Sittacene

Sittacene fou una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, dins la satrapia de Babilònia. A la inscripció de Bisutun (Behistun) aperiex una satrapia de nom Sattagídia (antic persa Thataguš, país de les cent vaques), però encara que es pensava que era Sittacene s'ha comprovat que no era així. Estava formada per les àrees a l'est del Tigris a la rodalia del riu Physcus (modern Nahr al-ʿUzaym) i cap al sud fins a Susiana. El límit provincial amb la satrapia de Mèdia devia estar al Diyala superior i el Karkeh. Agafava el nom de la ciutat de Sittace, que Plini situa entre Chalonitis, Persis i Mesene i entre Arbelitis i Palestina. Altres ciutats importants eren Sabata i Antioquia de Sittacene. Probablement fou el districte després anomenat Apolloniatis per Estrabó (xi. p. 524), que tocava a la Susiana (xv. p. 732); Quint Curti l'anomena Satrapene. Amb els selèucides s'hi van establir colons de Beòcia. (Diòdor de Sicília, xvii 110).

Infotaula de geografia políticaSittacene

Localització

Apolloniatis fou un districte del sud de l'Imperi Persa, proper a la satrapia de Susiana, de situació desconeguda però proper a la Sittacene, i que podria ser aquesta mateixa regió. Apolloniatis és esmentada per Estrabó (xi. p. 524).