Sophus Bugge

Elseus Sophus Bugge (Larvik, 5 de gener de 1833 – 8 de juliol de 1907) va ser un destacat filòleg i lingüista noruec. El seu treball acadèmic va ser dirigit a l'estudi de les inscripcions rúniques i la filologia nòrdica. Bugge és més conegut per les seves teories i el seu treball sobre alfabet rúnic, l' Edda poètica i Edda prosaica.

Sophus Bugge

Biografia
Naixement	5 gener 1833 Larvik (Noruega)
Mort	8 juliol 1907 (74 anys) Tynset (Noruega)
Sepultura	cementiri del Nostre Salvador
Activitat
Camp de treball	Lingüística, filologia i llengües indoeuropees
Ocupació	lingüista, runòleg, crític literari, professor d'universitat, historiador de la literatura
Ocupador	Universitat d'Uppsala
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (associat estranger) (1902–1907) Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats Reial Societat d'Arts i Ciències de Göteborg Acadèmia Bavaresa de Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres Societat Reial de Lletres i Ciences de Noruega Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Família
Fills	Alexander Bugge, Johanna Bugge Berge
Premis Reial Orde Noruec de Sant Olaf
Signatura

Antecedents

Elseus Sophus Bugge va néixer a Larvik, al comtat de Vestfold, Noruega. Els seus avantpassats havien estat comerciants, propietaris i capitans de Larvik durant diverses generacions. Bugge va ser cand.mag. (1857) i investigador en lingüística comparada i sànscrit (1860). Va ser educat a Cristiania, Copenhaguen i Berlín.

Carrera

En 1866 va esdevenir professor de filologia comparada, comparativa de lingüística indoeuropea i nòrdic antic a la Universitat de Cristiania ara Universitat d'Oslo. A més de recollir cançons populars i traduccions noruegues i escriptura en inscripcions rúniques, va fer importants contribucions a l'estudi de les llengües celtes, romàniques, osc, umbre i etrusc. El seu treball científic va ser fonamental per a la filologia nòrdica i la investigació rúnica.

En el seu 1880 treball Els estudis sobre l'origen dels contes mitològics i heroics nòrdics Bugge va teoritzar que gairebé tots els mites en la literatura del nòrdic antic deriven de conceptes cristians i clàssics tardans. Les teories de Bugge han estat rebutjades vehementment, però han tingut alguna influència.

Bugge va ser l'autor d'un gran nombre de llibres sobre filologia i folklore. La seva obra principal, una edició crítica de l'Edda poètica (Norrœn Fornkvæði), va ser publicada a Cristiania en 1867. Va mantenir que els poemes i sagues eddiques eren fonamentades en tradicions cristianes i llatines importades a la literatura escandinava a través d'Anglaterra. Els seus escrits també inclouen Gamle Norske Folkeviser (1858), una col·lecció cançons folklòriques del nòrdic antic; Bidrag til den ældste skaldedigtnings historie (Christiania, 1894); Helge-digtene i den Ældre Edda (Copenhagen, 1896, Eng. trans., La Llar dels Poemes Eddics, 1899); Norsk Sagafortælling og Sagaskrivning i Island (Christiania, 1901), i alguns llibres sobre inscripcions rúniques.

Des de 1902 la visió de Bugge era tan pobre que gairebé no podia llegir. El professor i lingüista Magnus Olsen, assistent i successor de Bugge, llegiria i descriuria nous descobriments d'inscripcions. Els treballs finals de Bugge sobre inscripcions rúniques originals no es van completar abans que morís. Van ser publicats entre 1910 i 1913 gràcies als esforços del professor Olsen.

Honors

Bugge va ser membre de la Societat Científica de Cristiania (ara Acadèmia Noruega de Ciències) des de 1858 (vice president el 1884), de la Societat Reial Científica Noruega a Trondheim (1865) i altres societat estrangeres. Va ser doctor honorari a la Universitat d'Uppsala en 1877. També fou nomenat cavaller (1877), comandant (1890) i Gran Creu (1896) de la Reial Orde Noruec de Sant Olaf.

Vida personal

Bugge es va casar el 1869 amb Karen Sophie Schreiner (1835–1897). El seu fill Alexander Bugge va ser un notable historiador.

Obres seleccionades

• Gamle norske Folkeviser (1858)
• Norrøne Skrifter af sagnhistorisk Indhold (1864–73)
• Norrœn Fornkvæði (1867)
  • Fortale XLVI: Argument contra Hrafna-galdr Óðins.
• Studier over de nordiske Gude- og Heltesagns Oprindelse. Første Række (1881–89)
• Om Runeindskrifterne paa Rök-stenen i Östergötland og paa Fonnaas-Spænden fra Rendalen i Norge, Stockholm (1888)
• Bidrag til den ældste Skaldedigtnings Historie (1894)
• Hønen-Runerne fra Ringerike, hf. 1 i Norges Indskrifter med de yngre Runer (1902)
• Runerne paa en sølvring fra Senjen, hf. 2 i Norges Indskrifter med de yngre Runer (1906)
• Norges Indskrifter med de ældre Runer. Indledning: Runeskriftens Oprindelse og ældste Historie (amb M. Olsen), (pòstum) 1905–13
• Der Runenstein von Rök in Östergötland (amb M. Olsen), (pòstum) 1910

Referències

• Simek, Rudolf (2007) translated by Angela Hall. Dictionary of Northern Mythology. D.S. Brewer. ISBN 0-85991-513-1

Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.