Siagri (rei dels romans)

(S'ha redirigit des de: Siagri (Rei dels Romans))

Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476. Era fill d'Egidi que era governador romà de la Gàl·lia i al que succeí a la seva mort (464). Siagri heretà del seu pare com a patrimoni la ciutat i la diòcesi de Soissons, Belgica Secunda, Reims i Troyes, Beauvais i Amiens, s'haurien sotmès naturalment i després de la caiguda de Roma, hauria regnat amb el títol de “rei dels Romans”.

Infotaula de personaSiagri

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Syagrius Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 430 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Lió Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 487 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Augusta Suessionum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortFerida d'arma blanca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAugusta Suessionum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mestre dels soldats
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeLater Roman Empire (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat471 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
LleialtatImperi Romà d'Occident Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Família
PareEgidi Modifica el valor a Wikidata
Mapa representant el regne de Siagri respecte als regnes germànics veïns.

Com a romà havia estat educat en els estudis liberals de la retòrica i la jurisprudència; però utilitzà per accident i tàctica en l'ús familiar l'idioma germànic. Els bàrbars independents recorrien al judici d'un estranger qui posseïa el talent singular, en la seva llengua nativa, els dictats de la raó i l'equitat. La diligència i afabilitat del seu judici l'haurien fet popular, els judicis imparcials dels seus decrets obtingueren la seva obediència voluntària, i el regnat de Siagri sobre els francs i burgundis semblava reviure la institució original de la societat civil.

Enmig d'aquesta pacífiques ocupació, Siagri rebé, i valentament va acceptar, el desafiament hostil de Clodoveu I, que reptà el seu rival a fixar el dia i el camp de batalla. En els temps de Juli Cèsar Soissons hagués aportat un cos de 50.000 cavalls i s'hauria organitzat un exèrcit dotat d'escuts, cuirasses i màquines de guerra, dels tres arsenals o factories de la ciutat. Però el coratge i el nombre de la joventut gal·la s'havien exhaurit i les febles bandes de voluntaris o mercenaris, que marxaren sota l'estendard de Siagri, foren incapaços de fer de contrincants contra el valor nacional dels francs. Després de la derrota a la batalla de Soissons contra Clodoveu, Siagri fugí a la cort visigòtica de Tolosa de Llenguadoc. La feble minoria d'Alaric II no podia assistit o protegir a l'infortunat fugitiu. Els gots foren intimidats per les amenaces de Clodoveu, i el rei romà, després d'un breu confinament, va ser lliurat a les mans del rei franc que l'executaria.[1] Les ciutats de Bèlgica es rendiren al rei dels francs i el seu domini es va engrandir cap a l'est per l'ampla diòcesi de Tongres, que Clodoveu subduí en el seu desè any de regnat.[2]

Referències

modifica
  1. Cayla, Jean Mament. Histoire de la ville de Toulouse depuis sa fondation jusqu'à nos jours (en francès). Bon et Privat, 1839, p. 91. 
  2. Gibbon, Edward. The history of the decline and fall of the Roman empire, Volum 4, 1840, p. 294-295 [Consulta: 3 febrer 2012]. «Diversos fragments de l'article han estat traduïts en bona part d'aquesta edició de Gibbon» 

Vegeu també

modifica

Guerres franco-visigòtiques

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Siagri