Tallarol de Layard

espècie d'ocell

El tallarol de Layard[1] (Curruca layardi; syn: Sylvia layardi) és una espècie d'ocell de la família dels sílvids (Sylviidae).[2] Es troba a l'Àfrica austral. El seu hàbitat el conformen matollars secs tropicals i subtropicals. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[3]

Infotaula d'ésser viuTallarol de Layard
Curruca layardi Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22716888 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreEupasseres
FamíliaSylviidae
GènereCurruca
EspècieCurruca layardi Modifica el valor a Wikidata
(Hartlaub, 1862)
Nomenclatura
EpònimEdgar Leopold Layard Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Sylvia layardi Modifica el valor a Wikidata
ProtònimParisoma layardi Modifica el valor a Wikidata

Taxonomia

modifica

Aquesta espècie estava classificada en el gènere Sylvia, però el Congrés Ornitològic Internacional, en la seva llista mundial d'ocells (versió 10.2, 2020) el transferí al gènere Curruca.[4] Segons el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), aquest tàxon apareix classificat encara dins del gènere Sylvia.

El nom específic de Layard fa referència al diplomàtic i naturalista anglès Edgar Leopold Layard (1824-1900).[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «tallarol de Layard». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
  2. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 632. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  3. BirdLife International. «Layard's Warbler. Curruca layardi (formerly as: Sylvia layardi)» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 15 juliol 2022].
  4. «Taxonomic Updates IOC» (en anglès). Congrés Ornitològic Internacional, 25-07-2020. [Consulta: 5 agost 2022].