El sistema horari de 6 hores, també conegut com a la italiana (o a la romana) és una convenció per mesurar el temps, segons la qual el dia es compta des de l'Avemaria del vespre (aproximadament una mitja hora després de l'ocàs, quan acaba el crepuscle) fins al successiu de l'endemà, i es divideix en quatre períodes de sis hores.[1]
Rellotge de sis hores del Palau del Quirinal de Roma.
Aquests rellotges mostren un tipus de esferade rellotge que només arriba fins a les sis en punt. Es troben principalment a Itàlia, particularment al Laci, en rellotges instal·lats en edificis religiosos i públics del segle XVI al segle xix.[2]
El dial té sis números (generalment números romans) disposats en el sentit de les agulles del rellotge, amb el 6 col·locat a la part superior. Té una sola busca, que completa quatre girs al dia, dividint així una jornada completa en quatre intervals de sis hores.[1][2] La tradició d'hores itàliques comença el compte horari aproximadament mitja hora després del capvespre.[3] En un rellotge de sis hores, la busca es col·loca al número 6 en aquell moment. Amb aquest funcionament, la seva correspondència amb l'alba, el migdia o la mitjanit depèn de l'estació. Un rellotge d'aquest tipus s'ha d'ajustar periòdicament amb el crepuscle.[4]
El sistema horari itàlic que inicia el dia mitja hora després de la posta del sol, va ser introduït per l'Església catòlica al segle XIII i després es va estendre per tota la península itàlica, gaudint de particular èxit als Estats Pontificis.[5] Els primers rellotges mecànics mostraven dials dividides en vint-i-quatre parts, sonant cada hora els seus corresponents tocs de campana.[6] Els rellotges de sis hores apareixen cap al segle XVI [7]com a simplificació dels de 24, requerint menys tocs de campana i un mecanisme més simple i fàcil de llegir.[8] Durant la Campanya d'Itàlia (1800) de Napoleó Bonaparte a començaments del segle XIX, una gran part dels rellotges de 6 hores existents van ser substituïts per rellotges de dotze hores com els actuals.[9][10]
Llista dels rellotges de sis hores coneguts, visibles a campanars, façanes d'esglésies, torres i palaus, presents sobretot en territori italià. La llista es presenta en ordre alfabètic per regions.