Míriam Iscla i Aragonès

actriu catalana de teatre i televisió
(S'ha redirigit des de: Míriam Iscla)

Míriam Iscla i Aragonès (Pineda de Mar, Maresme, 1966)[1][2] és una actriu catalana de teatre i televisió, tot i que també ha fet doblatge.[3]

Infotaula de personaMíriam Iscla i Aragonès
Miriamiscla.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1966 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1365275 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va abandonar la carrera de Medicina per dedicar-se de ple al teatre.[4] Va cofundar la companyia T de Teatre, de la qual va ser membre durant disset anys i amb la qual va assolir èxits teatrals amb Homes, Criatures i Petits contes misògins i també amb la comèdia de situació Jet Lag.[2] El 2008, després de deixar la companyia un cop finalitzada la temporada a Barcelona de Com pot ser que t'estimi tant,[5] va començar a treballar com a freelance participant en diferents projectes al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), on a part de participar en diferents muntatges tant a la Sala Gran com a la Sala Petita, també va formar part durant una temporada del projecte T6.[6] Ha treballat també al Teatre Lliure sota les ordres de Lluís Pasqual i ha format part de diversos muntatges privats de l'escena catalana.

A la televisió ha fet personatges capitulars a diferents sèries, a banda d'interpretar el personatge de Diana durant sis temporades a Jet Lag.[7] A part de treballar com a actriu en aquesta sèrie, va ser-ne coordinadora de guió, guionista i també en va dirigir deu capítols. Més recentment ha aparegut en altres sèries, com ara La sagrada família o Homicidios. El 2012 va rodar la minisèrie Olor de colònia, una producció de Diagonal TV i Televisió de Catalunya, basada en la novel·la homònima de Sílvia Alcàntara.[8]

També ha format part del grup d'escriptores Germanes Quintana, amb les quals va col·laborar escrivint un conte dels llibres que publicaven a Editorial Columna.[4]

Carrera artísticaModifica

Amb T de TeatreModifica

Article principal: T de Teatre

En acabar els estudis a l'Institut del Teatre, el 1991, Míriam Iscla i cinc companyes seves (Carme Pla, Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Marta Pérez i Àgata Roca) van fundar la companyia T de Teatre,[9] en què l'actriu també va col·laborar com a autora d'alguns textos. Durant els disset anys en què va ser membre de la companyia va actuar en obres teatrals que van tenir molt d'èxit, no només a Catalunya, sinó també a Madrid i a Buenos Aires,[6] com Petits contes misògins, de Patricia Highsmith o Homes i Criatures (1997).[2]

El 2001 TV3 va començar a emetre la sèrie de televisió Jet Lag, creació de la companyia, que va tenir tant d'èxit que, després de la primera temporada, se'n van fer cinc més. Durant aquesta aventura, Míriam Iscla es va estrenar com a directora, coordinadora de guions i guionista.

Després de T de TeatreModifica

El 2008, després de la temporada de Com pot ser que t'estimi tant al Teatre Poliorama,[10] Míriam Iscla va deixar la companyia T de Teatre per afrontar nous reptes com a actriu freelance. De fet, ja havia actuat en dues obres fora de la companyia mentre n'era membre: Les falses confidències de Pierre de Marivaux, al TNC sota la direcció de Sergi Belbel, i Leonce i Lena de Georg Büchner a la Sala Muntaner, dirigida per Pep Pla durant el Festival Grec de Barcelona. El 2009 va començar la temporada al TNC amb l'obra de Juli Vallmitjana El casament d'en Terregada[11] i després va participar en el projecte T6.[6] En el marc d'aquest projecte, la primera obra en què va actuar va ser M de Mortal de Carles Mallol.[12] El personatge que interpretava era una superheroïna que s'havia d'enfrontar amb el dilema de salvar el món o la seva relació de parella.[13] L'estrena següent va ser A mi no em diguis amor, de Marta Buchaca, en què va tenir un paper secundari.[14] Míriam va concloure aquella temporada amb Lluny de Nuuk, de Pere Riera, amb qui va començar una relació professional fructífera.

A la temporada 2010-2011, l'actriu va seguir amb la companyia T6, però, a causa d'altres compromisos, va participar només en una obra del projecte: Una història catalana, de Jordi Casanovas,[15] en què interpretava el personatge de Núria de Farràs, una noia tancada i desconfiada que viu a la muntanya. L'obra va ser un èxit de públic i de crítica.

Va actuar a Celebració, la darrera obra que va escriure Harold Pinter, que es va estrenar el desembre de 2010 sota la direcció de Lluís Pasqual al festival Temporada Alta i un mes més tard al Teatre Lliure de Gràcia.[16]

Al final de la temporada 2010-2011 l'actriu, juntament amb altres companys seus, va deixar la companyia T6. La temporada següent (2011-2012) Míriam Iscla va estrenar La ciutat, de Martin Crimp, sota la direcció de Víctor Muñoz a la Sala Beckett[17] i va continuar al Teatre Lliure en Quitt, obra de Peter Handke i dirigida novament per Lluís Pasqual.[18] Cap al final de la temporada, Quitt es va estrenar a Madrid al Teatre Valle-Inclán Centro Dramático Nacional (CDN).[19]

L'octubre de 2012 l'actriu va tornar al TNC, aquest cop a la Sala Petita sota les ordres d'Àlex Rigola en una versió lliure de Macbeth (titulada MCBTH) de William Shakespeare. Aquesta versió, plena de simbolismes, s'havia presentat dies abans en el festival Temporada Alta 2012 al Teatre de Salt, en una estrena que el mateix Rigola va qualificar de desastrosa i per la qual va disculpar-se a través de les xarxes socials.[20] En el TNC, l'obra es va presentar amb un muntatge polit; tot i així, les crítiques no van ser massa bones.[21] La tardor de 2012 Míriam Iscla va tornar va tornar a participar al festival Temporada Alta Girona, en el qual va estrenar Red Pontiac, de Pere Riera[22][23] comèdia que l'any 2011 va ser semifinalista del Primer Torneig de Dramatúrgia Catalana.[24] Aquesta obra en què Míriam Iscla va compartir escena amb Cristina Cervià, va fer després una gira que va acabar en el Teatre Poliorama de Barcelona, on van estar en cartell durant un mes.[25]

El 8 de maig de 2013 al Teatre Nacional de Catalunya Míriam Iscla va estrenar Barcelona, de Pere Riera, en què va compartir escenari amb Emma Vilarasau,[26] Pepa López, Jordi Banacolocha, Pep Planas, Anna Moliner i Carlos Cuevas, entre d'altres.[27] L'obra va ser un èxit rotund i a la temporada següent es va traslladar al Teatre Goya;[28] juntament amb Els feréstecs, va ser l'espectacle amb més nominacions als Premis Butaca de 2013, en els quals Míriam Iscla aspirava al guardó a la millor actriu.[29]

A part de Jet Lag, l'actriu ha aparegut en altres sèries en diferents canals com ara La sagrada família (TV3) o Homicidios (Tele 5).[30] El 2012 va participar en la minisèrie Olor de colònia, basada en la novel·la homònima de Sílvia Alcàntara,[31][32] i que al Zoom Festival de 2012 va guanyar el premi a la millor minisèrie.

L'any 2022 Míriam Iscla va rebre el Premi Memorial Margarida Xirgu per la seva interpretació en muntatges com Crim i càstig i Les bones intencions, que es van representar aquella temporada.[33]

InterpretacionsModifica

TeatreModifica

T de Teatre
Projecte T6
Altres obres

TelevisióModifica

Sèries
Telefilms

ReferènciesModifica

  1. Capdevila, Carles «Míriam Iscla: "La Vilarasau i jo no mantenim un duel, juguem una partida"». Ara Tu, pp.10-13 [Consulta: 16 juny 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Míriam Iscla: "Amb la feina sóc molt obsessiva", a l''Ara Tu' d'aquest diumenge». Ara, 13-06-2013. [Consulta: 11 novembre 2013].
  3. La seva fitxa de doblatge, a El doblatge
  4. 4,0 4,1 4,2 «Míriam Iscla. Actriu. Cita a cegues». Teatralnet. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 12 novembre 2013].
  5. T de Teatre Arxivat 2013-11-11 a Wayback Machine. a Delicadasteatro.com
  6. 6,0 6,1 6,2 «Ànima».
  7. «Jet Lag». Arxivat de l'original el 2013-10-23. [Consulta: 3 juny 2013].
  8. «L'ànima de la colònia». El Punt Avui, 09-10-2013. [Consulta: 11 novembre 2013].
  9. T de Teatre a Traces
  10. 10,0 10,1 Torna el darrer muntatge de T de Teatre a Barcelona a Si es TV, 28/8/2008
  11. 11,0 11,1 El TNC acull "El casament d'en Terregada" a Si es TV, 17/10/2009
  12. Chicano, Dani. «Carles Mallol estrena demà al TNC «M de Mortal», en el programa T6 - 27 gen 2010». El Punt Avui, 27-01-2010. [Consulta: 23 desembre 2021].
  13. «M de Mortal». Institut del Teatre - Base de dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània, 23-03-2020. [Consulta: 23 desembre 2021].
  14. 14,0 14,1 Què passa quan el divorci és una obligació? a Si es TV, 10/3/2010
  15. 15,0 15,1 Pep Barbany. «Jordi Casanovas cierra la 5ª temporada del proyecto T6 del Teatre Nacional de Catalunya con Una història catalana» (en castellà). Notodo.com, 11-06-2010. Arxivat de l'original el 2013-11-13. [Consulta: 12 novembre 2013].
  16. Chicano, Dani. «Confit amargant». El Punt Avui, 08-12-2021. [Consulta: 23 desembre 2021].
  17. 324cat. «'La ciutat' de Martin Crimp reflexiona sobre la dimensió social i humana de la crisi al Temporada Alta i la Sala Beckett», 09-11-2011. [Consulta: 23 desembre 2021].
  18. 18,0 18,1 Ester Villamor. «Quitt. Els irresponsables són en vies d'extinció.». La Finestra Digital, 05-02-2012. [Consulta: 12 novembre 2013].
  19. «Quitt. Peter. Handke. 2012» (en castellà). MadridTeatro, 13-03-2012. [Consulta: 23 desembre 2021].
  20. «Àlex Rigola: 'Si hace falta, pagaré yo las entradas'» (en castellà). La Vanguardia, 09-10-2012. [Consulta: 23 desembre 2021].
  21. Lladó, Albert. «Las vocales ausente de 'MCBTH'» (en castellà). La Vanguardia, 19-10-2012. [Consulta: 23 desembre 2021].
  22. 22,0 22,1 Cristina Cervià i Míriam Iscla interpreten un dels èxits del Torneig de Dramatúrgia Cristina Cervià i Míriam Iscla interpreten un dels èxits del Torneig de Dramatúrgia Arxivat 2013-11-13 a Wayback Machine. a Temporada Alta
  23. 23,0 23,1 «Espies amb mètode, aquest divendres al Cultura». El Punt Avui, 21-02-2013. [Consulta: 12 novembre 2013].
  24. Pallarès, Aida. «Una mare perfecta». Núvol, 03-04-2014. [Consulta: 23 desembre 2021].
  25. Machío, Christian. «’Red Pontiac’ retrata al Poliorama la naturalesa de les mares - Notícies». Teatralnet, 15-02-2013. [Consulta: 23 desembre 2021].
  26. 26,0 26,1 Marcos Ordóñez. «Bailando bajo las bombas» (en castellà). El País, 25-05-2013. [Consulta: 12 novembre 2013].
  27. «'Barcelona', un estreno de lujo para la Fira de Teatre de Manacor» (en castellà). UH Diviértete. Arxivat de l'original el 2013-10-14. [Consulta: 12 novembre 2013].
  28. «Míriam Iscla encara la darrera setmana de representacions de 'Barcelona' al TNC». Ràdio Pineda, 19-06-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 12 novembre 2013].
  29. Els Feréstecs i Barcelona són els espectacles amb més nominacions a la 19a edició dels Premis Butaca a Si es TV, 20/10/2013
  30. 30,0 30,1 Homicidios a Cineol.net (castellà)
  31. 31,0 31,1 «Pep Planas: "En Climent és una víctima de la forma de viure a la colònia"». El Periódico, 15/10/del 2013. [Consulta: 12 novembre 2013].
  32. 32,0 32,1 Yolanda Aguilar. «Es roda “Olor de colònia”». La Finestra Digital, 23-01-2012. [Consulta: 12 novembre 2013].
  33. «Míriam Iscla, Premi Margarida Xirgu 2022», 19-07-2022. [Consulta: 25 juliol 2022].
  34. 34,0 34,1 34,2 Jaume Vidal. «El grupo T de Teatre hace con "criatures" una incursión en el mundo de la infancia» (en castellà). El País, 02-09-1998. [Consulta: 12 novembre 2013].
  35. 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 35,5 35,6 Criatures al web d'Edicions 62
  36. «La companyia T de Teatre, amb Miriam Iscla, torna al Poliorama.». VilaWeb, 18-11-2000. [Consulta: 12 novembre 2013].
  37. 37,0 37,1 37,2 37,3 37,4 37,5 37,6 37,7 37,8 «Míriam Iscla» (en castellà). Red Teatral. [Consulta: 12 novembre 2013].
  38. 38,00 38,01 38,02 38,03 38,04 38,05 38,06 38,07 38,08 38,09 38,10 38,11 38,12 38,13 38,14 Red Pontiac a Comedia
  39. Pep Barbany. «Pere Riera escribe y dirige Barcelona en la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya» (en castellà). Notodo.com, 14-05-2013. [Consulta: 12 novembre 2013].
  40. Serra, Laura «'Barcelona' reneix d'entre les runes al Teatre Goya». Ara, 17-10-2013 [Consulta: 21 juliol 2019].
  41. «El zoo de vidre». teatregoya.cat. [Consulta: 6 abril 2014].
  42. «Temps salvatge». Teatre Nacional de Catalunya. [Consulta: 21 juliol 2019].
  43. «Galatea, TNC, 2021». [Consulta: 20 juliol 2021].
  44. «Míriam Iscla» (en castellà). SeriesWEB. [Consulta: 12 novembre 2013].
  45. "El pingüí emperador" a YouTube
  46. «"Habitacions tancades", la vida d'una poderosa família». CCMA, 29-12-2016 [Consulta: 21 juliol 2019].
  47. «Un elenc de luxe per a la segona temporada de "Com si fos ahir». CCMA, 16-08-2018 [Consulta: 21 juliol 2019].
  48. Televisión Española rueda «Un cuento de Navidad», una fábula mágica para toda la familia Arxivat 2013-11-13 a Wayback Machine. a Hoy Cinema, 4-11-2013 (castellà)
  49. 'Un cuento de Navidad', a la española a Diario Información, 5-11-2013 (castellà)

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Míriam Iscla i Aragonès