una gran fortuna i bona part dels títols paterns.

El comtat de Palamós havia estat heretat pel seu oncle Lluís de Requesens a la mort del seu pare. Quan Lluís va morir, Elisabet va disputar el comtat amb la seva cosina Estefania de Requesens i Roís de Liori. Tot i aquesta va guanyar el litigi, li'n feu cessió a Elisabet que va ser la tercera comtessa de Palamós.

MatrimoniModifica

Seguint una política d'aliances dissenyada pel seu pare, Isabel es va casar amb el seu cosí germà Ramon Folc de Cardona-Anglesola, duc de Somma, comte d'Oliveto i baró de Bellpuig. Varen tenir dos fills: Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens (Nàpols?, 1522 - Monestir de Sant Cugat, 1571), segon duc de Somma. Una filla, que sembla era filla il·legítima, la van dur a Nàpols, Caterina Folc de Cardona (Barcelona, 1519 - Cueva de Doña Catalina de Cardona, Casas de Benítez, 1577). Altres fonts li atorguen un tercer fill, Anton i segons Marino Sanuto, tingueren quatre descendents, dos nois i dues noies:[2]

  • Anton, el primogènit, que era mut
  • Maria (n. 1507/1510)
  • Beatriu (1511-1535)
  • Ferran

Va residir al Palau de Requesens a Barcelona, seu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des de l'any 1917.[3]

Pintura de RaffaelloModifica

El pintor Raffaello Sanzio i el seu deixeble Giulio Romano li van fer un retrat encarregat l'any 1518 pel cardenal Bibbiena per a fer-ne obsequi del papa Lleó X a la cort francesa i complaure així el seu rei Francesc I, home faldiller i rival del marit d'Elisabet, Ramon Folc de Cardona-Anglesola. Aquesta obra es pot contemplar al Museu del Louvre de París. A Barcelona hi ha una còpia del retrat d'Elisabet, realitzat per Antonio Barón, a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB). El palau va ser de la família Requesens, on havia viscut Elisabet.[4]

Mausoleu de BellpuigModifica

Al morir el seu marit en 1522, va encarregar pel seu espòs el fastuós mausoleu de Bellpuig a l'escultor italià Giovanni Merliano da Nola.[5] Aquesta obra renaixentista realitzada en marbre blanc de Carrara, és una de les més importants del seu gènere a Catalunya i a Espanya. Inicialment el mausoleu s'ubicà en el Convent de Sant Bartomeu, que ell va fundar. Actualment està a l'església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig.

El monument porta dues sentides inscripcions en llatí, com una conversa entre els esposos: "en vida vaig cuidar la honra del teu llit, dolç espòs, ara cuido la del teu sepulcre", responent l'espòs a l'esposa: "ho has fet amb les teves llàgrimes, oh desgraciada esposa, millor que amb les teves atencions".

MortModifica

Va morir a Nàpols als 36 anys d'edat, el 5 de març de 1532 i fou sepultada en una tomba a l'església napolitana de Santa Anunziatta, tomba desapareguda en un incendi l'any 1757[6]

ReferènciesModifica

  1. «Requesens». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Marino Sanuto. Diarios 1496-1533. XXXIII, p. 100. 
  3. Notícia de la cessió de l'edifici, un cop restaurat, a la web de l'Acadèmia
  4. Michael J. Fritz i osé Enrique Ruiz Domhnec «Isabel de Requesens: retrat d'una dama». Reiai Academia de Bones Lietres, 2004, pàg. 61.
  5. Agencia Catalana de Turismo. «Catalunya és cultura». [Consulta: 3 març 2012].
  6. Isabel de Requesens

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isabel de Requesens i Enríquez