La stanleyita és un mineral de la classe dels sulfats. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i la seva fórmula és: (V4+O)(SO4)·6H2O. Va ser descobert l'any 1980 a la seva localitat tipus: mina Ragra, Huayllay, Pasco, al Perú. Va ser anomenada així per Henry Morton Stanley (1841-1904), periodista i explorador britànic. Es forma en zones d'alteració de menes de vanadi. El mineral tipus es conserva al museu Smithsonian.[1][2]

Infotaula de mineralStanleyita
Fórmula química(V4+O)(SO4)·6H2O
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.DE.50
Nickel-Strunz 9a ed.7.DE.50 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.05 modifica
Dana29.6.13.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic (monoclínic o triclínic)
Hàbit cristal·lícristalls de mida petita, eflorescències. Cristalls formats per evaporació de fluids.
Colorblau cel a verd
Duresa1 a 1,5
Color de la ratllablanca
Densitat1.95 g/cm3 (mesurada) 2.01 g/cm3 (calculada)
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA1980-042 modifica
Referències[1][2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stanleyita pertany a "07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar" juntament amb els següents minerals: mangazeïta, carbonatocianotriquita, cianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, osakaïta, wilcoxita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, volaschioita, zaherita, lautenthalita i camerolaïta.

ReferènciesEdit

  1. 1,0 1,1 «Stanleyite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juliol 2015].
  2. 2,0 2,1 «Stanleyite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 20 juliol 2015].