Hi pujaria de peus que la Rosa Maria Sardà, o el seu germà Xavier, al DNI i a tota la documentació oficial hi diu Sardá, i bé que escrivim Sardà. Perquè tenim interioritzat que Sardà és català (mal escrit, però català), igual com Domènech (que segur que apareix sempre, als documents oficials, com a Doménech) o Fàbregas, mentre que Aleñà no, igual com també hi ha cognoms catalans que se solen pronunciar a la castellana, com Mestre o Mestres (amb la -e final sense neutralitzar), Llatse (de Llàtzer, també amb la -e a la castellana), o ultracorreccions com en els cognoms Calzada, Monzó, Alzamora i Bauzà, en què es pronuncia la z a la catalana, sonora, mentre que aquest so és una essa sorda (ja que, correctament, aquests cognoms s'haurien d'escriure Calçada, Montsó, Alsamora i Bauçà). Per cert, que Aleñà és el mateix cas que Bauzà...