Obre el menú principal

Severino Aznar Embid (Tierga, 10 de febrer de 1870[1] - Madrid,[2] 19 de novembre de 1959)[3][4] va ser un sociòleg, acadèmic i periodista espanyol.[5] Va pertànyer al corrent del catolicisme social,[6] i ha estat descrit com «el creador del pensament social modern del catolicisme a Espanya».[7]

Infotaula de personaSeverino Aznar Embid
ULL.98.43.11.23.jpg
Biografia
Naixement 10 de febrer de 1870
Tierga
Mort 19 de novembre de 1959(1959-11-19) (als 89 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
12 de setembre de 1927 – 15 de febrer de 1930
← -
- →
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 15 de maig de 1958
Apartat Organització Sindical
Activitat
Ocupació Sociòleg
Família
Fills Agustín Aznar
Parents Fernando Primo de Rivera y Orbaneja (consogre)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut en 1870 en la localitat saragossana de Tierga,[1] en el si d'una família humil,[8] va ser fundador de la revista Paz Social,[9] en 1907,[10] i en 1910 es va presentar a diputat per Saragossa en una candidatura carlista en les eleccions de 1910, sense èxit.[11] En 1914 va començar a treballar en l'Institut Nacional de Previsió.[12] Integrant del moviment carlista, el va abandonar en 1920 després de l'escissió mellista, per incorporar-se posteriorment juntament amb altres carlistes com Salvador Minguijón[13] en el Partit Social Popular, fundat en 1922, durant un breu període previ a la dictadura de Primo de Rivera.[13][14][15]. Va ser membre de l'Assemblea Nacional Consultiva. L'esclat de la guerra civil espanyola el sorprèn a Navarra. Va donar suport al bàndol revoltat i en 1937 és nomenat president d'una comissió encarregada de dissenyar les línies mestres de la política sindical del nou Estat. En constituir-se el govern de Burgos, és nomenat conseller de Treball per a l'estudi d'un règim viable de salari familiar.[16] Quan es va formar el primer govern de Francisco Franco va ser designat director general de Previsió.[4] Fou procurador en Corts des de 1943 fins a 1958.[17]

Acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1921,[18] amb la medalla 16[19] va col·laborar a publicacions com El Correo Español,[20] El Debate,[20][5] La Gaceta o ABC.[5]

En termes ideològics ha estat descrit des d'«apolític»,[21] de tarannà democràtic i progressista[22] i amb «simpaties» pel carlisme tradicionalista,[23] fins a «dretà, catòlic i monàrquic»[5] o «un carlista atípic».[24] Ja abans de la fi de la guerra civil s'identificaria plenament amb els valors del franquisme.[25] Va ser pare del falangista Agustín Aznar Gerner.[26]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica


Premis i fites
Precedit per:
José María Salvador y Barrera
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 16

1921-1959
Succeït per:
Laureà López Rodó