Sergi Pàmies i Bertran

Sergi Pàmies i Bertran
	; Pàmies al MHC el 2008
Biografia
Naixement	26 gener 1960 (63 anys); París
Activitat
Ocupació	periodista, escriptor, traductor
Família
Pares	Gregorio López Raimundo i Teresa Pàmies i Bertran
	Premis (2013) Premi Manuel Vázquez Montalbán de periodisme esportiu; (2011) Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada, per l'obra La bicicleta estàtica; (2007) Premi Setenil, per l'obra Si menges una llimona sense fer ganyotes; (2007) Premi Lletra d'Or, per l'obra Si menges una llimona sense fer ganyotes; (2006) Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana, per l'obra Si menges una llimona sense fer ganyotes; (1998) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig; (1993) Premi Prudenci Bertrana de novel·la ;

Sergi Pàmies i López (París, 26 de gener de 1960), més conegut com a Sergi Pàmies i Bertran o simplement Sergi Pàmies, és un narrador,^[1] articulista de La Vanguardia,^[2] traductor^[3] i crític de televisió català.^[4] És fill de la també escriptora Teresa Pàmies i del polític Gregorio López Raimundo.^[5] És cosí segon d'Antoni Torres Garcia^[6]

BiografiaModifica

Fins que va fer onze anys, Pàmies va créixer a Gennevilliers, una zona amb forta població immigrant a la zona metropolitana de París. Aleshores, el retorn dels seus pares a Barcelona va fer que aprengués el català, que esdevindria la seva llengua literària. Entre el 1979 i el 1989 va treballar com a comptable, feina que va deixar per dedicar-se a l'escriptura tres anys després de la publicació del seu primer llibre, T'hauria de caure la cara de vergonya (1986), publicat amb Quaderns Crema.^[7] Els reculls de contes Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006) i La bicicleta estàtica (2010) es van situar durant setmanes al capdamunt de les llistes de més venuts.^[8]

Els seus contes i novel·les han estat traduïts a set llengües,^[9] entre les quals l'alemany, l'anglès, el castellà, el francès, i el japonès. Al català, ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Daniel Pennac i Amélie Nothomb, d'aquesta darrera gairebé totes les seves obres també al castellà.^[5]^[10] Actualment col·labora als programes Els matins de TV3, 8 al dia de 8tv i a La Vanguardia. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio i a RAC1.^[11]

El 19 de desembre del 2013 el jurat del Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán, en el vessant esportiu, va anunciar que li concedia el guardó.^[12]

ObresModifica

Reculls de contesModifica

T'hauria de caure la cara de vergonya, Quaderns Crema, 1986. ISBN 978-84-85704-85-9
Infecció, Quaderns Crema, 1987. ISBN 978-84-7727-006-5
La gran novel·la sobre Barcelona, Quaderns Crema, 1999. ISBN 978-84-7727-186-4
L'últim llibre de Sergi Pàmies, Quaderns Crema, 2000. ISBN 978-84-7727-309-7
Si menges una llimona sense fer ganyotes, Quaderns Crema, 2006. ISBN 978-84-7727-452-0
La bicicleta estàtica, Quaderns Crema, 2010. ISBN 978-84-7727-487-2
Cançons d'amor i de pluja, Quaderns Crema, 2013. ISBN 978-84-7727-547-3
L'art de portar gavardina, Quaderns Crema, 2018. ISBN 9788477275992

Novel·lesModifica

La primera pedra, Quaderns Crema, 1990. ISBN 978-84-7727-060-7
L'instint, Quaderns Crema, 1993. ISBN 978-84-7727-101-7
Sentimental, Quaderns Crema, 1995. ISBN 978-84-7727-135-2
Confessions d'un culer defectuós Editorial Empúries, 2016. ISBN 978-84-16367-59-7

GuionsModifica

El matí de Josep Cuní Catalunya Ràdio (1989), un sol programa.
Sang bruta (amb Quim Monzó). Ràdionovel·la emesa a Catalunya Ràdio (1990).

TraduccionsModifica

Guillaume Apollinaire, Les onze mil vergues. Barcelona: La Magrana, 1988.
Bob de Groot, Lleonard sempre és un geni. Barcelona: Columna-Unicorn, 1991.
Agota Kristof, El gran quadern. Barcelona: La Magrana, 1989.
Agota Kristof, La prova. Barcelona: La Magrana, 1990.
Agota Kristof, La tercera mentida. Barcelona: La Magrana, 1991.
Agota Kristof, Ahir. Barcelona: Barcelona: La Magrana, 1996.
Agota Kristof, L'hora grisa, o L'últim client. Barcelona: La Magrana, 2000.
Amélie Nothomb, Estupor y temblores. Barcelona: Anagrama, 2000.
Amélie Nothomb, Antichrista. Barcelona: Anagrama, 2005.
Daniel Pennac, Com una novel·la. Barcelona: Empúries, 1995.
Charles Perrault, La caputxeta vermella i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1995.
Jean-Philippe Toussaint, La màquina de fer fotos. Barcelona: La Magrana, 1989.

PremisModifica

Premi Ícaro 1990: La primera pedra.^[13]
Premi Prudenci Bertrana de novel·la, 1993: L'instint.^[13]
Finalista del premi Laure Bataillon, 1993: Traducció francesa de L'instint.
Premi Crítica Serra d'Or de contes, 1998: La gran novel·la sobre Barcelona.^[13]
Premi Ciutat de Barcelona, 2007: Si menges una llimona sense fer ganyotes.^[13]
Premi Lletra d'Or, 2007: Si menges una llimona sense fer ganyotes.^[13]
IV Premi Setenil 2007: Si menges una llimona sense fer ganyotes.^[13]
Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada per La bicicleta estàtica.^[13]^[14]
Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán en la vessant esportiva.^[15]

ReferènciesModifica

↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.diarioinformacion.com/arte-letras/2011/07/31/vivir-naufragios/1153118.html
↑ Oller, Silvia «Sergi Pàmies guardonat amb el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada» (en castellà). La Vanguardia, 06-06-2011 [Consulta: 9 desembre 2015].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.elcultural.es/noticias/BUENOS_DIAS/1480/Sergi_Pamies
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.rtve.es/television/20110316/polifacetico-sergi-pamies/417336.shtml
↑ ^5,0 ^5,1 ^{[enllaç sense format]} http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,621821232_622583769_1_941321663,00.html?accio=detall&home=^{[Enllaç no actiu]}
↑ Pàmies, Sergi. Confessions d'un culer defectuós. Barcelona: Editorial Empúries. ISBN 978-84-16367-59-7.
↑ Dades biogràfiques a càrrec de Manel Ollé a LletrA
↑ Nopca, Jordi «Mor Jaume Vallcorba, gran referent de l'edició catalana». Ara, 24-08-2014, pp. 48-49.
↑ Nopca, Jordi «Quina literatura catalana es llegeix al món?». Ara, 20-04-2014, p. 48-49 [Consulta: 24 abril 2014].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.youtube.com/watch?v=1QyV2KeA-ZE Sergi Pàmies presentació en public d'Amélie Nothomb
↑ Gaillard, Valèria «No he fet net amb el passat. Entrevista a Sergi Pàmies». Presència [Barcelona], núm. 2013, 24-09-2010, p. 14-19. GI-143-1965.
↑ «Sergi Pàmies, guanyador del X Premi Vázquez Montalbán de periodisme esportiu». LaTdP.cat, 19-12-2013. [Consulta: 19 desembre 2013].^{[Enllaç no actiu]}
↑ ^13,0 ^13,1 ^13,2 ^13,3 ^13,4 ^13,5 ^13,6 «Premis Sergi Pàmies». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
↑ Catalunya Ràdio «Sergi Pàmies, premi de narrativa Maria Àngels Anglada». CCMA.cat.
↑ «Sergi Pàmies guanya el Vázquez Montalban de Periodisme esportiu». Ara, 20-12-2013 [Consulta: 20 desembre 2013].

Enllaços externsModifica

«Sergi Pàmies i Bertran». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
LletrA. «Sergi Pàmies i Bertran». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
Recull d'articles al cercador de La Vanguardia^{[Enllaç no actiu]} (castellà)
Entrevista Sergi Pàmies a La Sotana (2019)

Premis i fites
Precedit per: Jaume Cabré i Fabré Senyoria	Premi Prudenci Bertrana de novel·la 1993	Succeït per: Ramon Solsona i Sancho Les hores detingudes
Precedit per: Cristina Fernández Cubas Parientes pobres del diablo	Premi Setenil 2007	Succeït per: Óscar Esquivias La marca de Creta

[1] {[enllaç sense format]} http://www.diarioinformacion.com/arte-letras/2011/07/31/vivir-naufragios/1153118.html

[2] Oller, Silvia «Sergi Pàmies guardonat amb el Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada» (en castellà). La Vanguardia, 06-06-2011 [Consulta: 9 desembre 2015].

[3] {[enllaç sense format]} http://www.elcultural.es/noticias/BUENOS_DIAS/1480/Sergi_Pamies

[4] {[enllaç sense format]} http://www.rtve.es/television/20110316/polifacetico-sergi-pamies/417336.shtml

[http-5] 5,0 ^5,1 ^{[enllaç sense format]} http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,621821232_622583769_1_941321663,00.html?accio=detall&home=^{[Enllaç no actiu]}

[6] Pàmies, Sergi. Confessions d'un culer defectuós. Barcelona: Editorial Empúries. ISBN 978-84-16367-59-7.

[7] Dades biogràfiques a càrrec de Manel Ollé a LletrA

[ara-8] Nopca, Jordi «Mor Jaume Vallcorba, gran referent de l'edició catalana». Ara, 24-08-2014, pp. 48-49.

[nopcamon-9] Nopca, Jordi «Quina literatura catalana es llegeix al món?». Ara, 20-04-2014, p. 48-49 [Consulta: 24 abril 2014].

[10] {[enllaç sense format]} http://www.youtube.com/watch?v=1QyV2KeA-ZE Sergi Pàmies presentació en public d'Amélie Nothomb

[11] Gaillard, Valèria «No he fet net amb el passat. Entrevista a Sergi Pàmies». Presència [Barcelona], núm. 2013, 24-09-2010, p. 14-19. GI-143-1965.

[12] «Sergi Pàmies, guanyador del X Premi Vázquez Montalbán de periodisme esportiu». LaTdP.cat, 19-12-2013. [Consulta: 19 desembre 2013].^{[Enllaç no actiu]}

[premis-13] 13,0 ^13,1 ^13,2 ^13,3 ^13,4 ^13,5 ^13,6 «Premis Sergi Pàmies». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

[14] Catalunya Ràdio «Sergi Pàmies, premi de narrativa Maria Àngels Anglada». CCMA.cat.

[15] «Sergi Pàmies guanya el Vázquez Montalban de Periodisme esportiu». Ara, 20-12-2013 [Consulta: 20 desembre 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

Biografia
Pàmies al MHC el 2008
Naixement	26 gener 1960 (63 anys) París




Activitat
Ocupació	periodista, escriptor, traductor
Família
Pares	Gregorio López Raimundo i Teresa Pàmies i Bertran
Premis (2013) Premi Manuel Vázquez Montalbán de periodisme esportiu (2011) Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada, per l'obra La bicicleta estàtica (2007) Premi Setenil, per l'obra Si menges una llimona sense fer ganyotes (2007) Premi Lletra d'Or, per l'obra Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006) Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana, per l'obra Si menges una llimona sense fer ganyotes (1998) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1993) Premi Prudenci Bertrana de novel·la