Tarek Aziz

Mikhail Yuhanna, més conegut com a Tarek Aziz o Tariq Aziz —en àrab طارق عزيز, Ṭāriq ʿAzīz; en siríac ܜܪܩ ܥܙܝܙ— (Tel Keppe, Iraq, 28 d'abril de 1936 - Camp Cropper, Bagdad, 5 de juny de 2015)[1] fou un polític iraquià, ministre d'Afers Exteriors (1983-1991), viceprimer ministre adjunt (1979-2003) i assessor proper del president Saddam Hussein durant dècades. La seva relació amb Saddam s'inicià el 1950, quan ambdós eren militants del Partit Àrab Baath Socialista, que llavors era un partit il·legal.

Infotaula de personaTarek Aziz
Aziz cropped.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom originalطارق عزيز
ܜ ܪ ܩ ܥ ܙ ܝ ܙ
Biografia
NaixementMikhail Yuhanna
28 abril 1936 Modifica el valor a Wikidata
Tel Keppe (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 2015 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Nasiriyah (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentGovernació de Madaba Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Afers Exteriors d'Iraq
1983 – 1991
  Membre del Consell Revolucionari Iraquí
16 de juliol de 1979 – 9 d'abril de 2003
Dades personals
ReligióCatòlic caldeu
FormacióUniversitat de Bagdad . ciència de la literatura Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, diplomàtic i periodista Modifica el valor a Wikidata
Activitat? – 2003 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Àrab Baath Socialista
Carrera militar
Branca militarForces Armades Iraquianes Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Iran-Iraq, insurrecció de l'Iraq de 1991 i Guerra de l'Iraq Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat percrim contra la humanitat Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0044303 Find a Grave: 147480326 Modifica els identificadors a Wikidata

Aziz fou en nombroses ocasions el Cap de govern de facto d'Iraq a l'exterior, ja que per raons de seguretat, Saddam Hussein rarament abandonava el país i Tarek Aziz era l'encarregat de representar l'Estat en cimeres diplomàtiques.

Els últims anys de la seva vida els passà a la presó de Camp Cropper, a l'oest de Bagdad,[2] Fou absolt d'alguns càrrecs l'1 de març de 2009 després d'un judici, però fou condemnat a quinze anys de presó l'11 de març de 2009 pel seu paper en les execucions de quaranta-dos comerciants declarats culpables d'especulació el 1992.[3] Posteriorment, el 25 d'octubre de 2010, fou condemnat pel Tribunal Suprem d'Iraq a morir a la forca juntament amb l'antic ministre de l'Interior Saadun Shaker per la seva relació amb la depuració dels partits religiosos.[4]

El 17 de novembre de 2010, el President d'Iraq Yalal Talabani anuncià que no firmaria l'ordre d'execució de la pena de mort dictada por la justícia iraquiana contra Tareq Aziz; Talabani digué que ell era socialista i per això no podia autoritzar la mort d'Aziz, un cristià iraquià de més de 70 anys d'edat. D'acord amb la Constitució iraquiana, una pena de mort dictada pels tribunals no pot ser executada si el President no la ratifica amb la seva firma; és una de les poques funcions reals que té el President (un càrrec principalment simbòlic). Però, en el passat, Talabani (opositor a la pena de mort) sí que havia permès altres execucions, entre elles les de diversos col·laboradors de Saddam, com la d'Abd Hamud, secretari personal de Hussein, penjat el 6 de juny de 2012.[5]

DetencióModifica

Tarek es va lliurar voluntàriament a les forces estatunidenques el 24 d'abril de 2003, després de negociar mitjançant del seu fill.[6] La seua principal preocupació aleshores era el benestar de la seua família. En el moment del seu lliurament, Aziz era el número 43 d'una llista dels 55 iraquians més buscats per les forces d'ocupació, malgrat la creença de "que probablement no sabria respondre a preguntes com on podien estar ocultes les armes de destrucció massiva i on podria estar Saddam Hussein"[6]

Abans de la guerra, Aziz declarà que preferia morir a ser un presoner de guerra estatunidenc: "Que esperaran de mi, després del meu historial com a militant i ser un dels líders del règim iraquià, si vaig a una presó nord-americana. Anar a Guantánamo? Preferisc morir", va dir en la televisió britànica ITV.[7]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tarek Aziz