Viquipèdia

Steve Johnson (efectes)

Steve Johnson (nascut Steven Marcus Jacobs; 7 de febrer de 1960)[1] és un artista estatunidenc d'efectes especials la carrera del qual ha durat més de trenta anys. El seu treball ha aparegut en més de 20 pel·lícules, innombrables programes de televisió, parcs temàtics, anuncis publicitaris i vídeos musicals. Algunes de les seves creacions més conegudes inclouen Slimer per a Els caçafantasmes (1984), la seductora alienígena Sil per Species, espècie mortal (1995), la robòtica de Robin Williams per a L'home bicentenari (1999), i els braços de Doctor Octopus per a Spider-Man 2 (2004).[2]

Infotaula de personaSteve Johnson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 febrer 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Houston (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómaquillador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1980 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeLinnea Quigley (1990–1992)
Constance Zimmer (1999–2001) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webstevejohnsonfx.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0426272 TMDB.org: 97724 Modifica el valor a Wikidata

Primers anys

modifica

Johnson va néixer a Houston, Texas. Quan era nen, Johnson va veure pel·lícules de mostres de Universal i les pel·lícules de Hammer. Aquestes produccions el van inspirar a convertir-se en un artista d'efectes especials.[3] Les influències més importants de Johnson són Jack Pierce, Dick Smith i Rick Baker. Mentre encara anava a l'escola secundària, Johnson va conèixer un dels seus ídols, Rick Baker, i li va mostrar la seva cartera. Baker va reconèixer el talent de Johnson per resoldre problemes i més tard el va ajudar a aconseguir una feina amb el creador d'efectes Rob Bottin.[4]

Primers treballs

modifica

El primer treball de Johnson va ser amb el quatre vegades guanyador de l'Oscar Greg Cannom a The Galactic Connection, encara que la pel·lícula no es va estrenar. Després va treballar a Udols (1981) i dues pel·lícules més amb Rob Bottin,[4] després de les quals Rick Baker va contractar Johnson com a membre de l'equip d'efectes de maquillatge especial per a la superproducció de John Landis, Un home llop americà a Londres (1981).[5] El 1982, Johnson va treballar en el nou projecte d’Ivan Reitman, Els caçafantasmes, on va crear "Slimer", que és basat en John Belushi i el "bibliotecari fantasma".[6] El 1982, ell i l'artista d'efectes visuals Randall William Cook van ser contractats per Richard Edlund per crear i dirigir l'estudi d'efectes especials de maquillatge a Boss Films, on van crear personatges. per a pel·lícules com Poltergeist II (1986), Nit de por (1985) i Big Trouble in Little China (1986).[7]

XFX i Edge FX

modifica

Johnson va iniciar la seva pròpia empresa d'efectes el 1986 anomenada "Steve Johnson's XFX".[6] Més tard va ser rebatejada com a Edge FX. El 1989 Johnson va treballar a The Abyss,[8] dirigida per James Cameron, que es va convertir en una de les grans taquilleres de l'any. Va crear les criatures "extraterrestres" per al clímax de la pel·lícula.

Per a la pel·lícula de 1995 Species, els cineastes volien crear un personatge mig humà i mig alienígena anomenat Sil que no s'assemblava a cap que s'havia vist abans a la pantalla. Van portar l'artista H.R. Giger per crear la criatura en paper, Richard Edlund per a efectes visuals de captura de moviment (una forma d'art que encara estava en les primeres etapes) i Johnson per dissenyar i crear animatrònics per a les escenes que requerien que Sil fos física més que digital. La forma alienígena de Sil havia de tenir una versió animatrònica de cos sencer amb braços, caps i tors reemplaçables, així com un vestit de goma que pogués portar l'actriu Natasha Henstridge.[9]

Durant els anys de XFX i Edge FX, Johnson també va treballar en dues minisèries de Stephen King: The Stand (1994) [8] i The Shining (1997), pel qual va guanyar Premis Emmys. A més, la seva companyia va fer quatre temporades del programa de televisió Outer Limits, tres temporades de Stargate SG-1 i, finalment, va obrir un estudi a Vancouver anomenat Pacific Effects Group. També va crear il·lusions devastadores durant diverses temporades del programa de televisió A&E del mag Criss Angel, Mindfreak. L'any 2003, Johnson va escriure, produir i dirigir un curt anomenat Everloving, que es va presentar com a part del Festival de Cinema de Brooklyn.[10]

Rubberhead

modifica

El 2017 Johnson va publicar el primer volum de la seva sèrie de cinc volums "Rubberhead", que narra la seva carrera en efectes especials. El volum 1 va ser aclamat per la crítica i inclou centenars de fotografies dels més de trenta anys de carrera de Johnson. El volum 1 també inclou un pròleg de l'aclamat cineasta John Landis.[11]

El 2 d'abril de 2018 es va publicar el Kickstarter per a Rubberhead Volume II[12] i el 2 de maig de 2018 el projecte va acabar superant l'objectiu de finançament en 10.000 dòlars. El 7 de gener de 2019, Steve Johnson va anunciar als seus patrocinadors que s’havia completat el Vol. 2. Després de 2 anys i mig d'actualitzacions vagues i excuses, Steve Johnson va cessar tota comunicació amb els centenars de seguidors que van finançar el seu llibre.

A l'agost de 2023, les recompenses de la campanya, incloses les edicions de tapa dura i tova del llibre, encara no s'havien distribuït als 502 contribuents de Kickstarter, que van pagar 70.247 dòlars a Johnson; ni als compradors que van demanar el llibre a través de la botiga web de Johnson, tot i que una edició minorista havia estat disponible durant més d'un any.

Innovacions

modifica

Per a la pel·lícula Sang fresca (1992), Johnson va innovar unes lents de contacte que podien brillar i canviar de color a comanda sense efectes secundaris digitals. Eren lents esclerals recobertes amb silicona vidre i Scotchlite,[13] de manera que quan es projectaven llums, com les d'una roda de colors ells, els colors tornarien a rebotar cap a la càmera.[14]

Per El senyor de les il·lusions (1995), , el mestre de terror Clive Barker va exigir a Johnson que creés una criatura d'aspecte orgànic amb pell que pogués pulsar, moure's i transformar-se sense l'ús de fotografia stop-motion o altres tècniques com ara motlles que eren estàndards de la indústria en aquell moment. Així, Johnson va innovar una tècnica de fabricació de monstres amb Bill Bryan que utilitzava bosses de plàstic, envasos de iogurt antics, "slime" de metilcel·lulosa de colors i utilitzava la gravetat i el líquid com a propulsor. Aquesta tècnica és una que va modificar una i altra vegada, com per exemple per fer tentacles viscosos amb plàstic i goop per a les beines embrionàries a Species (1995).[2][15]

Vida personal

modifica

Johnson va estar casat amb l'actriu Linnea Quigley des de 1990 fins a 1992, i amb Constance Zimmer de 1999 a 2001. Durant els vuit anys de pausa de Johnson de la indústria cinematogràfica, va passar un any vivint a les remotes selves de Costa Rica,[3] a més de viure a Austin, Louisiana i les Smoky Mountains. Durant aquest temps va escriure tres llibres, i els seus efectes van ser perfilats en diverses altres publicacions. La carrera d'efectes de Johnson ha aparegut en llibres escrits per Anthony Timpone,[16] Thomas Morawetz,[17] i Rama Venkatasawmy.[18] Johnson també és instructor a la Stan Winston School of Character Arts.[19] L'1 de maig de 2015 es va estrenar el documental The Death of "Superman Lives": What Happened? dirigida per Jon Schnepp, sobre la pel·lícula cancel·lada de Tim Burton Superman Lives. Johnson va aparèixer al documental, ja que va ser l'artista principal d'efectes especials de la pel·lícula que treballava principalment en el vestit de regeneració "il·luminat" de Superman.[20] El 2016, va promocionar un llibre d'efectes especials i una biografia anomenada Rubberhead: Sex, Drugs and Special FX a Kickstarter.com. El primer dels 5 volums previstos.[21]

Premis i nominacions

modifica

Filmografia parcial

modifica

Johnson ha treballar a les següents pel·lícules:[2][7][27][28]

Referències

modifica
  1. ↑ Texas Birth Index, 1903-1997. Texas: Texas Department of State Health Services, microfiche roll number 1960_0008.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «'Make-Up Artist' Exclusive: Announcing Steve Johnson's New Shop». Make-up Artist Magazine. Arxivat de l'original el 2015-11-04. [Consulta: 30 desembre 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Back From the Abyss: Effects artist Steve Johnson returns after a six-year absence.». Make-up Artist Magazine, 18-07-2011, p. 40–41.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Rick Baker on making the Wolfman». CraveOnline Media. [Consulta: 7 gener 2015].
  5. ↑ «Steve Johnson-The Monster Maker Interview». Stan Winston School of Character Arts. [Consulta: 6 desembre 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Steve Johnson's XFX». Beckson Design. Arxivat de l'original el 2020-02-22. [Consulta: 30 desembre 2014].
  7. ↑ 7,0 7,1 «BREAKING NEWS: Boss Film Studios has closed its doors». Visual Effects Headquarters, 1997. [Consulta: 7 gener 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 Schnaufer, Jeff «FILM : Engendered 'Species' : XFX in Sun Valley sprinted to create an alien that would attract and repulse viewers.». Los Angeles Times, 07-07-1995 [Consulta: 30 desembre 2014].
  9. ↑ «Creating a New Species». Arxivat de l'original el 29 març 1997. [Consulta: 9 setembre 2013].
  10. ↑ «Everloving». Brooklyn Film Festival. [Consulta: 23 desembre 2014].
  11. ↑ Johnson, Steve. "Rubberhead: Sex, Drugs, and Special FX." California: Montauk Publishing, 2017.
  12. ↑ «Rubberhead Volume II». Kickstarter. [Consulta: 13 abril 2018].
  13. ↑ «Episode 26: The Master Rapture». [Consulta: 13 octubre 2016].
  14. ↑ Bene, Jason. «Late Night Classics – Innocent Blood». Killer Film, 25-04-2012. Arxivat de l'original el 2015-01-10. [Consulta: 7 gener 2015].
  15. ↑ Steve Johnson, Bill Bryan (performers) (2012). Make a Monster - Plastic Bag Technology (DVD). Stan Winston School of Character Arts. ASIN B00AID1JCM. 
  16. ↑ Timpone, Anthony. Men, Makeup, and Monsters: Hollywood's Masters of Illusion and FX. New York: St. Martin's Press, 1996.
  17. ↑ Morawetz, Thomas. Making Faces, Playing God: Identity and the Art of Transformational Makeup. Texas: University of Texas Press, 2001.
  18. ↑ Venkatasawmy, Rama (2012). The Digitization of Cinematic Visual Effects: Hollywood's Coming of Age. New York: Lexington Books. ISBN 0739176218
  19. ↑ «Teachers». Stan Winston. [Consulta: 31 desembre 2014].
  20. ↑ «'The Death of 'Superman Lives'; What Happened?'to debut at London Comic Con». MCM London Comic Con. Arxivat de l'original el 2015-05-03. [Consulta: 2 maig 2015].
  21. ↑ «'RUBBERHEAD: Sex, Drugs and Special FX'». [Consulta: 5 novembre 2020].
  22. ↑ «1992 Saturn Award Winners». Locus: The Newspaper of the Science Fiction & Fantasy Field [Oakland, CA], 30.8, 391, agost 1993. ISSN: 0047-4959.
  23. ↑ «Academy of Science Fiction, Fantasy & Horror Films, USA. Date: October 20, 1994.». IMDb. [Consulta: 8 gener 2015].
  24. ↑ «46th Primetime Emmys Nominees and Winners». Academy Of Television Arts & Sciences. [Consulta: 30 desembre 2014].
  25. ↑ «28ed. Festival Internaciona de Cinema Fantàstic de Sitges (7/10 - 14/10)». Private Foundation Sitges International Film Festival of Catalonia. Arxivat de l'original el 2015-01-10. [Consulta: 31 desembre 2014].
  26. ↑ «49th Primetime Emmys Nominees and Winners». Academy Of Television Arts & Sciences. [Consulta: 30 desembre 2014].
  27. ↑ «Everloving». Brooklyn Film Festival. [Consulta: 23 desembre 2014].
  28. ↑ Newton, Steve. «Horror in Vancouver: Watching Helen Shaver give demonic birth in Poltergeist: The Legacy». Vancouver Free Press, 26-02-2014. [Consulta: 7 gener 2015].

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Steve_Johnson_(efectes)&oldid=33140018»