Svante August Arrhenius

químic suec
(S'ha redirigit des de: Svante Arrhenius)
No s'ha de confondre amb Carl Axel Arrhenius.

Svante August Arrhenius (Viks slott, Suècia, 19 de febrer de 1859 - Estocolm, 2 d'octubre de 1927) fou un químic i professor universitari suec guardonat amb el premi Nobel de química l'any 1903.[1]

Infotaula de personaSvante August Arrhenius

(1910) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 febrer 1859 Modifica el valor a Wikidata
parròquia de Balingsta (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 octubre 1927 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortTrastorn gastrointestinal funcional Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri vell d'Uppsala, Kvarter: 52 Gravplats: 0062 59° 51′ 20″ N, 17° 37′ 42″ E / 59.855533°N,17.628254°E / 59.855533; 17.628254 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatSuècia Suècia
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Uppsala
Universitat d'Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPer Teodor Cleve Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica i química Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímica
OcupadorUniversitat Tècnica de Riga
Universitat d'Estocolm
Universitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsPer Teodor Cleve Modifica el valor a Wikidata
AlumnesOskar Klein Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralOskar Klein Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSofia Rudbeck (1894–)
Maria Arrhenius (1905–) Modifica el valor a Wikidata
FillsOlof Vilhelm Arrhenius
 ( Sofia Rudbeck)
Anna-Lisa Arrhenius
 ( Maria Arrhenius) Modifica el valor a Wikidata
ParesSvanta Gustav Arrhenius Modifica el valor a Wikidata  i Carolina Christina Thunberg Modifica el valor a Wikidata
ParentsGreta Thunberg () Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 16982475 Project Gutenberg: 49834 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer el 19 de febrer de 1859 al castell de Vik, situat al comtat d'Uppsala a Suècia. Va estudiar a la Katedralskolan d'Uppsala, després que la seva família s'hi va traslladar des de Vik. S'hi va matricular a la Universitat quan tenia disset anys. Insatisfet del nivell dels estudis de física, se'n va anar a la Universitat d'Estocolm.

Va impartir classes de física a l'Escola Tècnica Superior d'aquesta universitat entre 1891 i 1895. L'any 1904 va abandonar la tasca docent per dirigir el 1905 l'Institut Nobel de Química Física, càrrec que ocupà fins al 1927. L'any 1909 fou nomenat membre de la delegació estrangera de la Royal Society de Londres.

Va morir a la ciutat d'Estocolm el 2 d'octubre de 1927.

Recerca científica

modifica

El 1884 Arrhenius va desenvolupar la teoria de l'existència de l', ja predit per Michael Faraday el 1830, a través de l'electròlisi. Durant la seva preparació del doctorat a la Universitat d'Upsala, investigà les propietats conductores de les dissolucions electrolítiques, que formulà a la tesi doctoral. La seva teoria afirma que en les dissolucions electrolítiques els compostos químics dissolts es dissocien en ions. Va mantenir la hipòtesi que el grau de dissociació augmenta amb el grau de dilució de la dissolució, que resultà ser certa només pels electròlits dèbils. Pensant que aquesta teoria era errònia li aprovaren la tesi amb la mínima qualificació possible. Va ser objecte de molts atacs, especialment de William Thomson, però va rebre el suport de Jacobus Henricus van't Hoff, al laboratori del qual havia treballat com a becari estranger entre 1886 i 1890, i de Wilhelm Ostwald.

Posteriorment va treballar en diversos aspectes de la química-física. És un dels principals fundadors i impulsors de la química física, com les velocitats de reacció, sobre la pràctica de la immunització i sobre l'astronomia. L'any 1889 va descobrir que la velocitat de les reaccions químiques augmenta amb la temperatura, en una relació proporcional a la concentració de molècules existents.

L'any 1903 fou guardonat amb el premi Nobel de química «pel desenvolupament de la química amb els seus experiments en el camp de l'electròlisi», i va atènyer un gran prestigi entre els científics.

Reconeixement

modifica

En honor seu s'anomenà l'equació d'Arrhenius formulada per van't Hoff l'any 1884, i el cràter Arrhenius de la Lluna i el cràter Arrhenius de Mart.

Referències

modifica
  1. «Svante August Arrhenius» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.