Temporada 2000-01 del València CF

El València CF va tornar a disputar la final de la Lliga de Campions. Als quarts de final van eliminar l'Arsenal amb un gol tardà de John Carew, desfent-se del Leeds United amb una victòria per 3-0 al partit de tornada a Estadi de Mestalla, després d'un empat sense gols a l'anada. El València es va concertir en un dels pocs equips en disputar dos finals consecutives de la màxima competició continental, que disputarien contra el Bayern de Múnic.

Infotaula temporada club esportiuValència CF
Temporada 2000–01
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
EquipValència CF Modifica el valor a Wikidata
Períodetemporada 2000-2001 Modifica el valor a Wikidata
Organigrama
Mànager generalHéctor Cúper
EntrenadorHéctor Raúl Cúper Modifica el valor a Wikidata
Competició
La Liga
Champions LeagueSubcampió
Copa del ReiSegona ronda
GolejadorsJuan Sánchez (12)
Local
Visitant

A la coneguda com final dels penals, el València s'avançà per mitjà del capità Gaizka Mendieta, que va marcar un penal en el minut 3 de partit.[1] Cinc minuts després Mehmet Scholl va disparar un penal per al Bayern, que Santiago Cañizares va salvar. Tanmateix, Stefan Effenberg empataria el partit amb un segon penal.[1] En acabar la pròrroga sense que ningú marcara cap altre gol, s'arribà a una tanda de penals on finalment s'imposaren els bavaresos.[1]

Després del partit el València CF va caure en la desorientació,[2] classificant-se per a la Copa de la UEFA en acabar cinqué en lliga després d'un partit contra el FC Barcelona perdut per una xilena de Rivaldo al minut 89,[2] on ambdós equips es jugaven la quarta plaça, i per tant, la classificació a Lliga de Campions per a la temporada següent.

En acabar la temporada el capità Gaizka Mendieta va ser venut a la SS Lazio en un traspàs de rècord per a l'entitat. El president Pedro Cortés va complir la seua paraula i va dimitir just abans que es formalitzara el traspàs.[3] L'entrenador Héctor Cúper va anar-se'n a l'Inter, el que portà a una esperpèntica recerca d'entrenador[2] on l'elegit va ser un aleshores desconegut Rafa Benítez,[2] de qui, pel nom, un membre del consell d'administració s'arribà a preguntar, en clau d'humor, si es tractava d'un torero.[2]

 
Fábio Aurélio Rodrigues va fitxar pel València aquella temporada.
Jugadors a final de temporada[4]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR   Santiago Cañizares
2 DEF   Mauricio Pellegrino
3 DEF   Joachim Björklund
4 MIG   Didier Deschamps
5 DEF   Miroslav Đukić
6 MIG   Gaizka Mendieta
7 DAV   John Carew
8 DAV   Zlatko Zahovic
9 DAV   Diego Martín Alonso
10 MIG   Angulo
11 DAV   Adrian Ilie
12 DEF   Fabián Ayala
14 MIG   Vicente
15 DEF   Amedeo Carboni
N. Pos. Nac. Jugador
16 DEF   Fábio Aurélio
17 DAV   Juan Sánchez
18 DAV   Kily González
19 MIG   Rubén Baraja
20 DEF   Jocelyn Angloma
21 MIG   Luis Milla
22 MIG   Pablo Aimar
23 MIG   David Albelda
25 POR   Andreu Palop
29 POR   Jonathan
30 DEF   Manuel Cabezas
31 MIG   Miguel Albiol
38 MIG   Alex Pascual
38 MIG   José Braulio

Deixaren l'equip a mitjan temporada

modifica
N. Pos. Nac. Jugador
27 DEF   Curro Montoya (CD Numancia)
16 DEF   Ángel Roberto Amarilla (cedit al Getafe CF)
13 POR   Jorge Bartual (CD Tenerife)
N. Pos. Nac. Jugador
22 MIG   Líbero Parri (cedit al Elx CF)
24 MIG   Gerardo (cedit a l'CA Osasuna)

La Lliga

modifica

Partits

modifica

Topscorers

modifica

Champions League

modifica

Classificació

modifica

Primera fase de grups

modifica

Segona fase de grups

modifica

Quarts de Final

modifica

Semi Final

modifica

Referències

modifica

Bibliografia

modifica