Supercross de Barcelona

El Supercross de Barcelona, abreujat SX de Barcelona, és una competició esportiva de Supercross en recinte cobert que se celebra, gairebé sempre al mes de novembre, al Palau Sant Jordi de Barcelona. Després de disputar-se anualment entre el 1990 i el 2008, la prova desaparegué del calendari fins que el 2018 es tornà a organitzar. L'any 2020 es tornà a suspendre, aquest cop a causa de la COVID-19.

Supercross de Barcelona
Logotip de l'edició del 2019
CategoriaSupercross
LlocPalau Sant Jordi, Barcelona
Catalunya Catalunya
Coordenades41° 21′ 48″ N, 02° 09′ 08″ E / 41.36333°N,2.15222°E / 41.36333; 2.15222
DataAl novembre
OrganitzadorR.P.M. Racing
Web oficialsupercrossbarcelona.com
Historial
1a Edició1990
Total d'edicions21
1r guanyadorEUA Ron Lechien
EUA Mike Kiedrowski
Darrer guanyadorEUA Justin Bogle
Darrera revisió: 4/03/2024

L'esdeveniment s'anomena oficialment Supercross Internacional de Barcelona, per bé que al llarg dels anys ha anat canviant de denominació en funció dels seus patrocinadors principals. Així, de 1990 a 1994 va dir-se Supercross Chesterfield de Barcelona, el 1995 i 1997 s'anomenà Supercross Fortuna de Barcelona, el 1996, Supercross Ciutat de Barcelona i del 2001 al 2008 el seu nom oficial era SX Telefónica Movistar Internacional.

Història modifica

La prova va ser creada el novembre de 1990 per l'empresa promotora barcelonina RPM Racing,[1] organitzadora entre d'altres del Trial Indoor de Barcelona. La intenció inicial dels organitzadors era introduir a Catalunya aquesta mena de proves, les quals gaudeixen de molta anomenada als EUA.

Al llarg dels anys el Supercross de Barcelona ha comptat amb la participació dels principals pilots internacionals, des dels reis de l'especialitat, nord-americans tots ells (Ron Lechien, Jeremy McGrath, Jeff Stanton...) fins a Campions del Món de motocròs de la talla de Stefan Everts, Jean-Michel Bayle, Sébastien Tortelli o Mickaël Pichon, sense oblidar els catalans Javier García Vico i Edgar Torronteras.

Característiques modifica

 
El Palau Sant Jordi, seu del Supercross de Barcelona

L'esdeveniment defuig l'esquema clàssic de mànegues classificatòries, semifinals i final, programant-se en comptes d'això tres finals absolutes en cada categoria, amb la qual cosa es viuen emocions intenses amb curses disputades al límit.[2]

A banda de les curses s'ofereixen espectacles complementaris: música, animadores, salts i altres,[2] amb la qual cosa el Supercross de Barcelona compta amb tots els ingredients per a passar una tarda esportiva i festiva de primer ordre, amb una durada de quasi tres hores d'espectacle non stop.[1]

Palmarès modifica

Font:[3]

Edicions I a V (dues jornades) modifica

Edició Data Final Primera Jornada Final Segona Jornada
Guanyador Segon Tercer Guanyador Segon Tercer
I 10-11 Nov. 1990   Ron Lechien
(Kawasaki)
  Pedro Tragter
(Suzuki)
  Bob Moore
(KTM)
  Mike Kiedrowski
(Kawasaki)
  Ricky Johnson
(Honda)
  Dean Matson
(Suzuki)
II 2-3 Nov. 1991   Jean-Michel Bayle
(Honda)
  Larry Ward
(Suzuki)
  Guy Cooper
(Suzuki)
  Jean-Michel Bayle
(Honda)
  Larry Ward
(Suzuki)
  Jeff Stanton
(Honda)
III 7-8 Nov. 1992   Jeremy McGrath
(Honda)
  Steve Lamson
(Honda)
  Jeff Stanton
(Honda)
  Jeff Stanton
(Honda)
  Tallon Vohland
(Suzuki)
  Steve Lamson
(Honda)
IV 20-21 Nov. 1993   Jeremy McGrath
(Honda)
  Stefan Everts
(Suzuki)
  Greg Albertyn
(Honda)
  Jeremy McGrath
(Honda)
  Greg Albertyn
(Honda)
  Steve Lamson
(Honda)
V 5-6 Nov. 1994   Steve Lamson
(Honda)
  Jeremy McGrath
(Honda)
  Doug Henry
(Honda)
  Fréderic Bolley
(Yamaha)
  Jeremy McGrath
(Honda)
  Doug Henry
(Honda)

Edicions VI a XIV (125cc / 250cc) modifica

Edició Data Final 125cc Final 250cc
Guanyador Segon Tercer Guanyador Segon Tercer
VI 5 Nov. 1995   Sébastien Tortelli
(Kawasaki)
  Serge Guidetty
(Honda)
  Philippe Dupasquier
(Yamaha)
  Jeremy McGrath
(Honda)
  Steve Lamson
(Honda)
  Larry Ward
(Yamaha)
VII 28 Set. 1996   Kim Ashkenazi
(Honda)
  David Vuillemin
(Kawasaki)
  Michael Brandes
(Suzuki)
  Larry Ward
(Honda)
  Steve Lamson
(Honda)
  Mike LaRocco
(Suzuki)
VIII 2 Nov. 1997   Stephane Roncada
(Honda)
  David Vullemin
(Yamaha)
  Edgar Torronteras
(Kawasaki)
  Jeff Emig
(Kawasaki)
  Larry Ward
(Honda)
  Greg Albertyn
(Suzuki)
IX 1 Nov. 1998   Brock Sellards
(Honda)
  Casey Lytle
(Yamaha)
  Edgar Torronteras
(Kawasaki)
  Mike Brown
(Honda)
  Mike LaRocco
(Honda)
  Thierry Bethys
(Honda)
X 3 Nov. 1999   Ernesto Fonseca
(Yamaha)
  Brock Sellards
(Honda)
  Rodrig Thain
(KTM)
  Ezra Lusk
(Honda)
  Javier García Vico
(Yamaha)
  Mike Craig
(Kawasaki)
XI 12 Nov. 2000   Michael Brandes
(Honda)
  Shae Bentley
(Kawasaki)
  Greg Schnell
(Yamaha)
  Nick Wey
(Yamaha)
  Mickael Pichon
(Suzuki)
  Steve Lamson
Husqvarna
XII 25 Nov. 2001   Rodrig Thain
(Yamaha)
  Steve Boniface
(KTM)
  Marc Ristori
(Yamaha)
  Mickael Pichon
(Suzuki)
  Matthieu Lalloz
(Yamaha)
  Eric Sorby
(Suzuki)
XIII 27 Oct. 2002   Ivan Tedesco
(Yamaha)
  Travis Elliot
(Honda)
  Frederic Vialle
(Yamaha)
  Ezra Lusk
(Kawasaki)
  Javier García Vico
(KTM)
  Alvaro Lozano
(KTM)
XIV 23 Nov. 2003   Benjamin Coisy
(KTM)
  Edgar Torronteras
(KTM)
  Maxime Lesage
(Yamaha)
  Damon Huffman
(Honda)
  Mike Brown
(Honda)
  Javier García Vico
(KTM)

Edicions XV a XVII (125cc + 250cc) modifica

Edició Data Final 125cc Final 250cc Superfinal 125+250cc
Guanyador Segon Tercer Guanyador Segon Tercer Guanyador Segon Tercer
XV 21 Nov. 2004   Benjamin Coisy
(Honda)
  Fabien Izoird
(KTM)
  Xavier Hernández
(Yamaha)
  Nick Wey
(Honda)
  J. García Vico
(Honda)
  Mickaël Musquin
(Yamaha)
  Nick Wey
(Honda)
  Damon Huffman
(Honda)
  S. Pourcel
(Kawasaki)
XVI 6 Nov. 2005   Eric Sorby
(Honda)
  Benjamin Coisy
(KTM)
  Maxime Lesage
(Yamaha)
  David Vuillemin
(Honda)
  Mike Brown
(Honda)
  Jason Thomas
(Yamaha)
  David Vuillemin
(Honda)
  Jason Thomas
(Honda)
  J. García Vico
(Kawasaki)
XVII 2006   Mickaël Musquin
(Kawasaki)
  Maxime Lesage
(Honda)
  Cedric Soubeyras
(Yamaha)
  David Vuillemin
(Honda)
  Nick Wey
(Honda)
  Jason Thomas
(Honda)
  David Vuillemin
(Honda)
  Jason Thomas
(Honda)
  Bemjamin Coisy
(Honda)

Edicions XVIII en endavant (Superfinal) modifica

Edició Data Superfinal
Guanyador Segon Tercer
XVIII 2007   Nick Wey (KTM)   Benjamin Coisy (Honda)   Heath Voss (Honda)
XIX 2008   David Vuillemin (Kawasaki)   Nathan Ramsey (Honda)   Alexandre Rouis (Kawasaki)
2009-2017: No disputat
XX 17 Nov 2018[4]   Josh Grant (Kawasaki)   Malcolm Stewart (Honda)   Charles Lefrancois (Suzuki)
XXI 23 Nov 2019[5]   Justin Bogle (KTM)   Nicolas Aubin (Suzuki)   Cedric Soubeyras (Husqvarna)

Llista de guanyadors del Concurs de Salts modifica

Font:[6]

Edició Any Guanyador Motocicleta
I 1990   Ron Tichenor Suzuki
II 1991   Guy Cooper Suzuki
III 1992   Jeremy Mcgrath Honda
IV 1993   Guy Cooper Suzuki
V 1994   Mike Jones Suzuki
VI 1995   Jeremy Mcgrath Honda
VII 1996   Mike Metzger Kawasaki
VIII 1997   Edgar Torronteras Kawasaki
IX 1998   Edgar Torronteras Kawasaki
X 1999   Edgar Torronteras Kawasaki
XI 2000   Edgar Torronteras Kawasaki
XII 2001   Edgar Torronteras Yamaha
XIII 2002   Edgar Torronteras Kawasaki
XIV 2003   Beau Bamburg Honda
XV 2004   Sidney De Andrés Honda
XVI 2005   Josep Miralles KTM
XVII 2006   Beau Bamburg Honda
XVIII 2007   Nate Adams Yamaha
XIX 2008   Dany Torres KTM

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Supercross Indoor Internacional de Barcelona & FreeStyle». rpmracing.es. Arxivat de l'original el 12 de desembre 2009. [Consulta: 26 setembre 2010].
  2. 2,0 2,1 «Què és el SX». sxbarcelona.com. [Consulta: 26 setembre 2010].[Enllaç no actiu]
  3. «Història Supercross de Barcelona». sxbarcelona.com. [Consulta: 26 setembre 2010].[Enllaç no actiu]
  4. «Josh Grant Edges Malcolm Stewart at Barcelona Supercross» (en anglès). racerxonline.com, 19-11-2018. [Consulta: 19 novembre 2018].
  5. «El estadounidense Justin Bogle impone su ley en el Palau Sant Jordi» (en castellà). mundodeportivo.com. El Mundo Deportivo, 23-11-2019. [Consulta: 23 novembre 2019].
  6. «Palmarès». freestylebcn.com. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 5 desembre 2011].

Enllaços externs modifica