Sibil·la d'Armènia

Sibil·la d'Armènia, comtessa de Tripoli i princesa titular d'Antioquia, morta l'any 1290, fou la filla de Hethum I de Barberon i d'Isabel d'Armènia.

Infotaula de personaSibil·la d'Armènia
Biografia
Naixement1240 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1290 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBatlle Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincess of Antioch (en) Tradueix (1254–1268)
Countess of Tripoli (en) Tradueix (1254–1275)
Princesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Hethumiana Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBohemond VI d'Antioquia Modifica el valor a Wikidata
FillsLucia d'Antioquia-Poitiers
Bohemond VII d'Antioquia
Mary of Antioch (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesHethum I Modifica el valor a WikidataIsabel d'Armènia Menor Modifica el valor a Wikidata
GermansFimi of Armenia, Lady of Sidon (en) Tradueix, Marie of Armenia (en) Tradueix, Rita of Armenia, Lady of Saravantikar (en) Tradueix, Thoros of Armenia (en) Tradueix, Lleó III d'Armènia i Princess Isabella of Armenia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Des de diverses generacions, diversos litigis oposaven el regne armeni de Cilícia al principat d'Antioquia.  Tot havia començat per la possessió de ciutats que es trobaven sobre la frontera entre els dos països. Lleó II d'Armènia va fer presoner aBohemond III d'Antioquia, però la ciutat d'Antioquia va refusar entregar-se als armenis. Finalment l'hereu de Bohemond III, Ramon, es va casar amb la neboda de Lleó II. Van tenir un fill, Ramon Rupen d'Antioquia, però Bohemond IV d'Antioquia, comte de Trípoli i fill segon de Bohemond III, va apartar el seu nebot de la successió d'Antioquia. Va seguir una guerra entre l'oncle i el nebot, aquest sostingut per Lleó II. Ramon Rupen va aconseguir el principat però als tres anys Bohemond IV acaba per expulsar-lo definitivament. Bohemond IV va tenir diversos fills entre els quals un anomenat Felip que es va casar amb Isabel d'Armènia, la filla i hereva de Lleó II. Però les seves conviccions religioses el feren detestar als seus nous subdits que finalment es van amotinar. El cap de la noblesa armènia, Hethum de Barberon, va empresonar a Felip i a continuació el va fer matar, i es va casar amb la seva vídua.

El 1250, Lluís IX de França  va arribar a Terra Santa i, desitjós  de preparar els Estats Llatins d'Orient per a les properes ofensives mameluques,  va intentar reconciliar als dos rivals. Aquests van fer la pau i Sibil·le, filla de Hethum i de Isabel, es va casar amb Bohemond VI d'Antioquia, el nét de Bohemond IV i el nebot de Felip.

Van tenir quatre fills :

BibliografiaModifica

  • René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, Paris, Payot, coll. « Bibliothèque historique », 1949