Test de comparació directa

En matemàtiques, el test de comparació directa (o simplement test de comparació) és un mètode per determinar la convergència o la divergència d'una sèrie infinita o d'una integral impròpia. En tots dos casos, el mètode funciona comparant la sèrie en qüestió amb una de què ja es coneix la propietat de convergència.

Per sèries modifica

En càlcul, el test de comparació aplicat a sèries consisteix típicament en un parell d'afirmacions sobre sèries amb termes positius i reals:[1]

  • Si la sèrie infinita   convergeix i   per tot valor de n prou gran (és a dir, per tot   per un valor fixat de N), llavors la sèrie infinita   també convergeix.
  • Si la sèrie inifita   divergeix i   per tot valor de n prou gran, llavors la sèrie infinita   també divergeix.

Noti's que la sèrie que té termes més grans s'anomena sovint que domina la sèrie de termes petits.[2]

Alternativament, el test es pot presentar amb termes de convergència absoluta, aplicant en aquest cas també als complexos:[3]

  • Si la sèrie infinita   és absolutament convergent i   per tot valor de n prou gran, llavors la sèrie inifinita   també és absolutament convergent.
  • Si la sèrie inifinita   no és absolutament convergent i   per tot valor de n prou gran, llavors la sèrie infinita   tampoc és absolutament convergent.

Noti's que en l'última afirmació, la sèrie   podria, malgrat tot, continuar sent condicionalment convergent; per sèries de reals, això podria passsar si els valors de an no són sempre positius.

La segona parella d'afirmacions són equivalents són equivalents a la primera en el cas de sèries de reals, ja que   convergeix si i només si  , una sèrie amb termes no negatius, convergeix.

Demostració modifica

Les diferents demostracions de les anteriors afirmacions són similars. A continuació es presenta una demostració de la tercera afirmació.

Siguin   i   sèries inifinites tals que   és absolutament convergent (és a dir, que   convergeix), i sense pèrdua de generalitat assumeixi's que   per tot n enter positiu. Es considerin les sumes parcials:

 

Com que   convergeix absolutament,   per un cert valor de  . La successió   és clarament no decreixent, és a dir que   per tot n. Per tant, per tot n:

 

Això demostra que   és una successió monòtona limitada i per tant a de convergir a un límit. Per aquesta raó,   és absolutament convergent.

Per integrals modifica

El test de comparació per integrals es pot presentar com segueix, assumint que les funcions f i g són contínues en el conjunt dels reals en l'interval   amb b o   o un nombre real en què les funcions f i g tenen totes dues una asímptota:[4]

  • Si la integral impròpia   convergeix i   per  , llavors la integral impròpia   també convergeix amb  
  • Si la integral impròpia   divergeix i   per  , llavors la integral impròpia   també divergeix.

Test de comparació de quocients modifica

Un altre test de convergència per sèries de nombres resals, similar tant al test de comparació directa com al criteri de d'Alembert, s'anomena test de comparació de quocients:[5]

  • Si la sèrie infinita   convergeix i  ,  , i   per tot valor de n prou gran, llavors la sèrie infinita   també convergeix.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Ayres & Mendelson (1999), p. 401.
  2. Munem & Foulis (1984), p. 662.
  3. Silverman (1975), p. 119.
  4. Buck (1965), p. 140.
  5. Buck (1965), p. 161.

Bibliografia modifica