Sigrid Sternebeck

activista política alemanya, militant de la Fracció de l'Exèrcit Roig

Sigrid Sternebeck (Bad Pyrmont, Baixa Saxònia, Alemanya Occidental, 19 de juny de 1949)[1] és una activista política alemanya, exmilitant de la segona generació del grup armat Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF).

Infotaula de personaSigrid Sternebeck
Biografia
Naixement19 juny 1949 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Bad Pyrmont (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista política Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Fracció de l'Exèrcit Roig (1977–1992)
Rote Hilfe e.V. (en) Tradueix (1972–1975) Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeRalf Friedrich Modifica el valor a Wikidata
Condemnada perterrorisme (1992)
→ (8,5 anys pena de presó) Modifica el valor a Wikidata

TrajectòriaModifica

L'any 1968, amb dinou anys, va tenir una filla i va abandonar l'escola d'estudis secundaris amb certificat d'abandonament. L'any 1971 va realitzar un curs d'aprenentatge de fotografia, que li serviria en el futur, i es va traslladar a viure a Hamburg amb la seva filla. L'abril de 1973, després de participar en l'okupació d'una casa, situada a Ekhofstrasse 37-39, va conèixer els posteriors membres de la RAF Susanne Albrecht, Karl-Heinz Dellwo, Silke Maier-Witt, Monika Helbing i Bernhard Rössner, entre altres. Aquell mateix any va començar a col·laborar amb Rote Hilfe e.V., després del qüestionat judici contra el militant de la RAF Werner Hoppe, condemnat a deu anys de presó per intent d'homicidi involuntari en un intercanvi de trets durant la seva detenció.[2] Posteriorment, durant el 1972, va deixar la seva filla i el seu xicot d'aleshores. A finals de 1973 va compartir pis amb Susanne Albrecht i Silke Maier-Witt i l'any 1977 va ingressar formalment a la Fracció de l'Exèrcit Roig.[1]

El 1980 va fugir a la República Democràtica Alemanya i s'hi va establir amb l'ajuda de la Stasi que li va proporcionar la identitat falsa d'Ulrike Martina Eildberg.[2] A la república socialista es va casar amb Ralf Baptist Friedrich, també membre de la RAF a l'exili. Després de la Reunificació alemanya va ser arrestada el 15 de juny de 1990, juntament amb el seu marit, a Schwedt, la localitat fronterera amb Polònia. Acusada del segrest i l'assassinat de Hanns Martin Schleyer, el seu conductor i l'escorta, així com de la temptativa d'assassinat del general estatunidenc Alexander Haig, va ser declarada culpable el 22 de juny de 1992 i condemnada a vuit anys i mig de presó.[1] Durant el judici, va cooperar amb la policia i la fiscalia i, per tant, va rebre una pena reduïda.[3] Després de la seva sortida de presó el 1997, va treballar de fotògrafa al nord d'Alemanya amb un altre nom.[1][4][5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Gohr, Andreas. «Kurzbiografie -Sigrid Sternebeck» (en alemany). RAFinfo.de, 01-01-1970. [Consulta: 1r juny 2021].
  2. 2,0 2,1 Sternebeck, Sigrid. «»Dann sind bald alle tot«» (en alemany). Spiegel.de, 12-08-1990. [Consulta: 4 febrer 2022].
  3. AADD, 1997, p. 522.
  4. «Aufstieg und Fall der zweiten RAF-Generation» (en alemany). Welt.de, 05-12-2014. [Consulta: 1r juny 2021].
  5. «Dann sind bald alle tot. Die RAF-Aussteigerin Sigrid Sternebeck über ihren Weg in den Untergrund und über die Endstation DDR» (en alemany). Spiegel.de, 1990. [Consulta: 1r juny 2021].

BibliografiaModifica

  • AADD. Rote Armee Fraktion. Texte und Materialien zur Geschichte der RAF (en alemany). Berlín: ID-Verlag, 1997. ISBN 978-3-89408-065-5.