El setge de Calvi fou una de les batalles de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim

Infotaula de conflicte militarSetge de Calvi
Campanya naval d'Alfons el Magnànim
Setge de Calvi (Mediterrani central)
Setge de Calvi
Setge de Calvi
Setge de Calvi
Coord.: 42° 34′ 7″ N, 8° 45′ 25″ E / 42.56861°N,8.75694°E / 42.56861; 8.75694
Tipussetge modifica
DataSetembre-octubre de 1420
Coordenades42° 34′ 07″ N, 8° 45′ 25″ E / 42.56861°N,8.75694°E / 42.56861; 8.75694
LlocCalvi
ResultatVictòria catalanoaragonesa
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó República de Gènova República de Gènova
Còrsega Aliats corsos
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Alfons el Magnànim
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Vicentello d'Istria

AntecedentsModifica

Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.

Vicentello d'Istria aterra a l'illa amb una força militar aragonesa, i traient profit de les rivalitats pren fàcilment el control de Cinarca i Ajaccio. Acordant amb els bisbes en favor dels Pisans, va estendre la seva influència a la terra i aixeca el castell de Corte el 1419, deixant la influència genovesa reduïda a Bonifacio i Calvi. Vincentelli, amb el títol de Virrei de Còrsega, establia el 1420 la seu del seu govern a Biguglia.

El 1420 Alfons el Magnànim va enviar una flota a Sicília, Còrsega i Nàpols, per lluitar contra els genovesos, que va partir dels Alfacs (Sant Carles de la Ràpita) i es presenta amb una gran flota en el mar enfront de Còrsega amb la intenció de prendre possessió personalment del Regne de Sardenya i Còrsega. Després de pacificar l'Alguer (Sardenya) amb un estol de 24 galeres pròpies i 5 venecianes,[1] es va dirigir a Calvi.

El setgeModifica

Als pocs dies de setge per terra i per lar, la ciutat es va rendir.[2]

ConseqüènciesModifica

Caiguda Calvi,[3] al nord de Còrsega el setembre de 1420 es va dirigir a Bonifacio, al sud de l'illa.[4]

La ciutat quedà en mans d'Alfons el Magnànim fins a l'abril de 1421[3]

ReferènciesModifica

  1. F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6
  2. S. de Aldama, Dionisio; García González, Manuel. Historia general de España desde los tiempos primitivos hasta fines del año 1860: inclusa la gloriosa guerra de Africa (en castellà). vol.5. M. Tello, 1862, p.201. 
  3. 3,0 3,1 Meloni, Maria Giuseppina. «Ufficiale della Corona d'Aragona in Corsica». A: La corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa edat mitjana (en italià). CSIC, 2004, p.176. ISBN 840008330X. 
  4. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum VI. Edicions Pàtria, 1920, p. 260-261.