Setge de Siracusa (1298)

una de les batalles de la Guerra de Sicília, lliurada l'any 1298.
Battle icon gladii.svgSetge de Siracusa
Guerra de Sicília
I Vespri Siciliani - Domenico Morelli 1823-1901.jpg
Data 1298
Localitat Siracusa, Messina i Patti
Resultat Victòria siciliana
Setge de Siracusa (1298) (Mediterrani central)
Setge de Siracusa (1298)
Setge de Siracusa (1298)
Setge de Siracusa (1298)
Coord.: 37° 5′ 0″ N, 15° 17′ 0″ E / 37.08333°N,15.28333°E / 37.08333; 15.28333
Bàndols
Corona d'Aragó Corona d'Aragó Regne de Sicília Regne de Sicília
Comandants en cap
Corona d'Aragó Roger de Llúria
Corona d'Aragó Joan de Llúria

El Setge de Siracusa fou una de les batalles de la Guerra de Sicília

Contingut

AntecedentsModifica

La mort d'Alfons el Franc el 1291 donà origen, quatre anys més tard, a un gran conflicte entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Aragó i delegà el regne de Sicília en el seu germà petit, Frederic.

La pau d'Anagni es va signar el 1295, i en ella Jaume el Just cedia el Regne de Sicília als Estats Pontificis i rebia del papa en compensació 12.000 lliures torneses i probablement la promesa d'infeudació de Còrsega i Sardenya,[1] el casament de Jaume el Just amb Blanca de Nàpols, filla de Carles II d'Anjou i el retorn dels tres fills que Carles II d'Anjou havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya en canvi de la seva llibertat el 1288 alteraren radicalment la situació, car els sicilians es consideraren deslligats de la fidelitat deguda a Jaume II de Mallorca. En el mateix document, Carles I de Valois renunciava a la Corona d'Aragó i Jaume el Just tornava les Balears a Jaume II de Mallorca, a qui havien estat confiscades per Alfons el Franc.

Frederic II de Sicília va comptar amb el suport de molts dignataris catalans de Sicília[2] i fou investit pel Parlament Sicilià l'11 de desembre de 1295 i coronat rei de Sicília el 25 de maig de 1296, nomenant el càrrec de virrei i de capità general de Sicília a Guillem Galceran de Cartellà i capità general de Calàbria a Blasco d'Alagó el vell, i iniciant una ofensiva a Calàbria. Roger de Llúria, desposseït dels seus castells sicilians,[3] va passar a Calàbria on va intentar un aixecament contra Frederic, però fou derrotat a la Batalla de Catanzaro i va tornar a Catalunya a bastir un nou estol en nom de Jaume el Just.[4]

Jaume el Just anà a Roma el 1297 on rebé la investidura de Còrsega i Sardenya de mans de Bonifaci VIII, qui el va requerir per atacar al seu germà Frederic, que es negava a lliurar Sicília a l'Església i als angevins.[5] Un cop preparat el nou estol es va dirigir a Nàpols, on l'esperava l'estol sicilià apostat a Ischia, que es va retirar a Sicilia per defensar l'illa abans que es reunissin els catalans amb els napolitans.

El setgeModifica

La flota combinada, liderada per Roger de Llúria, va desembarcar i prendre Patti, i va escollir Siracusa com port per passar l'hivern, però s'hi va trobar una forta resistència. Entretant hi va haver una revolta a Patti que deixà la guarnició catalana encerclada al castell. Jaume el Just envià Joan de Llúria, nebot de Roger, a socórrer als assetjats per mar amb vint galeres, però fou rebutjat pels sicilians, que hi van anar al seu encontre amb vint-i-dues naus des de Messina i en capturaren setze de les catalanes. L'almirall fou capturat i executat després d'un judici.

Roger de Llúria es va dirigir per terra a Patti amb les seves tropes, que incloïen Roger de Flor[6] i va aixecar el setge.

Aixecat el setge, Jaume el Just va marxar a Nàpols i després a Barcelona

ConseqüènciesModifica

L'any següent, Jaume el Just va preparar un nou estol per atacar Sicília, que va vèncer en la Batalla del cap Orlando.

ReferènciesModifica

  1. Crònica de Ramon Muntaner
  2. Guillem Galceran de Cartellà, Blasco d'Alagó, Berenguer d'Entença, els Montcada i altres
  3. Remences.com, Guillem Galceran de Cartellà (1230-1306). El comte "desperta ferro" [1]
  4. (castellà) M.J.Quintana, General victorioso de la Escuadra Aragonesa en el Mediterraneo [2]
  5. Enciclopèdia,cat Jaume II de Catalunya-Aragó [3]
  6. Antoni Atienza, Els Catalans en Grècia [4]