Setge de Barcelona (1462)

El Setge de Barcelona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Infotaula de conflicte militarSetge de Barcelona
Guerra Civil Catalana
Setge de Barcelona (1462) (Catalunya)
Setge de Barcelona (1462)
Setge de Barcelona (1462)
Setge de Barcelona (1462) (Catalunya)
Coord.: 41° 24′ 7″ N, 2° 10′ 0″ E / 41.40194°N,2.16667°E / 41.40194; 2.16667
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1462
Coordenades41° 24′ 07″ N, 2° 10′ 00″ E / 41.40194°N,2.16667°E / 41.40194; 2.16667
LlocBarcelona
ResultatVictòria de la Generalitat
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Gran Generalitat de Catalunya
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Gran Joan de Beaumont
Cronologia

AntecedentsModifica

El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de tres cents cavallers amb cent llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobirà per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva il·legalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicació de la crida reial. Les autoritat locals que fer doncs les dues autoritats eren legítimes però les ordres contradictòries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat[1] a Castellfollit de la Roca el 1462, mentre els revoltats assetjaven la Força Vella[2] de Girona, on s'havien refugiat Joana Enríquez i el príncep Ferran.[3]

El rei, veient la situació va entrar al Principat sense permís del Consell del Principat, instal·lant la seva base d'operacions a Balaguer i iniciant les operacions per prendre Tàrrega. La Host del Consell del Principat va acudir al seu encontre, i aquest va enviar el seu exèrcit derrotant als revoltats a Rubinat el juliol de 1462 i capturant els principals caps de l'oposició, que morien executats el 1463.

El Consell del Principat, veient que una república sense suport extern era inviable[4] va proposar el 12 d'agost nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella,[5] que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos enemics de Joan el Gran i de Gastó IV de Foix.

El mateix 12 de setembre, quan Joan el Gran es va unir a les tropes de Gastó de Foix a Sant Andreu de Palomar tenia lloc a Barcelona la solemne proclamació d'Enric IV de Castella com el nou Comte de Barcelona.

El setgeModifica

El 13 el 14 de setembre s'inicia el setge de Barcelona, al que va participar entre set i vuit-mil assetjants i uns cinc mil defensors de la ciutat, però el 4 d'octubre, però, el amb el fracàs dels assalts i davant la imminent arribada dels 2.500 soldats de cavalleria castellana[4] Joan de Beaumont va aixecar el setge de Barcelona, en el primer gran triomf dels revoltats.

ConseqüènciesModifica

Les tropes realistes es dirigiren a Sant Cugat del Vallès i Martorell, que no van ocupar i després a Vilafranca del Penedès que pogué ocupar el 9 d'octubre, i va passar a assetjar Tarragona, que va capitular el 31 d'octubre.[6]

El 24 d'octubre, havien arribat a Barcelona Joan de Beaumont i Joan Ximénez de Arévalo com a lloctinents del Principat en nom d'Enric.[5] Els realistes només controlaven Balaguer, Tarragona, Tàrrega, Montblanc, Girona[7] i Perpinyà, però la major part a Catalunya es manté a al costat de la Diputació del General i el Consell del Principat, el rei i el comte de Foix van decidir decidir refugiar-se al Regne d’Aragó, arribant a Balaguer, on va establir la seva cort,[8] el 12 de novembre després de passar per Montblanc.

ReferènciesModifica

  1. Francesc Xavier Hernàndez, Història Militar de Catalunya
  2. «guerra contra Joan II». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Pedres de Girona, El setge de la Força del 1462 [1]
  4. 4,0 4,1 (anglès) H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia [2]
  5. 5,0 5,1 El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. vol. 3. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 933. ISBN 8447527417. 
  6. Jordà i Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. Cossetània Edicions, 2006, p. 69. ISBN 8497912276. 
  7. Sobrequés Vidal, Santiago. La guerra civil catalana del segle XV: Causes i desenvolupament de la crisi. vol.1. Ed. 62, 1972, p. 455. ISBN 8429708383. 
  8. Badia y Torres, Antonio. Catàleg dels croats de Barcelona 1285-1706. Secciío Numismàtica del Círculo Filatélico y Numismático, 1969, p. 22.