Prenoms, cognoms, topònims
- Alguns topònims ja tenen una forta tradició en català i es manté la forma comuna encara que la transcripció sigui una altra: Moscou (en rus: Москва́, Moskvà), Dnièper (en rus: Днепр, Dnepr), Sant Petersburg (en rus: Санкт-Петербург, Sankt-Peterburg).
- Els prenoms o noms de pila. No és convenient de traduir-los. Atès que no tots els noms russos tenen equivalent en català, la traducció donaria lloc а una barreja de criteris. És millor, doncs, adoptar sempre el mateix criteri i transcriure'ls: Aleksei (Алексе́й), Artiom (Артём), Serguei (Серге́й), Sófia (Со́фья), etc. En el cas dels prenoms o noms de pila dels russos residents a l'estranger (o de personatges àmpliament coneguts) caldria respectar igualment la forma consolidada internacionalment o, si s'escau, en català (Igor Stravinsky i no Ígor Stravinski, Alexandre Nevski i no Aleksandr Nevski, el tsar Nicolau II i no Nikolai II).
Un gran problema són els cognoms d'origen estranger (sobretot alemany o jueu). Els criteris de l'IEC en aquest sentit són molt vagues i ambigus i, en tot cas, tenen un caràcter de recomanació. Fins i tot la noció de "cognom d'origen estranger" és vaga i no gaire precisa, ja que milions de russos porten cognoms d'origen ucraïnès, polonès, alemany, etc. Cal estudiar cada cas individualment. El punt de partida poden ser els criteris següents:
- Si es tracta de personalitats històriques o de persones que van néixer o residien a l'estranger, es pot recuperar, en alguns casos, la forma original (sovint alemanya) si aquesta no s'allunya gaire de la forma russa i resulta fàcilment recognoscible: Eisenstein (en rus: Эйзенште́йн, Eizenxtein), Herzen (en rus: Ге́рцен, Guertsen).
- En canvi, per persones que van néixer i van viure tota la vida a Rússia o per cognoms més plenament russificats, convindrà aplicar la transcripció precisa de la forma russa: Dal i no Dahl (en rus: Даль), Dzerjinski i no Dzierżyński (en rus: Дзержи́нский), Gue i no Gay (en rus: Ге).
- En el cas dels russos que resideixen o han residit a l'estranger, la forma pot venir determinada per la manera com signava el mateix interessat: Stravinsky (en rus Страви́нский, Stravinski), Ehrenburg (en rus: Эренбу́рг, Erenburg).
De tota manera, dins texts més amplis transcrits sencers del rus, és preferible mantenir sempre la forma transcrita del rus, tot especificant entre parèntesis o claudàtors, si convé, la forma en la llengua original (no russa).