Els tauri (en grec antic Ταῦροι) eren un poble assentat a la banda sud de la península de Crimea, que vivia a les muntanyes de Crimea i a l'estreta franja de terra entre les muntanyes i la mar Negra. Van donar nom a la Tàurida o Tàurica.[1]

Infotaula de grup humàTauri
Tipuspoble i grup ètnic històric Modifica el valor a Wikidata
Part dehistòria de Crimea Modifica el valor a Wikidata

Es creu que eren una branca dels cimmeris que els escites van expulsar dels seus territoris cap al segle VII aC. Heròdot[2] diu que aquest poble vivia exclusivament de la guerra i del saqueig, i es dedicaven a la pirateria, cosa que també diuen Estrabó i Pomponi Mela. Segons Heròdot tenien un govern monàrquic, i eren famosos perquè adoraven una deessa verge que segons Ammià Marcel·lí s'anomenava Oreiloque a qui dedicaven sacrificis humans, sobretot dels nàufrags que arribaven a les seves costes o els grecs que feien presoners. Ammià diu que els clavaven el cap en unes estaques, i Heròdot que llençaven els seus cossos des de la roca on s'alçava el temple. Els grecs la consideraven idèntica a Àrtemis, i l'anomenaven Tauropolos. Els tauri tenien la tradició que aquesta deessa era la mateixa Ifigenia, filla del rei Agamèmnon.

També tenien el costum de tallar els caps als presoners de guerra i penjar-los damunt de les seves llars de foc perquè protegissin les seves cases. Quan el rei moria, tots els seus amics propers eren enterrats amb ell, i si es moria un amic del rei aquest es tallava un tros d'orella o l'orella sencera, segons la seva dignitat.[3]

ReferènciesModifica

  1. Plini el Vell. Naturalis Historia, IV, 85
  2. Heròdot. Històries, IV, 11
  3. Smith, William (ed.). «Tauri». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 19 març 2021].