Sindicatura de Comptes de les Illes Balears

La Sindicatura de Comptes de les Illes Balears és l'òrgan al qual correspon la fiscalització externa de l'activitat econòmica, financera i comptable del sector públic de les Illes Balears.

Infotaula d'organitzacióSindicatura de Comptes de les Illes Balears
Dades
Tipusentitat fiscalitzadora
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Aquest organisme té el seu origen en els "oydors de comptes", institució el naixement de la qual és paral·lel al de la instauració del Regne de Mallorca, que va comportar la introducció de modalitats municipals establertes a les comunitats políticament i socialment més avançades, com és el cas de Montpeller, Marsella i Gènova, que varen participar en la conquesta i en la repoblació de Mallorca, i que es varen organitzar aquí segons el model de democràcia comunal implantat a les seves comunitats d'origen.

El principal punt de referència és la creació del municipi de la Ciutat de Mallorca, mitjançant el privilegi del dia 27 de juliol del 1249, atorgat pel rei En Jaume I, el qual instaura els jurats i concedeix la facultat per a recaptar imposts. Aquesta darrera prerrogativa va determinar el desenvolupament de tot un sistema de finances al Regne de Mallorca, destinat a satisfer la creixent despesa pública caracterÌstica dels segles XIV i XV.

La funció dels "oydors de comptes" va anar ampliant-se i perfilant-se al llarg del segle XIV, amb l'autorització del rei Sanç de Mallorca, en el 1315, i a les successives pragmàtiques dels anys 1380, 1387 i 1393, que disposaven, entre altres temes, que la competència per a elegir els "oydors de comptes", a l'àmbit insular, corresponia al Gran e General Consell, en acord adoptat per consens o mitjançant majoria de dos terços dels consellers assistents, la comesa dels quals era de fiscalitzar els comptes del "clavari" i dels qui haguessin administrat fons de la comunitat insular. S'establí també la col·laboració d'un escrivà i s'arribà fins i tot a fixar la remuneració dels "oydors de comptes".

Posteriorment, durant el segle XV, les pragmàtiques del 1440, del 1447 i del 1451 varen estructurar definitivament aquesta institució, i establiren, entre altres particularitats, la fórmula de jurament i promesa -jurau e prometeu- davant el governador o el lloctinent general del Regne de Mallorca (en funcions d'àlter ego del rei), d'aplicar la normativa vigent i d'acomplir amb lleialtat el seu ofici.

És patent que els "oydors de comptes" varen ser una institució políticament i socialment important en els tres nivells de l'administració comunitària del Regne -els municipis, el Sindicat de la Part Forana i el Gran e General Consell- i conformaren un peculiar i, per al seu temps, progressista i racional servei auditor, que va mantenir-ne la vigència fins a l'aplicació en el 1718 del Decret de Nova Planta de govern.

RegulacióModifica

La Sindicatura de Comptes està recollida en l'article 82 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007 (en la redacció donada per la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer), i es regula per la Llei 4/2004, de 2 d'abril, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears (publicada al BOIB núm. 50, de 10/04/2004). La mateixa Sindicatura es va dotar d'un Reglament de règim interior, aprovat per acord de la Comissió d'Hisenda i Pressuposts del Parlament de les Illes Balears de 26 d'abril de 2005 (BOIB núm. 78, de 21/05/2005).

OrganitzacióModifica

ConsellModifica

El Consell és l'òrgan superior de la Sindicatura, i està integrat pel síndic major, que el presideix, els síndics i el secretari general, que actua amb veu però sense vot. Les reunions del Consell tenen caràcter reservat, i s'han de dur a terme sempre amb la convocatòria prèvia del síndic major, per iniciativa pròpia o quan ho sol·liciti de manera raonada algun dels membres.

Síndic majorModifica

El síndic major és nomenat pel president de la Comunitat Autònoma, d'entre els síndics elegits pel Parlament, a proposta del Consell de la Sindicatura. Exerceix, entre d'altres, les funcions de representació de la institució davant qualsevol instància o administració, i la direcció superior del personal.

SíndicsModifica

Els síndics són els òrgans unipersonals de la Sindicatura encarregats de dirigir les actuacions de control extern de les àrees que els hagin estat assignades. Actualment existeixen tres àrees: Àrea de Consells Insulars i d'Entitats Locals, Àrea de l'Administració de la Comunitat Autònoma, i Àrea d'Organismes, Entitats i Empreses Públiques.

Secretari generalModifica

El secretari general és l'òrgan encarregat de donar assistència tècnica i administrativa a la resta d'òrgans de la Sindicatura.

Composició actualModifica

  • Síndic major: Hble. Sr. Pere Antoni Mas Cladera
  • Síndic: Hble. Sr. Maties Tugores Ferrer
  • Síndic: Hble. Sr. Bernardo A. Salvà Alloza
  • Secretària general: Il·lma. Sra. Catalina Rotger Fullana

FuncionsModifica

Són funcions de la Sindicatura de Comptes:

  • La fiscalització externa de l'activitat economicofinancera i comptable del sector públic de les Illes Balears a l'efecte de determinar la seva fiabilitat, així com la seva regularitat, legalitat, eficàcia, eficiència i economia. A tal fi, s'entén com a sector públic:
  1. L'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
  2. Els consells insulars i les entitats locals radicades a les Illes Balears.
  3. La Universitat de les Illes Balears.
  4. Qualsevol organisme, ens, entitat, fundació o empresa amb participació majoritària o domini efectiu, directe o indirecte, d'alguna de les entitats esmentades, independentment que es regeixin pel dret públic o privat.
  • La instrucció de procediments jurisdiccionals per delegació del Tribunal de Comptes en els termes prevists en la seva Llei orgànica.
  • La funció consultiva en relació amb els criteris a aplicar als supòsits concrets de la seva funció fiscalitzadora.

La Sindicatura també té competències per fiscalitzar la comptabilitat dels processos electorals autonòmics (Parlament de les Illes Balears i consells insulars).

Enllaços externsModifica