Sulayman ibn Yazid

Sulayman ibn Yazid fou ostikan d'Armènia vers el 788-795. Fou nomenat per Ubayd Allah ibn Mahdi (Avbethla a les fonts armènies), el germà de Harun al-Raixid al que aquest havia confiat l'administració del virregnat (ostikanat) d'Armènia (que incloïa l'Azerbaidjan, Geòrgia i Aghuània). Sembla que fou el primer que va residir a Partav (Bardaa) que va esdevenir de facto com a capital, sense que Dvin perdés aquesta condició oficialment (en endavant Dvin serà capital en alguns moments i Partav en altres, però cada vegada més aquesta darrera; Dvin conservava una ceca de monedes i al segle X encara hi havia un palau de l'ostikan a la ciutat idèntic al de Partav a Aghuània o al d'Ardabil a l'Azerbaidjan; encara a finals del segle IX s'esmenta algun ostikan residint a Dvin almenys temporalment)

Infotaula de personaSulayman ibn Yazid

Va tenir com a lloctinent general el seu gendre Ibn Doku (armeni Ipn Dolk), fill d'una esclava grega i d'un àrab que va ordenar apujar els impostos un 100%. A la mort del patriarca Esai I d'Elipatrush (vers 788 o 789) es va apoderar del tresor de la basílica. El nou patriarca Esteve va haver de pagar un rescat per les peces de litúrgia. Els pagaments abusius reclamats van empobrir la població. L'increment dels impostos va provocar l'emigració en massa dels armenis (791) dirigits per Shapuh Amatuni i el seu fill Haman Amatuni, que es van establir a territori romà d'Orient, i amb els quals va acabar el domini dels Amatuni a l'Aragadzotn (amb la capital Osakan) conservant només el districte de Maku com a vassalls dels Artsruní de Vaspurakan.

Vers el 793 els armenis de Kemakh (al Daranaliq, regió de l'Alt Eufrates) maltractats pels romans d'Orient, van entregar la ciutat als àrabs.

ReferènciesModifica