T de Teatre

Companyia de teatre de Catalunya

T de Teatre és una companyia de teatre català fundada per cinc actrius: Carme Pla, Mamen Duch, Àgata Roca, Míriam Iscla i Rosa Gàmiz. Totes cinc es van conèixer quan estudiaven a l'Institut del Teatre i van triar el nom basant-se en les dues passions que compartien: el teatre i el te.

Infotaula d'organitzacióT de Teatre
Dades
Tipusgrup de teatre Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1991
FundadorCarme Pla i Font, Mamen Duch, Àgata Roca i Maragall, Míriam Iscla i Aragonès, Rosa Gàmiz i Daniel López Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtdeteatre.com Modifica el valor a Wikidata

Han protagonitzat obres de molt èxit com Petits contes misògins, Homes!, Criatures o Això no és vida!. i Delicades, entre d'altres, i l'èxit televisiu Jet lag, emès per TV3.[1]

Des de 2008, formen part de la companyia Pla, Duch, Roca i l'actriu Marta Pérez, que es va unir quan Gàmiz va deixar el grup. T de Teatre ha protagonitzat dotze espectacles teatrals, sis temporades de la sèrie de televisió Jet Lag, més de 2.800 funcions i ha convocat l'assistència de més d'un milió d'espectadors.[cal citació]

Imatge companyia T de Teatre © Kiku Piñol.jpg

HistòriaModifica

El maig de 1991 quan cinc joves actrius acabades de graduar-se a l'Institut del Teatre de Barcelona creen la companyia per presentar en societat el que serà el seu primer espectacle Petits contes misògins de Patricia Highsmith i la bategen amb el nom T de Teatre.[2] Les primeres funcions d'aquest espectacle es poden veure al circuit alternatiu (La Cuina, Sala Beckett, Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega). L'interès que desperta entre els espectadors provoca que la producció iniciï un pelegrinatge per diverses sales de Barcelona (Mercat de les Flors, La Villarroel) i una gira per gran part de la Península, participant en diversos festivals i actuant en nombroses ciutats espanyoles. Obtenen una excel·lent acollida de crítica i públic i reben el Premi de la Crítica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada.

La segona peripècia teatral fou Homes!, dirigida per Sergi Belbel, estrenada el 1994 al Mercat de les Flors. Disseccionen irònicament el sexe oposat a partir de creacions pròpies i d'alguns relats encarregats a quatre dramaturgs. L'èxit de públic manté l'espectacle sis mesos en cartell i posteriorment engega una gira per Catalunya i per diverses ciutats espanyoles. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l'actriu Marta Pérez entra a formar part de la companyia.[3] Marxen a Madrid el 1995 per representar l'espectacle durant un mes i mig, però l'èxit les sorprèn i Homes! es manté un any seguit en la cartellera del Marquina. Aquest triomf a la capital és decisiu per a la companyia i els permet accedir als circuits de gira comercials. Se’n van cap a les Amèriques, on al teatre La Plaza de Buenos Aires acollirà durant tres mesos les últimes funcions d'Homes! el 1997.

Teatre [cal citació]Modifica

  • Petits contes misògins (1991), de Patricia Highsmith; direcció: Pere Sagristà-Ollé
  • Homes! (1994), de diversos autors; direcció: Sergi Belbel
  • Criatures (1998), de diversos autors; direcció: David Plana i T de Teatre
  • Això no és Vida! (2003), de diversos autors; direcció: David Plana
  • 15 (2006), de diversos autors; direcció: Sergi Belbel i T de Teatre
  • Com pot ser que t'estimi tant? (2007), de Javier Daulte; direcció: Javier Daulte
  • Delicades (2010), d'Alfredo Sanzol; direcció: Alfredo Sanzol
  • Aventura! (2012), d'Alfredo Sanzol; direcció: Alfredo Sanzol
  • Dones com jo (2014), de Pau Miró; direcció: Pau Miró[4]
  • Premis i càstigs (2015), de Ciro Zorzoli; direcció Ciro Zorzoli[5]
  • E.V.A. (2017), de Julio Manrique, Marc Artigau i Cristina Genebat; direcció Julio Manrique[6]
  • Cançó per tornar a casa (2019), de Denise Despeyroux; direcció: Denise Despeyroux
  • Delicades 10 aniversari (2020), d'Alfredo Sanzol; direcció: Alfredo Sanzol

TelevisióModifica

Premis [cal citació]Modifica

  • Premi de la Critica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada (1991)
  • Nominació als Premis MAX (1999)
  • Millor text teatral de la temporada per l'obra CriaturesPremis Butaca (1999)
  • Butaca Honorífica a la trajectòria professional, Premis Butaca (2006)

ReferènciesModifica

  1. Tarragona i Castells, Josep. Generació Cat: de fills del pujolisme a mossos d'esquadra. Pagès Editors, 2008, p. 111. ISBN 8497796306. 
  2. Torras, Ester. «Dones, emocions i neurociència en el 25è aniversari de T de Teatre». El Periódico, 30-06-2017. [Consulta: 30 desembre 2018].
  3. Polo, Toni. «T de Teatre: “La comèdia és sana i terapèutica”». El PAís, 23-06-2017. [Consulta: 30 desembre 2018].
  4. Barranco, Justo «Las T de Teatre se ríen de la crisis en «Dones com jo»». La Vanguardia, 24-01-2014 [Consulta: 16 agost 2016].
  5. Bravo, Julio, «Premios y castigos», en la cocina del escenario ABC Cultura (2016)
  6. Sorribes, José Carlos, 'E.V.A.', el homenaje a T de Teatre por encima de todo EL PERIÓDICO Ocio y cultura (2017)

Enllaços externsModifica