Obre el menú principal

Societat Anònima Cros fou una empresa química catalana, una de les principals d'Espanya al llarg de tot el segle XX fins a la dècada de 1980. Es fusionà amb la Unión de Explosivos de Rio Tinto el 1989, donant lloc a Ercros.

Infotaula d'organitzacióSocietat Anònima Cros
Dades bàsiques
Tipus entitat negoci i empresa
Forma jurídica societat anònima
Història
Fundació 1904
Fundadors Amadeo Cros i Nubiola
Dissolució 1989
Activitat
Organització i govern
Seu central 
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

OrígensModifica

L'empresa Cros fou fundada originalment el 1817 per Francesc Cros a Sants amb la raó social Francesc Cros i Companyia.[1] Els Cros procedien de França, es desconeixen els motius de la seva vinguda a Espanya, segons la família fou per motius polítics, però sens dubte Francesc, nascut a Montpeller, disposava de prou recursos econòmics i tecnologia com per instal·lar-hi una fàbrica.[2] Aquesta societat primigènia fou transformada pel seu fill Joan Cros i Possel el 1831-33 i de nou el 1844.[1]

Amadeu CrosModifica

Més endavant passà a mans d'Amadeu Cros, que va constituir una nova societat amb el seu nom el 1866 i fou qui instal·là la fàbrica a Badalona el 1874. Fou novament transformada a inici de segle, el 1904 es crea l'anomenada Societat Anònima Cros.[1] La nova societat comptà amb un capital inicial de 7,5 milions de pessetes. La seva activitat es multiplicà gràcies a la segona onada de la revolució industrial, el seu primer any obtingué uns beneficis de 409.000 pessetes, i amb els anys la xifra augmentà: el 1920 el seu capital era de 20 milions i la rendibilitat de 4 milions; el 1947 el capital era de 200 milions i els guanys de 34 milions de pessetes.[2]

A la primera meitat de segle, al mercat espanyol només tenia un únic competidor, la Unión Española de Explosivos, fundada el 1896. La Cros fou una societat puntera a la borsa, tot i que els primers consells d'administració estigueren en mans d'unes poques famílies de l'alta burgesia amb interessos en el sector tèxtil i bancari. Pel que fa la seva direcció, els primers estatuts de l'empresa fixaren que Amadeu Cros (1906-1916) seria el seu president mentre així ho volgués, i se li assignaren 30.000 pessetes anuals de forma vitalícia, a banda del rendiment de les seves accions. Més endavant, es va introduir el sistema de l'elecció anual del president. A banda del seu fundador, en foren presidents Eduard Maristany i Gibert (1916-1941), Francesc Ripoll i Fortuño (1941-1958) o Josep Valls i Taberner (1958-1965).[2]

CreixementModifica

 
La seu de l'empresa al passeig de Gràcia, edificada el 1930[3]

L'empresa cresqué durant el període de la Primera Guerra Mundial, que permeté expandir el mercat interior a causa de l'anul·lació de les importacions, i amb el canvi a les zones rurals, es començà a lucrar amb l'augment vertiginós de la venda d'adobs agrícoles. El 1926 s'incorpora un soci francès, l'Union Espagnole de Fabriques d'Engrais de Produits Chimiques et de Superphosphates, representada per Crèdit i Docks, que tenia la seva seu a París. Aquesta societat va rebre el seu paquet d'accions i aportà a l'empresa les seves factories de València, Alacant i Màlaga, valorades en 6,4 milions de pessetes. El mateix any, l'empresa va acordar la seva primera emissió d'obligacions, un total de 60.000 títols de 500 pessetes al 6% d'interès.[2]

El breu incís de la guerra civil espanyola provocà que les fàbriques quedessin entre els dos bàndols: Badalona, València i Alacant amb els republicans, i Màlaga i Sevilla amb els nacionals. El president del consell decidí domiciliar-se a Burgos. Tanmateix, la postguerra significà una gran expansió comercial: la importació de fosfats arribà a les 542.000 tones (1931-1935), però es va reduí a 231.000 (1941-1945), i malgrat que el país estava en la ruïna, es venia tot i a preus alts. Tant és així que el 1946, la Cros va arribar a tenir un capital de 200 milions de pessetes i durant molts anys va gaudir d'una plàcida situació econòmica. Amb la Unión Española de Explosivos el 1947 crearen Productos Químicos Ibéricos per repartir-se els mercats i senyalar les seves àrees d'influència, la col·laboració anà en augment i el 1966 fins i tot tenien plans d'inversió comuns i organitzaven conjuntament la comercialització dels seus productes, arribant a un consens per arribar a acords més concrets sense arribar mai a produir-se una fusió, perquè ambdós exigien ostentar la presidència del teòric futur grup.[2]

Cros tingué fàbriques a les següents poblacions: Badalona, Flix, Lleida, València, Palma, Madrid, Sevilla, Santander, la Corunya i Màlaga. A més, era part majoritària d'altres societats com l'empresa naviliera Transportes, Aduanas y Consignaciones (TAC), Agrocros, de productes químics agrícoles, Combustibles de Fabero de mines de carbó, la farmacèutica Doctor Andreu, l'elèctrica Electrometal·lúrgica de l’Ebre, o la de fertilitzants Indústries Químiques de Tarragona.[2]

Vers la fusióModifica

Amb la fusió de la Unión Española amb la Compañía de Minas de Riotinto el 1969, la Cros es veié superada per molt pel que fa a competència i facturació, el 1987 el grup resultant de la fusió, Unión Explosivos Riotinto (ERT), quintuplicava en guanys a Cros. A més, el mercat s'enrarí, els preus eren els que s'autoritzaven des del govern i la creació de l'empresa pública d'adobos, Enfersa, tampoc fou vista amb bons ulls.[2] Paral·lelament, als anys setanta bona part del control de la societat anà a parar a mans d'una empresa italogrega, i el 1972 del Banco de Santander. Les fortes pèrdues provocades per l'activitat dels fertilitzants abocaren l'empresa una major diversificació i al tancament de les fàbriques d'Alacant i Sant Carles de la Ràpita. Finalment, el 1989 es fusionà amb la Unión de Explosivos Rio Tinto S.A., que donà lloc a Ercros.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Cros». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 febrer 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Missé, Andreu; Vidal-Folch, Xavier «Cros, el mascarón de proa». El País, 23-09-1987.
  3. Edifici Cros a poblesdecatalunya.cat