Isabel de Requesens i Enríquez

Isabel de Requesens i Enríquez (1468 ^(Gregorià) - Nàpols, 5 de març de 1535), també anomenada Isabel Enríquez de Requesens fou una noble catalana, comtessa de Palamós, de Trivento i Avellino i senyora de la Baronia de Calonge, virreina consort de Nàpols.

Isabel de Requesens i Enríquez

Retrat de Raffaello Sanzio
Biografia
Naixement	1468 (Gregorià)
Mort	5 març 1535 (66/67 anys) Nàpols (Itàlia)
Comtessa de Palamós
? – 1535
← Lluís de Requesens Ferran de Cardona →
Comtessa de Trivento
1505 – 1535
← Galceran de Requesens ? →
Comtessa d'Avellino
1505 – 1535
← Galceran de Requesens ? →
Baronessa de Calonge
1505 – 1535
← Galceran de Requesens ? →
Dades personals
Nacionalitat	Corona d'Aragó
Activitat
Ocupació	Noble
Altres
Títol	Comtessa
Família	House of Requesens (en)
Cònjuge	Ramon Folc de Cardona-Anglesola
Fills	Caterina Folc de Cardona i de Requesens, Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens
Pares	Galceran de Requesens i Joan de Soler   i Beatriz Enríquez
Germans	Maria de Requesens i Enríquez
Llista Virrei de Nàpols

Biografia

Filla del Galceran de Requesens i Joan de Soler, primer comte de Palamós, i de la castellana Beatriz Enríquez de Velasco, va quedar òrfena l'any 1506 amb una gran fortuna i bona part dels títols paterns. El comtat de Palamós havia estat heretat pel seu oncle Lluís de Requesens a la mort del seu pare. Quan Lluís va morir, Elisabet va disputar el comtat amb la seva cosina Estefania de Requesens i Roís de Liori. Tot i aquesta va guanyar el litigi, li'n feu cessió a Elisabet que va ser la tercera comtessa de Palamós.

Seguint una política d'aliances dissenyada pel seu pare, Isabel es va casar amb el seu cosí germà Ramon Folc de Cardona-Anglesola, duc de Somma, comte d'Oliveto i baró de Bellpuig. Varen tenir dos fills: Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens (Nàpols?, 1522 - Monestir de Sant Cugat, 1571), segon duc de Somma. Una filla, que sembla era filla il·legítima, la van dur a Nàpols, Caterina Folc de Cardona (Barcelona, 1519 - Cueva de Doña Catalina de Cardona, Casas de Benítez, 1577). Altres fonts li atorguen un tercer fill, Anton i segons Marino Sanuto, tingueren quatre descendents, dos nois i dues noies:

• Anton, el primogènit, que era mut
• Maria (n. 1507/1510)
• Beatriu (1511-1535)
• Ferran

Va morir a Nàpols als 36 anys, el 5 de març de 1532 i fou sepultada en una tomba a l'església napolitana de Santa Anunziatta, tomba desapareguda en un incendi l'any 1757.

Pintura de Raffaello

El pintor Raffaello Sanzio i el seu deixeble Giulio Romano li van fer un retrat encarregat l'any 1518 pel cardenal Bibbiena per a fer-ne obsequi del papa Lleó X a la cort francesa i complaure així el seu rei Francesc I, home faldiller i rival del marit d'Elisabet, Ramon Folc de Cardona-Anglesola. Aquesta obra es pot contemplar al Museu del Louvre de París. A Barcelona hi ha una còpia del retrat d'Elisabet, realitzat per Antonio Barón, al Palau Requesens, actual seu de Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB).

Mausoleu de Bellpuig

Al morir el seu marit el 1522, va encarregar pel seu espòs el fastuós mausoleu de Bellpuig a l'escultor italià Giovanni Merliano da Nola. Aquesta obra renaixentista realitzada en marbre blanc de Carrara, és una de les més importants del seu gènere a Catalunya i a Espanya. Inicialment el mausoleu s'ubicà en el Convent de Sant Bartomeu, que ell va fundar, i actualment es troba a l'església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig. El monument porta dues sentides inscripcions en llatí, com una conversa entre els esposos: «en vida vaig cuidar la honra del teu llit, dolç espòs, ara cuido la del teu sepulcre», responent l'espòs a l'esposa: «ho has fet amb les teves llàgrimes, oh desgraciada esposa, millor que amb les teves atencions».

Enllaços externs

• Massot, Josep «La virreina vuelve a casa. La Acadèmia de Bones Lletres colgará una copia del retrato de Isabel de Requesens». La Vanguardia, 30-05-2004, pàg. 50.