Obre el menú principal

Simona Halep

tennista professional romanesa

Simona Halep (Constanţa, 27 de setembre de 1991) és una tennista professional romanesa. Va esdevenir número 1 del rànquing individual femení l'any 2017. Va guanyar el títol júnior del Roland Garros l'any 2008 i en categoria sènior va aconseguir-lo deu anys després (2018). També va guanyar a Wimbledon (2019), i prèviament havia estat finalista de Grand Slams en tres ocasions abans del primer títol. Ha guanyat un total de dinou títols individuals i un de dobles.

Infotaula de personaSimona Halep
Halep RG18 (25) (42929445712).jpg
Biografia
Naixement Simona Halep
27 setembre 1991 (28 anys)
Constanța (Romania)
Nacionalitat Romania Romania
Alçada 1,68 m
Pes 55 kg
Color de cabell Ros
Activitat
Ocupació Tennista
Activitat 2006
Patrimoni net estimat 35.108.021 $
Nacionalitat esportiva Romania
Esport tennis
Mà de joc dretana i revés a dues mans
Entrenador principal Darren Cahill (2016–2018)
Andrei Pavel (2017–2018)
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 492–212 19 1 (2017)
Tennis dobles 62–62 1 71 (2017)
WTA Info WTA
Participà en
2012Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2012
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: nm6606662 Facebook: simonahalep Twitter: Simona_Halep Instagram: simonahalep Olympic.org: simona-halep
Modifica les dades a Wikidata

És famosa pel seu agressiu estil de joc. Destaca que els seus tres primers títols individuals els va aconseguir en cinc setmanes, i els dos primers en dues setmanes consecutives i en superfícies tan diferents com terra batuda i gespa. L'any 2013 va guanyar els seus primers sis títols individuals, fita que només havia aconseguit Steffi Graf l'ay 1986 quan en va guanyar 7.

Fou guardonada amb la distinció de ciutadà honorífic (Cetățean de onoare) de la ciutat de Bucarest (2018).[1]

BiografiaModifica

Halep va néixer a Constanța filla de Stere i Tania Halep, una família d'ascendència aromanesa. Va començar a jugar a tennis amb quatre anys seguint els passos del seu germà gran, Nicolae.

La seva mànager és l'extennista més important del seu país, Virginia Ruzici.

Torneigs de Grand SlamModifica

Individual: 5 (2−3)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista 1. 2014 Roland Garros   Maria Xaràpova 4−6, 7−6(5), 4−6
Finalista 2. 2017 Roland Garros (2)   Jelena Ostapenko 6−4, 4−6, 3−6
Finalista 3. 2018 Open d'Austràlia   Caroline Wozniacki 6−7(2), 6−3, 4−6
Guanyadora 1. 2018 Roland Garros   Sloane Stephens 3−6, 6−4, 6−1
Guanyadora 2. 2019 Wimbledon   Serena Williams 6−2, 6−2

Carrera esportivaModifica

Halep va començar a jugar a tennis a l'edat de quatre anys seguint l'exemple del seu germà gran.[2]

Va començar a disputar torneigs en categoria júnior el 2008. Va arribar a la final a Nottinghill i a quarts de final a l'Open d'Austràlia. Va guanyar el seu primer torneig ITF a Bucarest i seguidament també va vèncer el Trofeu Boniglio. El primer gran èxit de la seva carrera fou el títol junior del Roland Garros després de guanyar a la seva compatriota Elena Bogdan en tres sets.[3]

 
Halep celebrant el títol júnior de Roland Garros (2008).

El 2009 va arribar a la final de Makarska i va intentar entrar en el Roland Garros senior però va perdre a la segona ronda de la qualificació.[4] L'agost va vèncer a Maribor davant la primera cap de sèrie. A finals d'any es va realitzar una mamoplàstia reductiva per millorar la seva comoditat en la pràctica del tennis i incrementar el seu rendiment.[5]

Ascens a les 50 millors (2010−2012)Modifica

L'any 2010 va intentar entrar a l'Open d'Austràlia però va perdre durant la qualificació. El punt d'inflexió de la seva carrera es va produir en el torneig de Marbella, quan des de la fase de qualificació va arribar quarts de final perdent davant Flavia Pennetta, que posteriorment es fou la vencedora. Seguidament també va entrar en el quadre de final de Barcelona i va continuar la seva evolució sent finalista al torneig de Fes. Des de la fase prèvia va arribar a la final perdent amb Iveta Benesova en dos sets. Posteriorment va superar les rondes de classificació del Roland Garros i va participar en el quadre del seu primer Grand Slam, però va perdre a primera ronda. Tot i no poder superar la qualificació per Wimbledon, va entrar directament al quadre principal de l'Open dels Estats Units. Allà va perdre en tres sets a primera ronda, oposant molta resistència a la quarta cap de sèrie, Jelena Jankovic.

Durant el 2011 va seguir progressant el seu tennis, millorant els bons resultats i alhora pujar en el rànquing individual. A Open d'Austràlia superar per primera vegada una ronda en un Grand Slam, arribant així fins a tercera ronda després de perdre amb Agnieszka Radwańska, dotzena cap de sèrie. A Fes va tornar a repetir l'èxit de l'edició anterior, sent finalista novament després de perdre amb la italiana Alberta Brianti. Al Roland Garros va perdre fàcilment a segona ronda davant Samantha Stosur, vuitena cap de sèrie, i en la seva primera participació a Wimbledon també va perdre a segona ronda contra Serena Williams. En el torneig del seu país, Bucarest, Halep va arribar a semifinals però sou sorpresa per Laura Pous Tió. A l'estiu va aconseguir la seva primera victòria contra una tennista del Top 20, Svetlana Kuznetsova a Toronto, i en el US Open va aconseguir la primera victòria contra una tennista del Top 10, concretament va superar a Li Na en primera ronda, però va caure en segona.

En el 2012 va arribar a quarts de final de Hobart però va perdre en primera ronda de l'Open d'Austràlia. També va avançar fins tercera ronda a Indian Wells i Miami, i fou semifinalista a Fes. Un nou pas en la seva progressió es produí a Brussel·les, on fou finalista d'un torneig de categoria Premier, però fou vençuda per la principal cap de sèrie, Radwańska. Malauradament, aquesta evolució no es va reflectir en la resta de Grand Slams, on va caure en primera i segona ronda. Igualment, els resultats aconseguits li van permetre acabar la temporada en la posició 47 del rànquing individual.

Top 5 (2013−2016)Modifica

 
Halep al US Open (2013).

La temporada 2013 no va començar de forma positiva amb tres derrotes en els tres primers torneigs, entre ells l'Open d'Austràlia. El primer gran resultat de l'any es produí a Roma, on va guanyar tres tennistes importants, entre elles la número 4 Radwańska, i va caure en semifinals davant la número 1 Serena Williams. En declaracions posteriors va explicar que aquesta actuació va canviar la seva mentalitat a la pista, ja que per fi va aconseguir gaudir realment i jugar sense pressió.[6] Malgrat que en el Roland Garros va caure també en primera ronda, a continuació va començar un punt d'inflexió realment en la seva carrera per esdevenir una de les millors tennistes del món. A Nuremberg va guanyar el primer títol individual de la seva carrera superant a Andrea Petkovic. La setmana següent, a 's-Hertogenbosch va guanyar el segon títol davant Kirsten Flipkens. Així doncs, els dos primers títols del seu palmarès els va aconseguir en dues setmanes consecutives i en dues superfícies tan oposades com la terra batuda i gespa respectivament. A Wimbledon va caure en segona ronda davant una de les favorites, Li Na, però suficient per entrar al Top 30 per primera vegada. A continuació va guanyar el seu tercer títol de l'any a Budapest, derrotant a Yvonne Meusburger en la final. A l'estiu va triomfar a New Haven superant a Petra Kvitová, aconseguint així el primer títol de categoria Premier del seu palmarès. Va encarar el US Open ja dins el Top 20, i per primera vegada va disputar la quarta ronda d'un Grand Slam, però fou vençuda per Flavia Pennetta. Abans d'acabar la temporada va guanyar el cinquè títol i també de categoria Premier a Moscou contra Samantha Stosur. Gràcies al seu palmarès es va classificar per disputar el WTA Tournament of Champions enduent-se el sisè títol de l'any, novament davant Stosur. Fou la segona tennista en nombre de títols per darrere la número 1 Serena Williams, i l'única en guanyar un títol en cada superfície: terra batuda, gespa, dura i dura interior. Les 50 victòries aconseguides per 17 derrotes li van permetre escalar fins a l'onzena posició del rànquing individual a final de temporada, i ser reconeguda amb el premi de tennista revelació de l'any per la WTA.[7]

 
Halep (tercera per la dreta) entre les participants del WTA Finals (2014).

Va començar l'any 2014 a Sydney però va caure tot just en el primer partit. A continuació ja va entrar directament a l'Open d'Austràlia i es va classificar per primera vegada pels quarts de final d'un Grand Slam, però fou superada per l'eventual finalista Dominika Cibulkova. Això fou suficient per entrar al Top 10 per primera vegada en la seva carrera, tot just la quarta tennista romanesa en aconseguir aquest fet després de Mariana Simionescu, Virginia Ruzici i Irina Spîrlea.[8] Just després va anunciar la contractació de Wim Fissette, que havia treballat amb Kim Clijsters i Sabine Lisicki anteriorment. El següent torneig que va disputar fou a Doha, on després de vèncer a Angelique Kerber en la final va aconseguir el títol més important fins al moment. Amb aquest títol va escalar fins al 5è lloc del rànquing individual, esdevenint la tennista romanesa amb millor rànquing de la història de la WTA. Seguint amb la seva evolució, es va classificar per la final de Madrid, torneig de categoria Premier Mandatory, però malgrat guanyar el primer set fou derrotada per Maria Xaràpova. En el Roland Garros va demostrar força superioritat en les primeres rondes classificant-se també pels quarts de final, però va millorar els seus resultats classificant-se per la seva primera final de Grand Slam després de derrotar Svetlana Kuznetsova i Andrea Petkovic. Des de 1997 que una tennista (Martina Hingis) no es classificava per la seva primera final de Grand Slam sense haver cedit un sol set. Assegurat el número 3 del rànquing, va caure novament contra Xaràpova en la final.[9] A Wimbledon va avançar les primeres rondes sense gaires dificultats i es classificà per les semifinals d'aquest torneig per primera vegada. Allà va coincidir amb una de les noves promeses del tennis com ella, Eugenie Bouchard, però va perdre en dos sets. A continuació va retornar al seu país per disputar l'edició inaugural del torneig de Bucarest, on es va imposar amb claredat a Roberta Vinci per aconseguir el segon títol de l'any. L'agost va escalar fins a la segona posició del rànquing superant a Li Na. A Cincinnati va avançar fins als quarts de final, on tornà a coincidir amb Xaràpova, que la va superar per tercera ocasió aquest any. Al US Open, on fou segona cap de sèrie, fou sorpresa en tercera ronda per Mirjana Lučić-Baroni. Posteriorment va jugar a Pequín però es retirà a quarts de final. Es va classificar per primera vegada pels WTA Finals. Va debutar amb una victòria sobre Bouchard i a continuació va escombrar de la pista la número 1 del rànquing, Serena Williams, que va igualar el seu pitjor resultat de la seva carrera (només va guanyar dos jocs) des del 1998 quan tenia només 16 anys.[10] Amb la primera posició del grup assegurada, va perdre el tercer partit contra Ana Ivanović en tres sets. En semifinals va superar a Radwańska amb claredat i en la final va tornar a coincidir amb Serena Williams. Paradoxalment, Williams hauria quedat eliminada en la fase de grups si Halep hagués perdut en dos sets contra Ivanović, i en la final, Williams es va venjar amb un resultat semblant.[11] Malgrat haver aconseguit menys títols (2), i també menys victòries que l'any anterior, 46 per 16 derrotes, el fet d'haver-les aconseguit en torneigs de categoria més important, li van permetre acabar la temporada en el tercer lloc del rànquing individual. Per sorpresa va anunciar la separació amb Wim Fissette com a entrenador quan tot just portaven junts un any,[12] substituint-los per Victor Ioniță com a entrenador i Thomas Högstedt com a consultor.[13]

 
Halep a Madrid (2015).

Va iniciar el 2015 amb gran estat de forma, ja que va imposar-se a Shenzhen a Timea Bacsinszky. Va renunciar a Sydney per malaltia i llavors va entrar a l'Open d'Austràlia. Va igualar el resultat de l'edició prèvia arribant a quarts de final, en aquesta ocasió eliminada per Ekaterina Makarova. Els bons resultats van continuar a Dubai, on es va venjar de Makarova en quarts de final i va superar Karolína Plíšková en la final. Va descansar les següents setmanes per tornar a Indian Wells, on aconseguí el tercer títol de l'any després de derrotar a Jelena Janković, el títol més important de la seva carrera. A Miami va arribar a les semifinals però no va poder vèncer la número 1 Serena Williams. Seguidament va començar els torneigs sobre terra batuda a Stuttgart, on també va ser semifinalista en caure davant Caroline Wozniacki. La gran temporada li va permetre escalar fins al segon lloc del rànquing individual, però a continuació fou sorpresa en primera ronda de Madrid. Es va refer a Roma on fou semifinalista després de caure enfront Carla Suárez Navarro. Al Roland Garros era una de les principals candidates després dels bons resultats aconseguits i ser finalista en l'edició anterior, però fou sorpresa tot just en segona ronda per Mirjana Lučić-Baroni. Sobre gespa, els seus resultats no van ser gaire fructífers, ja que va caure en quarts de final a Birmingham i en primera ronda de Wimbledon. Després d'aquesta derrota influenciada per dolors al peu, Halep va descansar durant unes setmanes per recuperar-se. A Toronto va recuperar el bon joc classificant-se per la final, però ja en el tercer set es va retirar per una lesió a la cama cedint davant Belinda Bencic. A Cincinnati també fou finalista en ser derrotada per Williams. Aquests prometedors resultats la van impulsar fins al segon lloc del rànquing novament, i es va classificar per les WTA Finals. En el US Open va millorar el seu millor resultat en aquest torneig classificant-se per les semifinals, però va ser vençuda per Pennetta, campiona final del Grand Slam. En aquest torneig va disputar per primera vegada en categoria de dobles mixts junt al seu compatriota Horia Tecău, van guanyar dos partits i van renunciar en quarts de final. A la tardor va disputar els torneigs de Canton i Wuhan, caient en quarts de final i tercera ronda respectivament. A Pequín es va retirar en el primer partit a causa d'una lesió. A les WTA Finals era la principal cap de sèrie degut a la renúncia de Williams, allà va superar Pennetta però va caure davant Xaràpova i Radwańska, no podent classificar-se per les semifinals. Igualment va poder mantenir el segon lloc del rànquing aconseguint el seu millor resultat a final de temporada, això gràcies als tres títols de l'any i una marca de 40 victòries per només 10 derrotes. Finalitzada la temporada va anunciar la contractació de Darren Cahill com a entrenador de manera definitiva.[14]

 
Halep al Roland Garros (2016).

Per problemes físics va preferir començar la temporada 2016 al Sydney i ho va fer arribant a semifinals després de ser vençuda per Kuznetsova. A l'Open d'Austràlia partia com a segona cap de sèrie per fou sorpresa en primera ronda per Zhang Shuai, que tot just guanyava el seu primer partit en un Grand Slam. Després va assenyalar que tenia problemes de respiració i que s'havia d'operar el nas per solucionar-ho. Tenia previst renunciar als propers torneigs però va preferir ajornar la intervenció quirúrgica per jugar l'eliminatòria de Fed Cup davant la República Txeca. Va disputar dos partits individuals amb una derrota i una victòria, però no fou suficient per superar l'eliminatòria. Tornava a tenir bones sensacions i va continuar al circuit però va perdre en les primeres rondes de Dubai i Doha, caient al 5è lloc del rànquing individual. A Indian Wells, on defensava títol, va recuperar bones sensacions fins a caure en quarts de final davant la número 1, Serena Williams. A Miami també va caure a quarts de final enfront Bacsinszky. En l'eliminatòria de Fed Cup també va aconseguir una victòria i una derrota davant l'equip alemany, i no van poder mantenir-se al Grup Mundial. Després de la greu derrota en el primer partit de Stuttgart on només va guanyar tres jocs davant Laura Siegemund, es va refer aconseguint el primer títol de l'any a Madrid, segon títol Premier Mandatory del seu palmarès. A Roma va caure en el primer partit davant Daria Gavrilova, mentre que en el Roland Garros només va poder arribar a quarta ronda en ser derrotada per Samantha Stosur. No va poder preparar correctament els torneigs sobre gespa per una lesió i a Wimbledon va arribar a quarts de final superada per Kerber. A l'estiu es van disputar al Jocs Olímpics de Rio de Janeiro però Halep hi va renunciar preocupada per possible infecció del Virus del Zika, molt present al Brasil en aquella època.[15] Els resultats durant aquestes setmanes van ser excepcionals, ja que es va imposar a Anastasija Sevastova en la final de Bucarest, que guanyava per segona vegada, i a Madison Keys en la final de Mont-real. En dobles també va disputar la final amb la seva compatriota Monica Niculescu però no es van poder imposar. A Cincinnati va arribar a les semifinals derrotada per Kerber. En el US Open no va tenir tanta sort, ja que va avançar rondes fins a trobar-se a Serena Williams en quarts de final, que no va poder superar malgrat forçar els tres sets. Ja a la tardor, fou semifinalista a Wuhan en ser derrotada per Kvitová, en canvi a Pequín fou sorpresa per Zhang Shuai en tercera ronda. Finalment disputà les WTA Finals amb victòria sobre Keys però derrota davant Kerber i Cibulková en la fase inicial. No va sortir beneficiada en el triple empat a una victòria i va quedar eliminada en aquesta fase. Acabà l'any amb tres títols en tres finals disputades, dos d'ells importants però sense èxit en els Grand Slams, i en la quarta posició del rànquing. En dobles disputà la seva primera final del circuit WTA.

Número 1 mundial (2017−present)Modifica

 
Halep a Wimbledon (2017).

La temporada 2017 va començar amb molts problemes, ja que a Shenzhen fou superada per Kateřina Siniaková en segona ronda i a l'Open d'Austràlia ja en el primer partit per Shelby Rogers. El següent torneig fou a Sant Petersburg, però s'hagué de retirar a quarts de final per problemes al turmell esquerre, motiu pel qual es va perdre el partit de Copa Federació amb Romania. Retornà a Indian Wells però només va arribar a tercera ronda després de cedir davant Kristina Mladenovic, i a Miami fou derrotada per Johanna Konta en quarts de final. A continuació va disputar la Copa Federació contra el Regne Unit, guanyant els dos partits individuals contra Heather Watson i revenjar-se de Konta. Els primers bons resultats van coincidir amb els torneig de terra batuda, ja que va arribar a semifinals de Stuttgart superada per Laura Siegemund. A Madrid va reeditar el títol davant Mladenovic, aconseguint el primer de la temporada. A continuació va classificar-se també per la final de Roma però en aquesta ocasió fou derrotada per Elina Svitolina. Arribà al Roland Garros com una de les favorites i no va decebre en els seus resultats. Es va venjar de Svitolina en quarts de final quan tenia el partit gairebé perdut i va derrotar a Plíšková en semifinals per disputar la seva segona final de Grand Slam, ambdues al Roland Garros. En la final ho tenia tot a favor, ja que s'enfrontava a la jove Jeļena Ostapenko, finalista d'un Grand Slam i que encara no havia guanyat cap títol en el seu palmarès. Malauradament no va superar la tennista letona, però va recuperar el número 2 del rànquing quedant-se a les portes del número 1. En els torneigs sobre gespa seguia tenint opcions de conquerir el número 1 però va ser derrotada en quarts de final de Eastbourne per Wozniacki i Wimbledon per Konta. La setmana següent podia haver disputat el torneig de Bucarest al seu país, on el títol li assegurava el número 1, però va decidir no precipitar-se i preparar correctament els torneigs de pista dura. A l'estiu va començar arribant a quarts de final de Washington DC cedint davant Makàrova, mentre que a Toronto va arribar a les semifinals caient enfront Svitolina. A Cincinnati es va plantar a la final amb una nova opció d'accedir al número 1, però Muguruza li ho va impedir, restant només a cinc punts darrere Plíšková.[16] Quan semblava que ho tenia a tocar, en el US Open va ser derrotada per Xaràpova tot just en primera ronda. A la tardor només va disputar dos torneigs més, a Wuhan fou sorpresa per Daria Kasatkina en el primer partit, però es va refer sent finalista a Pequín, derrotada per Caroline Garcia. Malgrat caure en la final, fou suficient per accedir finalment al número 1 del rànquing individual, esdevenint la setena tennista en ser número 1 sense guanyar un títol de Grand Slam. Va tancar la temporada en les WTA Finals, on es va venjar de Garcia però va ser superada per Wozniacki i Svitolina, impedint-li classificar-se per semifinals. Els també mal resultats de les altres contrincants li van permetre finalitzar la temporada com a número 1 però només per 40 punts d'avantatge. Tot i només guanyar un títol durant la temporada, va disputar quatre finals més, totes de grans torneigs, acumulant 45 victòries per 17 derrotes.

 
Halep celebrant el seu primer títol de Grand Slam (2018).

Va començar la temporada 2018 novament a Shenzhen on va guanyar el doblet, primer títol individual de la temporada i primer títol de dobles del seu palmarès, amb Irina-Camelia Begu com a parella. Aquest bon inici va tenir continuïtat a l'Open d'Austràlia. Malgrat haver de superar punts de partit en contra en tercera ronda contra Lauren Davis, que va durar 3:45 hores i va igualar el rècord de nombre de jocs disputats en un partit amb un total de 48, es va classificar per primer cop a la final d'aquest torneig. En la seva tercera final de Grand Slam, aquesta vegada davant Wozniacki, va patir una nova derrota.[17] A banda del títol, Wozniacki també la va apartar del número 1 del rànquing individual. A continuació va participar en el torneig de Doha però va abandonar abans de semifinals per una lesió al peu dret, però igualment això li va permetre recuperar el número 1 un mes després. A Indian Wells també va arribar a semifinals, superada per Naomi Osaka, mentre que a Miami fou eliminada en tercera ronda per Radwańska. El primer partit sobre terra batuda fou en la Fed Cup contra Suïssa, en la qual va guanyar els dos partits individuals i van superar la primera ronda del Grup Mundial. A continuació va disputar els torneigs de Stuttgart i Madrid amb derrota en quarts de final davant CoCo Vandeweghe i Plíšková. En canvi, a Roma va avançar fins a la final en una repetició de l'edició anterior, i novament Svitolina va reeditar el títol. Al Roland Garros i per segona temporada consecutiva es va plantar a la final, i finalment va guanyar el títol a la quarta final de Grand Slam que disputava després de derrotar Sloane Stephens.[18] A continuació ja va entrar directament al torneig de 2018 sense disputar cap torneig previ de preparació, però fou eliminada en tercera ronda en mans de Hsieh Su-wei. Va descansar durant unes setmanes per tornar al circuit a Mont-real, on es va imposar a Stephens en la final per guanyar el tercer títol de l'any. La setmana següent va disputar el torneig de Cincinnati avançant també a la final, però en aquesta ocasió va ser superada per Kiki Bertens. Aquests bons resultats no es van reflectir en el US Open, on per sorpresa va ser derrotada per Kaia Kanepi tot just en primera ronda. A la tardor va patir diversos problemes físics que li van impedir rendir adequadament, va caure en primera ronda de Wuhan davant Cibulková i es va retirar en primera ronda a Pequín. Malgrat aquests mals resultats, va acumular suficients punts per assegurar-se el primer lloc del rànquing individual per segon any consecutiu, i va preferir no disputar les WTA Finals per precaució. En finalitzar l'any, Darren Cahill, el seu entrenador dels darrers tres anys, va decidir acabar amb la seva col·laboració per problemes familiars, de manera que va començar la següent temporada sense entrenador oficial.[19]

Palmarès: 19 (18−1)Modifica

Individual: 34 (18−16)Modifica

Llegenda
Grand Slam (1−3)
WTA Tour Championships /
WTA Finals (0−1)
WTA Tournament of Champions /
WTA Elite Trophy (1−0)
Premier Mandatory (3−3)
Premier 5 (5−5)
Premier (3−3)
International (7−2)
Títols per superfície
Dura (10−7)
Gespa (1−0)
Terra batuda (7−9)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 1 de maig de 2010   Fes, Marroc Terra batuda   Iveta Benešová 4−6, 2−6
Finalista 2. 24 d'abril de 2011   Fes (2) Terra batuda   Alberta Brianti 4−6, 3−6
Finalista 3. 26 de maig de 2012   Brussel·les, Bèlgica Terra batuda   Agnieszka Radwańska 5−7, 0−6
Guanyadora 1. 15 de juny de 2013   Nuremberg, Alemanya Terra batuda   Andrea Petkovic 6−3, 6−3
Guanyadora 2. 22 de juny de 2013   's-Hertogenbosch, Països Baixos Gespa   Kirsten Flipkens 6−4, 6−2
Guanyadora 3. 14 de juliol de 2013   Budapest, Hongria Terra batuda   Yvonne Meusburger 6−3, 6−7(7), 6−1
Guanyadora 4. 24 d'agost de 2013   New Haven, Estats Units Dura   Petra Kvitová 6−2, 6−2
Guanyadora 5. 20 d'octubre de 2013   Moscou, Rússia Dura (i)   Samantha Stosur 7−6(2), 6−2
Guanyadora 6. 3 de novembre de 2013   Tournament of Champions, Sofia, Bulgària Dura (i)   Samantha Stosur 2−6, 6−2, 6−2
Guanyadora 7. 16 de febrer de 2014   Doha, Qatar Dura   Angelique Kerber 6−2, 6−3
Finalista 4. 11 de maig de 2014   Madrid, Espanya Terra batuda   Maria Xaràpova 1−6, 6−2, 6−3
Finalista 5. 7 de juny de 2014   Roland Garros, França Terra batuda   Maria Xaràpova 4−6, 7−6(5), 4−6
Guanyadora 8. 13 de juliol de 2014   Bucarest, Romania Terra batuda   Roberta Vinci 6−1, 6−3
Finalista 6. 26 d'octubre de 2014   WTA Finals, Singapur Dura (i)   Serena Williams 3−6, 0−6
Guanyadora 9. 10 de gener de 2015   Shenzhen, Xina Dura   Timea Bacsinszky 6−2, 6−2
Guanyadora 10. 21 de febrer de 2015   Dubai, Emirats Àrabs Units Dura   Karolína Plíšková 6−4, 7−6(4)
Guanyadora 11. 22 de març de 2015   Indian Wells, Estats Units Dura   Jelena Janković 2−6, 7−5, 6−4
Finalista 7. 16 d'agost de 2015   Toronto, Canadà Dura   Belinda Bencic 6−7(5), 7−6(4), 0−3 i retirada
Finalista 8. 23 d'agost de 2015   Cincinnati, Estats Units Dura   Serena Williams 3−6, 6−7(5)
Guanyadora 12. 7 de maig de 2016   Madrid Terra batuda   Dominika Cibulková 6−2, 6−4
Guanyadora 13. 17 de juliol de 2016   Bucarest (2) Terra batuda   Anastasija Sevastova 6−0, 6−0
Guanyadora 14. 31 de juliol de 2016   Mont-real Dura   Madison Keys 7−6(2), 6−3
Guanyadora 15. 13 de maig de 2017   Madrid (2) Terra batuda   Kristina Mladenovic 7−5, 6−7(5), 6−2
Finalista 9. 21 de maig de 2017   Roma, Itàlia Terra batuda   Elina Svitolina 6−4, 5−7, 1−6
Finalista 10. 10 de juny de 2017   Roland Garros (2) Terra batuda   Jelena Ostapenko 6−4, 4−6, 3−6
Finalista 11. 8 d'octubre de 2017   Pequín, Xina Dura   Caroline Garcia 4−6, 6−7(3)
Guanyadora 16. 6 de gener de 2018   Shenzhen (2) Dura   Kateřina Siniaková 6−1, 2−6, 6−0
Finalista 12. 27 de gener de 2018   Open d'Austràlia, Austràlia Dura   Caroline Wozniacki 6−7(2), 6−3, 4−6
Finalista 13. 20 de maig de 2018   Roma (2) Terra batuda   Elina Svitolina 0−6, 4−6
Guanyadora 17. 9 de juny de 2018   Roland Garros Terra batuda   Sloane Stephens 3−6, 6−4, 6−1
Guanyadora 18. 13 d'agost de 2018   Mont-real (2) Dura   Sloane Stephens 7−6(6), 3−6, 6−4
Finalista 14. 19 d'agost de 2018   Cincinnati (2) Dura   Kiki Bertens 6−2, 6−7(6), 2−6
Finalista 15. 16 de febrer de 2019   Doha Dura   Elise Mertens 6−3, 4−6, 3−6
Finalista 16. 11 de maig de 2019   Madrid (2) Terra batuda   Kiki Bertens 4−6, 4−6

Períodes com a número 1Modifica

Núm. Precedida per Dates Succeïda per Setmanes Acumulat
1.   Garbiñe Muguruza 09/10/2017 − 27/01/2018   Caroline Wozniacki 16 16
2.   Caroline Wozniacki 26/02/2018 − 27/01/2019   Naomi Osaka 48 64

Dobles: 2 (1−1)Modifica

Llegenda
Grand Slam (0−0)
WTA Tour Championships /
WTA Finals (0−0)
Premier Mandatory (0−0)
Premier 5 (0−1)
Premier (0−0)
International (1−0)
Títols per superfície
Dura (1−1)
Gespa (0−0)
Terra batuda (0−0)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 25 d'agost de 2016   Mont-real, Canadà Dura   Monica Niculescu   Ielena Vesninà
  Iekaterina Makàrova
3−6, 6−7(5)
Guanyadora 1. 6 de gener de 2018   Shenzhen, Xina Dura   Irina-Camelia Begu   Barbora Krejčíková
  Kateřina Siniaková
1−6, 6−1, [10−8]

TrajectòriaModifica

IndividualModifica

Torneig 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Títols V – D
Grand Slam
Open d'Austràlia A Q 3R 1R 1R QF QF 1R 1R F 4R 0 / 9 19 – 9
Roland Garros Q 1R 2R 1R 1R F 2R 4R F G QF 1 / 10 28 – 9
Wimbledon A Q 2R 1R 2R SF 1R QF QF 3R G 1 / 9 24 – 8
US Open A 1R 2R 2R 4R 3R SF QF 1R 1R 2R 0 / 10 17 – 10
Victòries−Derrotes 0−0 0−2 5−4 1−4 4−4 17−4 10−4 11−4 10−4 15−3 1 / 34 73 – 33
Altres
Jocs Olímpics No celebrat 1R No celebrat A No celebrat 0 / 1 0 – 1
WTA Finals A A A A A F RR RR RR A 0 / 4 6 – 8
Tournament of Champions A A A A G A A A A A 1 / 1 5 – 0
Estadístiques
Torneigs 2 9 22 24 23 19 18 18 18 15 166
Finals 0 1 1 1 6 5 5 3 5 6 33
Títols 0 0 0 0 6 2 3 3 1 3 18
Total Victòries−Derrotes 2−2 7−9 16−22 23−24 50−17 46−16 49−17 45−18 45−17 46−11 327 – 151
Rànquing a final d'any 210 81 53 47 11 3 2 4 1 1
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

GuardonsModifica

ReferènciesModifica

  1. Chiujdea, Silvana. «Simona Halep, după ce a primit titlul de cetăţean de onoare al Capitalei: Mă simt acasă în Bucureşti/ Criticile te motivează să fii mai bun» (en anglès). MediaFax.ro, 26-02-2018. [Consulta: 12 novembre 2018].
  2. «Getting to Know... Simona Halep» (en anglès). WTA, 02-05-2010. [Consulta: 21 maig 2010].
  3. «Simona Halep» (en romanès). SportMedia.
  4. «Tournament table» (en anglès). coretennis.net.
  5. Jones, Liz. «As a tennis star admits reducing her bust to improve her game... Breast reduction boosted my career but didn't bring me happiness» (en anglès). Daily Mail, 28-06-2011. [Consulta: 24 novembre 2018].
  6. Thomas, Louisa. «Match Striker: The Increasingly Unclassifiable, Increasingly Unstoppable Simona Halep» (en anglès). Grantland.com, 29-05-2014. [Consulta: 2 novembre 2015].
  7. «Most Improved Player Of The Year: Simona» (en anglès). WTA, 21-11-2013. [Consulta: 8 novembre 2015].
  8. «E oficial! Simona Halep a intrat de azi în Top 10 WTA» (en romanès). CityNews.ro, 27-01-2014. [Consulta: 14 novembre 2015].
  9. «French Open 2014 Final: 5 facts about Simona Halep» (en anglès). WTA, 07-06-2014. [Consulta: 14 novembre 2015].
  10. Lines, Chris. «Halep routs Serena Williams at WTA Finals» (en anglès). Yahoo! News, 22-10-2014. [Consulta: 20 novembre 2015].
  11. «Serena Williams beats Simona Halep to win fifth WTA Finals» (en anglès). BBC, 26-10-2014. [Consulta: 20 novembre 2015].
  12. Nguyen, Courtney. «Simona Halep opens up about split from coach Wim Fissette» (en anglès). Sports Illustrated, 11-11-2014. [Consulta: 18 agost 2017].
  13. Nguyen, Courtney. «Halep hires new coach, Thomas Hogstedt to serve as consultant» (en anglès). Sports Illustrated, 24-11-2014. [Consulta: 18 agost 2017].
  14. «Halep & Cahill Make It Official For 2016» (en anglès). WTA, 05-11-2015. [Consulta: 18 agost 2017].
  15. «Milos Raonic, Simona Halep withdraw from Olympics, citing Zika» (en anglès). ESPN, 15-07-2016. [Consulta: 12 agost 2017].
  16. «Muguruza blitzes way to Cincy title, denies Halep No.1 ranking» (en anglès). WTA, 20-08-2017. [Consulta: 12 gener 2018].
  17. Newbery, Piers. «Australian Open: Caroline Wozniacki beats Simona Halep to win first Grand Slam title» (en anglès). BBC, 27-01-2018. [Consulta: 18 novembre 2018].
  18. Briggs, Simon. «Simona Halep fights back from set and break down to end grand slam drought in Paris» (en anglès). The Telegraph, 09-06-2018. [Consulta: 18 novembre 2018].
  19. Kane, David. «Cahill announces split from WTA World No.1 Halep following stellar 2018 season» (en anglès). WTA, 09-11-2018. [Consulta: 24 novembre 2018].
  20. «2018 WTA Player of the Year: Simona Halep» (en anglès). WTA, 19-10-2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
  21. «Novak Djokovic y Simona Halep, los Mejores de 2018 para la ITF» (en espanyol). Mundo Deportivo, 13-12-2018. [Consulta: 13 desembre 2018].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simona Halep