Viquipèdia

Terruqueo

pràctica de descrèdit a la política peruana

El terruqueo és una pràctica política i social utilitzada majoritàriament per sectors conservadors i de la dreta del Perú, que consisteix a assignar a algun adversari, que té propostes d'esquerra o és dissident de l'establishment,[1][2][3][4] les connotacions de ser afí a comportaments o idees terroristes, o de realitzar apologia del terrorisme o, fins i tot, de ser membre o operar dins o a favor dels grups armats Sendero Luminoso i Moviment Revolucionari Túpac Amaru, a fi de desprestigiar-lo o que el seu discurs es vegi invalidat.[5][6]

També s'ha definit com una estratègia política que utilitza, per associació, la por al terrorisme per a obtenir rèdit polític[6][7][8][9] i que anul·la qualsevol espai de debat o pluralitat política dins d'un estat democràtic. Així mateix, s'ha definit com una pràctica utilitzada, aplicada també en alguns mitjans de comunicació de Lima,[10] per a criminalitzar la protesta social al país.[11] Diversos especialistes de l'ONU en van condemnar l'ús i van declarar públicament que es tractava d'una tàctica d'intimidació emprada pel govern peruà.[12][13][14][15]

Origen del terme

modifica

L'origen de la paraula ve de terruco, un neologisme que es va començar a utilitzar en la dècada del 1980 per membres de les forces policials i forces armades que combatien a Partit Comunista del Perú - Sendero Luminoso i el Moviment Revolucionari Túpac Amaru (MRTA), ambdues organitzacions armades d'extrema esquerra, durant el conflicte armat intern (1980-2002).[6][3] Possiblement el sufix -uco (derivat del quítxua -uqu) va ser afegit per un procés de quitxualització de la paraula terrorista.[6][16][17] Semànticament, al Perú s'associen per sinonímia, de forma despectiva, els termes terruco i izquierdista.[18]

 
Cartell de protesta contra el govern de Pedro Castillo el 28 de juliol del 2022, al qual grups conservadors l'acusaven d'albergar terroristes.

El terme terruco s'ha associat de forma generalitzada i racista a la població andina, particularment als nascuts al departament d'Ayacucho, regió on Sendero Luminoso va iniciar la seva insurgència contra l'Estat peruà.[6][16] Durant el govern d'Alberto Fujimori, es va ordenar la detenció de 5.000 persones que, sense justificació, van ser assenyalades com a presumptes «terroristes».[19] Familiars de 200 persones que van ser empresonades arbitràriament van realitzar manifestacions amb el suport de la Coordinadora Nacional de Drets Humans.[20]

Entre els grups que han patit el terruqueo hi ha alguns estudiants d'universitats públiques peruanes, particularment l'alumnat de la Universitat Nacional d'Educació Enrique Guzmán,[21] de la Universitat Nacional Mayor de San Marcos[22][23] i de la Universitat Nacional de San Cristóbal de Huamanga (lloc on es va originar Sendero Luminoso).[24][25] Aquesta pràctica també ha estat utilitzada contra els participants de les lluites socials de comunitats camperoles en defensa del medi ambient i en diferents vagues.[26]

Durant el segon govern d'Alan García, la poeta Melissa Patiño va ser detinguda a Tumbes després d'assistir a una reunió de la Coordinadora Continental Bolivariana.[27] La reunió es va desenvolupar de manera pública amb cobertura dels mitjans de comunicació.[27] La policia va al·legar que Patiño era «integrant de l'MRTA».[28][29] Tanmateix, al llarg del procés judicial no es van poder presentar proves que sustentessin les acusacions de terrorisme formulades.[29][30][31] Tres mesos després, Patiño va ser alliberada sota fiança,[32] quedant subjecta a una multa i a la prohibició d'abandonar el país.[31]

Referències

modifica
  1. ↑ Villalba, Fernando Velásquez «A TOTALIDADE NEOLIBERAL-FUJIMORISTA: ESTIGMATIZAÇÃO E COLONIALIDADE NO PERU CONTEMPORÂNEO». Revista Brasileira de Ciências Sociais, 37, 109, 2022, pàg. e3710906. DOI: 10.1590/3710906/2022 [Consulta: 18 gener 2023]. «terruqueo, ou seja, a construção artificial, racista e conveniente de um inimigo sociopolítico para deslegitimar formas de protesto social»
  2. ↑ Guadalupe, César. El ciclo de la yuca: patrimonialismo y oclocracia en el Perú contemporáneo. Instituto de Estudios Peruanos, 2019. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Bolo Varela, Oswaldo. «Diez ideas para entender el terruqueo hoy: una guía rápida y pormenorizada» (en castellà). Revista Ideele, 04-05-2021. [Consulta: 31 maig 2021].
  4. ↑ Mago, Bruno «La identidad al filo de la palabra: el fenómeno del terruqueo en el ciberespacio, formas y representaciones hegemónicas» (en castellà). Lengua y Sociedad, 22, 1, 12-05-2023. ISSN: 2413-2659 [Consulta: 15 setembre 2023].
  5. ↑ «Elecciones en Perú: una pelea de «terrucos», «caviares» y «viejos lesbianos» | Fundéu» (en castellà). www.fundeu.es, 18-03-2021. [Consulta: 31 maig 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Pighi Bel, Pierina. «Debate presidencial en Perú: qué es el "terruqueo" y cómo influye en la campaña entre Fujimori y Castillo». BBC Mundo, 31-05-2021. [Consulta: 3 juny 2021].
  7. ↑ «Terruquear, terruqueo, terruqueadores - Castellano Actual | Blogs» (en castellà). Peru21, 19-02-2018. Arxivat de l'original el 19 Febrero, 2018. [Consulta: 31 maig 2021].
  8. ↑ Exitosa Noticias. «La campaña de terruqueo ha llegado a un nivel absurdo, dice Pedro Francke» (en castellà). exitosanoticias.pe, 31-05-2021. [Consulta: 31 maig 2021].
  9. ↑ Gruber, Stephan «Un momento constituyente para re-imaginar la economía» (PDF). Quehacer, segunda época. Desco, Centro de Estudios y Promoción del Desarrollo, 6, 2020 [Consulta: 31 maig 2021].
  10. ↑ Velásquez Villalba, Fernando «Breaking history, building memory: the Peruvian bicentennial generation and the democratisation of democracy» (en anglès). Interface, 14, 1, 7-2023, pàg. 46–80 [Consulta: 18 agost 2023]. «To a great extent, this explains the appearance of terruqueo in the pro-Keiko Fujimori media, the defence of the economic model supported by the corporations, and the success of these discourses in being replicated in popular sectors»
  11. ↑ Supo-Condori, Felipe; Yabar; Gómez; Sardon; Flores. Criminalización de la protesta social como terruqueo de las élites de poder (en castellà). Instituto Universitario de Innovación Ciencia y Tecnología Inudi Perú, 2023-01-27. 
  12. ↑ «Perú: Expertos de la ONU piden el fin de la violencia en las manifestaciones e instan a respetar los derechos humanos». Naciones Unidas. Derechos Humanos: Oficina del Alto Comisionado, 06-03-2023. [Consulta: 15 març 2023].
  13. ↑ Valencia, Martha. «ONU pide al Perú informe sobre muertes en protestas: ¿Qué es lo que debe explicar Dina Boluarte?» (en castellà). El Búho, 03-03-2023. [Consulta: 11 març 2023].
  14. ↑ Wiener, Gabriela. «Terruquea que algo queda» (en castellà). ElDiario.es, 06-01-2020. [Consulta: 31 maig 2021].
  15. ↑ «Foro de Madrid: rechazan presencia de extremistas de derecha en Perú». Servindi. [Consulta: 31 març 2023].
  16. ↑ 16,0 16,1 Aguirre, Carlos «Terruco de m… Insulto y estigma en la guerra sucia peruana». Histórica. Pontificia Universidad Católica del Perú, 35, 2011, pàg. 103-139. ISSN: 0252-8894. OCLC: 809569785 [Consulta: 31 maig 2021].
  17. ↑ Solis, Piero. «"Terruquitos, quiero verlos": la Policía no coreó arenga antisubversiva en víspera de las protestas» (en castellà). larepublica.pe, 20-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
  18. ↑ «Sobre discriminación lingüística, el “terruqueo” y los grupos de poder en el Perú» (en castellà). virginiazavala.lamula.pe. [Consulta: 31 maig 2021].
  19. ↑ «Deniegan pedido fujimontesinista». , 18-05-2001 [Consulta: 1r setembre 2023]. Arxivat 2007-06-23 a Wayback Machine.
  20. ↑ «Familiares de inocentes acusados por terrorismo marchan a Palacio». La República, 22-04-1999. Arxivat de l'original el 2001-03-12. [Consulta: 11 novembre 2023].
  21. ↑ Ortiz Perea, Gisela. «En Tu Nombre Mi Hermano, Soy Activista de Derechos Humanos.». CELATS. Arxivat de l'original el 2021-10-07. [Consulta: 3 juny 2021].
  22. ↑ Maldonado, Hernán. «El “terruqueo” y los guardianes del orden neoliberal» (en castellà). [Consulta: 31 maig 2021].
  23. ↑ Silva Santisteban, Rocío. «Somos estudiantes, no somos terroristas». hemisphericinstitute.org. [Consulta: 31 maig 2021].
  24. ↑ «Sendero Luminoso y la Universidad de Huamanga: Ciencia, tecnología y humanidades» (en castellà). ArchivoRevista Ideele. [Consulta: 1r juny 2021].
  25. ↑ Jave, Iris; Cépeda, Mario; Uchuypoma, Diego «La acción política frente al estigma de la violencia entre los jóvenes universitarios posconflicto: los casos de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos y la Universidad Nacional de San Cristóbal de Huamanga». Anthropologica, 33, 34, 12-2014, pàg. 187–202. ISSN: 0254-9212 [Consulta: 1r juny 2021].
  26. ↑ Guiné, Anouk. «Violencia de Estado en el Perú», 12-03-2021. [Consulta: 29 març 2023].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Injusta reclusión». La República, 13-04-2008. Arxivat de l'original el 2008-06-03. [Consulta: 2 març 2024].
  28. ↑ «Niegan que Melissa Patiño sea miembro de algún grupo terrorista». El Comercio, 01-03-2008. Arxivat de l'original el 2011-01-26. [Consulta: 2 març 2024].
  29. ↑ 29,0 29,1 «Escritores exigen libertad de poeta Melissa Patiño injustamente detenida». Panamericana Televisión. [Consulta: 2 març 2024].
  30. ↑ «Represión brutal». La República, 25-10-2008. Arxivat de l'original el 2008-10-26. [Consulta: 2 març 2024].
  31. ↑ 31,0 31,1 «Joven poeta Melissa Patiño recuperó su libertad anoche». Perú 21, 09-05-2008. [Consulta: 2 març 2024].
  32. ↑ «Estudiante Melissa Patiño salió del penal Santa Mónica de Chorrillos» (en castellà). andina.pe, 09-05-2008. [Consulta: 2 març 2024].

Vegeu també

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terruqueo&oldid=33786053»